Feia un any que la nena em recordava què havia passat l'últim minut del 31 de desembre de 2013. - Estaves molt nerviosa mama, i no paraves de riure... - Et vaig mirar i ens vàrem començar a riure!!! - Sí, i anaves molt ràpid. - M'encanta el moment del raïm. - A mi també!!! - Aquest any tornarem a mirar-nos a veure què passa... - Sííí!!! 20h del 31 de desembre de 2014. - Tinc molta son, me'n vaig al llit. Aquests dies tan intensos amb canvis de cases, famílies, cosins amunt i avall, regals, nervis i moltes emocions, horaris mig canviats i poca rutina, estan rebentats. A les 22h ho hem intentat. Res. Poc abans de la mitjanit una altra vegada. Res. L'hem trobat a faltar. El nen ha aguantat com un campió. La nena ha dormit 12 hores. Aquest matí mentre em menjava la xocolata desfeta, ella ha menjat el raïm. No m'ha deixat fer les campanades però m'ha encantat compartir aquest minut tan especial. Tenir fills és com viatjar a l'Índia. Pots fer-te una idea del que vols que passi però és possible que no coincideixi amb el que acaba passant. Un aprenentatge constant.
1 min
