Ho hem aconseguit. I amb nota. Cada dia ens hem felicitat. Ens ho mereixíem. Jo tenia tants dubtes! No, el cert és que estava convençuda que no ho faríem tan bé. Em veia entrant per la porta del darrera, sense justificant ni causa justificada, però excusant-me perquè arribàvem tard a l'escola. Hagués apostat sopar romàntic, cangur i dormir 8 hores d'una tirada, assegurant que els matins serien un caos, ens oblidaríem la bata, algun dels esmorzars, els nostres dinars, el portàtil i el mòbil o duríem mitjons desparellats... però tot ha anat com una seda. Això sí, estem esgotats. A mesura que passin les setmanes veurem i sabrem si aquests 5 dies han estat un miracle, un cop de sort o una tendència. Esperem que el hipster es converteixi en mainstream. M'imagino d'aquí a un any fent xerrades a centre cívics, publicant manuals d'autoajuda (Les claus per arribar tots a tot i amb tot), la nostra aplicació (La família puntual) estarà a tots els rànquings de les apps més útils i venudes, el còmic (Tots satisfets) serà l'èxit de Sant Jordi... De moment el cap de setmana només hem de rentar i planxar fins a l'infinit i una mica més enllà, omplir el rebost, la nevera, descansar, la Mercè, jugar i poca cosa més. Si arribem a dilluns serà un miracle.
1 min
