Hi ha moments en què et vols fondre. Et preguntes per què ha hagut de passar al mig de la botiga, sortint de l'escola o a la cua del supermercat. Per què quan arribes a la caixa per pagar posen totes les temptacions que atrauen als teus fills? Portes una hora omplint el carro, estàs farta de dir "Em sap greu però això no ho tenim a la llista i comprem el que està a la llista" o el recorrent "Avui no però el proper dia ens ho mirem". Tens la paciència sota mínims i l'esgotament sobre màxims. És inevitable fer una repassada a la família del responsable de màrqueting que ha col·locat estratègicament tot el que no vols comprar al tram final i a la vista dels nens. En funció de les ganes i la necessitat que tinguis de resoldre-ho ràpid, de l'humor i de l'energia que et quedi, el conflicte en qüestió pot passar desapercebut o convertir-se en la distracció de l'establiment. Veus que allò no acabarà bé, notes una suor freda, un desassossec que t'empipa, respires profundament per reconduir-te, però notes les mirades dels companys de cua, la de la caixa sap de memòria el que està a punt de passar, avui li han tocat set rebequeries, tres discussions i una reconciliació. Tothom sap que comprar després de l'escola i un parell d'encàrrecs no és adient. Tu també però la nevera buïda no dóna treva. Plors, crist i puntades de peu. Està posseïda. El nen empatitza amb la germana. Dos plors, molts crits, puntades de peu que es multipliquen i mirades de complicitat d'alguns pares. Han estat de sort. Avui ens ha tocat a nosaltres. Quina loteria més punyetera. Tanco els ulls. Els obro. Segueixo a la cua. No callen. Somric. M'emprenyo. La compra al maleter del cotxe i els nens a les seves cadiretes. Calma tensa. Sóc adulta i puc reconduir la situació. Intento creure-m'ho. Trio tema i em tiro a la piscina. L'he encertat. He estat de sort. Ja tocava. Sembla que no hagi passat res però ha passat. Estaria bé tenir la fòrmula màgica antirebequeries. Llàstima que no hi hagi antídots ni estratègies infalibles. O existeixen?
2 min
