Criatures 26/06/2014

Desinflada

1 min

Avui ha estat un matí feixuc. 2 hores a la sala d'espera de consultes externes, amb la prèvia del pàrquing de Sant Joan de Déu, et posen bastant a prova. L'avantatge és que era una revisió i em crec l'esperit del que li explico a la nena: Tranquil·la, és una revisió. Esperem, entrem, saludem, et miren, no fa mal, donem les gràcies i marxem. El que havia oblidat és que no tothom té unes revisions tan plàcides. I la nena s'adona de tot: - Mama, què li passa a aquest nen a la cara? - Té mal per això ve al metge. - I per què aquella tan gran va amb cotxet? - Perquè no pot caminar. - No passa res, quan li treguin el guix caminarà. - No filla, no s'ha trencat la cama, és que no pot caminar. - Per què? Hem tingut uns quants Per quès? més, mentre jo pensava en els pares. Els mirava i tenien cara de cansats, tot i que les ulleres no són patrimoni exclusiu dels que sembla que tenen una vida menys fàcil. Fa més de 12 hores que hem sortit del maleït pàrquing i segueixo amb un buit a la panxa. Quan he llegit "Els nens grans no ploren" he pensat que I tant, i tant que plorem els grans, per dins i per fora.

stats