Criatures 28/10/2013

Cases sense nens

1 min

Han passat 24 hores i encara no m’he recuperat del dinar d'ahir. Feia temps que l'Olga ens havia convidat. L'Olga no té fills. Només cal entrar a casa seva per adonar-te'n. Els quinze primers minuts varen ser de cobriment de cor, després ja vaig veure que amb sort no tindríem baixes ni personals ni materials. El pis preciós, decorat amb bon gust, senzill, pràctic i amb cactus, molts cactus. Cactus a la tauleta de centre, a la prestatgeria, a diversos racons, a sobre d'un radiador i a la terrassa, la terrassa estava plagada de cactus. El nen inquiet i curiós va satisfer el seu esperit explorador amb les cactàcies, tant o més que amb el bagul de fusta on reposava la televisió, que es va infartar cada cop que el nen la sacsejava amb les mans, també ho va intentar amb les dents però no ho va aconseguir. Cadires tapissades, coixins blanquíssims, lleixes sense portes i farcides de llibres… i cactus i més cactus. Tot un reclam els endolls sense protector i l’última moda d’encendre i apagar els interruptors. Una llàstima que el NO l’interpreti com un Vés fent i el també com un Vés fent. Per sort la nena va estar tranquil·la amb les seves històries. Quan vàrem arribar a casa no em vaig poder resistir "A veure què pots fer aquí?". No em va entendre però no tenia preu dir-ho mentre seia al sofà amb un somriure malèfic de satisfacció.

stats