Per fi vacances. Els finals de curs fan molta pujada, costa arribar a les últimes setmanes. Però ho hem tornat a aconseguir. Ja és el moment maleta. Gran, molt gran. Només una. Hi cap tot i si no hi entra és que no ens ho havíem de dur. M'agrada fer-la perquè tenim per davant uns dies sense gaires responsabilitats, més enllà dels àpats, dormir i gaudir. És el primer estiu que marxem els quatre. Fem com si res, com si fos el més normal del món, però som quatre! Quan m'adono que tinc dos fills i parella somric. Sóc feliç i afortunada. Sí, s'han esfumat els racons de pensar, les caques inoportunes, el vinga menja, els ara no que és hora d'anar a dormir, els aixeca't tu que no puc ni amb la meva ànima, els per favor que dormin d'una vegada i tinguem deu minuts per comunicar-nos amb tranquil·litat i unes quantes pegues més que té el dia a dia. Però cal un ying i un yang. Anem a pams, ara hem d'aconseguir tancar la maleta. Bones vacances!
1 min
