PANELLETS AMB FORMA DE CARABASSES SANGUINARIES

En David, de 7 anys, ha suplicat als seus pares disfressar-se de monstre vampir per celebrar Halloween. Un any més, el pare s’ha negat al·legant que potser per Carnaval podrien anar tots disfressats, però que a casa es celebra la Castanyada, no pas el Halloween. En David, picant de peus, els crida deixant clara la seva opinió: “Els personatges de la Castanyada són molt avorrits”. La mare preveu una jornada intensa, però el pare sembla sortir-se’n prou bé: mentre fan panellets, s’inventaran tots plegats un conte ben divertit amb els personatges de la Castanyada.

Damunt la taula tenen els ingredients per fer panellets de pinyons, ametlles, coco, xocolata i maduixa. En David continua amb la seva cara de pomes agres, així que el pare comença el conte inventat:

- Hi havia una vegada, en un poble perdut enmig dels Pirineus, una senyora que li agradava molt anar a collir castanyes i tot el poble li deia la Castanyera. Continues, David?

- Aquesta senyora era molt estranya, perquè per la nit de la Castanyada desapareixia i ningú sabia on era. Fins que uns nens que anaven a buscar caramels la van veure: S’havia convertit en una bruixa amb ulls de dimoni i orelles de gegant!

El pare ja ha percebut que el conte tractarà més de Halloween que de la Castanyada, però ho torna a intentar:

-A la plaça del poble, els veïns sempre es trobaven un gat, al costat de la Castanyera i a la voreta del foc. Finalment, el van anomenar Marrameu Torracastanyes. Com continues, David?

- Aquest gat per la nit, quan ningú el veia, es convertia en un fantasma que captivava nens petits i se’ls emportava a un cau on hi havia més nens sense ulls.

La mare riu al comprovar que el pare comença a atabalar-se amb la història i no se’n surt amb la seva.

-Home, David. Aquest conte és una mica sanguinari, no creus?

- Papa, tu m’has dit que ens inventem un conte, no? Escolta, tinc un bon final: Al cau de nens sense ulls, es va començar a veure unes llumetes petites al sostre. Eren els ulls dels ratpenats que volien menjar els dits i els nassos d’aquests nens.

- David, aquest conte no m’agrada gens. És molt violent. Saps que no m’agraden aquestes històries de Halloween, que la Castanyada és de casa nostra i s’ha de mantenir la tradició. Un altre dia, juguem a fantasmes sense ulls. D’acord?

- D’acord, papa. Però podem fer els panellets amb forma de carabasses sanguinàries?

El pare, vençut, no aixeca la mirada del bol de massapà, la mare abraça al petit d’any i mig que amb l’ou i l’ametlla per tota la cara sembla un autèntic panellet amb potes i pensa que potser l’any vinent acabaran disfressats tots de fantasmes, bruixes o de morts vivents que mengen castanyes i panellets.