El Cer-Bell

David Bueno

L’apagada emocional

Zoom

Segons com es miri, l’emoció és una mena “d’energia” que ens manté vius. Quan una persona deixa d’emocionar-se pels successos del seu voltant, tant pels fets quotidians com pels extraordinaris, ho notem ràpidament en la seva mirada, més trista, més difosa, menys atenta a tot allò que l’envolta. I diem que té la mirada morta. No és, de fet, una energia. Com he dit en altres posts, les emocions són un patró de conducte preconscient que ens permet respondre amb rapidesa a qualsevol canvi que es produeixi al nostre voltant, i s’originen a l’amígdala, una zona concreta del nostre cervell. Però aquestes mateixes emocions, i també el fet de ser-ne conscients, ens energitzen, ens transmeten ganes de viure, d’avançar, d’aprendre i de superar-nos. Són una de les principals fonts de motivació (també vaig dedicar un post a la motivació). Sense emoció, ens trobem deprimits, apagats. I aquesta emoció es pot apagar per molts motius en qualsevol persona, també en els infants i els adolescents. És l’anomenada apagada emocional.

Les emocions estimulen l’aprenentatge, la curiositat i la motivació

L’emoció, com el seu nom indica, implica moviment, interacció amb el món. Per això s’activa de moltes formes diferents i es manifesta de diverses maneres –alegria, amor, agressivitat, fàstic, por, etc.–, en resposta tant a estímuls externs com, també, interns, quan evoquem memòries amb contingut emocional (per això determinats records poden ser tant perniciosos, si no els podem evitar o si no els sabem reconduir per evitar que ens vagin afectant un i altre cop). Les emocions, com a resposta als canvis externs i interns, encenen i mantenen la curiositat i l’atenció, per un motiu molt simple: estar amatents al que ens envolta i a nosaltres mateixos. També per aquest motiu estimulen l’interès per descobrir allò que és nou, des de un perill potencial a qualsevol aprenentatge. I són aquests descobriments els que millor es fixen en la memòria.

Per això els records més perdurables són els que van associats a aspectes emocionals. Per ensenyar cal emocionar; per aprendre cal estar emocionat. També la informació emocional és indispensable per al bon funcionament de les relacions socials, que s’hi sustenten. De fet, les idees, que són els elements bàsics del pensament i que s’elaboren en l’anomenada escorça cerebral, es generen sempre associades a alguna emoció, de les moltes que configuren l’espectre emocional de les persones. La relació emoció-cognició és indissoluble. Per això és tant important evitar l’apagada emocional.

Zoom

L’apagada emocional pot anar associada a trastorns que poden acabar sent greus

No hi ha una definició clara i consensuada de què vol dir l’expressió “apagada emocional”, però ve a indicar l’estat que es produeix quan el sistema emocional funciona per sota del que seria el seu nivell òptim, quan és poc reactiu als canvis externs i interns (tampoc és bo que sigui massa reactiu, però aquest és un altre tema). Hi ha molt més acord, però, en quines són les seves causes, i malgrat poden ser molt diverses, la majoria passen per l’estrès i l’acumulació d’esperi`pencies negatives (que en definitiva, també generen estrès). L’estrès és una reacció fisiològica que es produeix quan hem de respondre amb rapidesa a un estímul extern. L’estrès no té res de dolent, quan és puntual. El problema és quan es manté en el decurs del temps, perquè genera un estat d’accions i reaccions personals de tensió constant. Llavors a les persones, inclosos els nens i els adolescents, els oprimeix una sensació d’aclaparament mental preconscient que es pot mantenir durant dies, setmanes, mesos i fins i tot anys. I un cop s’estableix com a estil de vida, es generen respostes orgàniques que poden arribar a ser patològiques. Baixen la capacitat de retenció, l’atenció, la curiositat, la memòria, la capacitat d’aprenentatge i la motivació. I de relació social.

I tot això pot arribar a ser la causa de problemes de conducte, a vegades greus. No sempre és així, però val la pena estar alerta als primers símptomes, per corregir la situació. Els primers símptomes acostumen a ser una certa apatia i una capacitat d’atenció baixa, difuminada i dispersa. És aquella frase tant típica d’alguns adolescents de “passo de tot”, “no m’importa res”, ... No sempre dir-ho és sentir-ho, i menys quan són unes frases tant fetes, però per evitar l’apagada emocional cal que pares i professionals n’estem a l’aguait, i que evitem les situacions sostingudes d’estrès i negativitat (no les puntuals, que són consubstancials a la vida mateixa), no només en els infants i adolescents, sinó en nosaltres mateixos, atès que aquestes vivències, a través de les neurones mirall, “s’encomanen”.

El proper post: La importància de perdonar