Criatures en silenci

Criatures en silenci
Iolanda Sevillano

Uns mots abans de l'emissió de "Sense batec" del 30 minuts

Aquesta setmana pinta llarga. Eterna.

Estem tots els pares i mares desitjant que arribi diumenge a les 21.55h l'emissió del 30 minuts.

El títol és senzill, cru, despullat: sense batec.

El 6 de juny de 2018 a la tarda la llevadora em va fer una eco: en Ponç saltironejava i nedava dins el líquid amniòtic feliç com un anís, rient content perseguint bombolletes dins la meva panxa.

El 8 de juny de 2018 al matí la ginecòloga em va fer els controls d'inici de segon semestre i, al final de la visita, em va fer una altra eco. "No hi ha batec, el cor se li ha aturat fa unes horetes", va dir.

Perquè t'ho diuen així, perquè és el que hi ha. Clar, sense embuts, al gra.

I a mi se'm va enfosquir el món, tot es va cobrir d'una boira, les oïdes em xiulaven i vaig començar a tenir molta calor. A la porta del CAP, vaig marejar-me i gairebé em vaig desmaiar. 

En Ponç i els seus darrers batecs (eco del 6 de juny de 2018) Zoom

En Ponç i els seus darrers batecs (eco del 6 de juny de 2018) / Iolanda Sevillano

A l'espera de que passin els dies, per twitter estic rebent tantes tones d'amor que estic en shock.

Perquè m'estic adonant que diumenge ploraré, mirant el programa. Però m'estic fent conscient de molta gent que plorarà veient-lo, també. Persones que han passat per aquests dols. Persones que no hi han passat. Persones que ni sabien que aquestes coses passaven. Persones que coneixen algú que hi ha passat però no es podien imaginar com es pateix. 

Així que, gràcies gràcies gràcies per tot l'amor que m'esteu twittejant. Cada vegada que rebo unes paraules, un cor de colors, un estel, un petó... el cor se m'eixampla una mica més, perquè encara avui el tinc encongit. 

“Mireu-lo, si us plau. Escolteu-nos. Intenteu entendre el nostre dolor." El pròxim 24 de febrer no deixaré de mirar-vos i escoltar-vos. Que important visibilitzar els dols de les persones. Sense batec: un 30 minuts molt desitjat

Ma mare va viure el mateix. Ella explica que aquest amor no s'oblida

Fantàstic Iolanda. Visca els nostres nens

El miraré, i ho entendré moltíssim

20 minuts màgics. Una abraçada molt gran Iolanda

Que interessant pinta té aquest docu sobre el dol i sobre com el viu l'ésser humà!! Quines ganes de veure'l!! El dia 24!! Sense batec: un 30 minuts molt desitjat

La colla pessigolla

Et faig un like perquè no et puc fer una abraçada

Q bàsic el treball pel(s) diferent(s) dols. Visibilitzar-los mentre els vivim i així potenciem les diferents formes d'expressar-los donant-los forma i via de sortida!! A seguir expressant-los!!

Bonica

Ja se'm banyen els ulls amb el títol. Molta força a les mares i als pares que heu passat per això. Una abraçada eterna.

Abraçada i força

Molta força!

Abraçada inmensa !

Moltes gràcies per visibilitzar-nos.

Quan penses que tens les emocions controlades, patapam, torna a arribar el seu dia. I torna a sortir tot. Una abraçada.

Sense batec... xro sempre en el nostre record. M’has fet remoure sentiments.

"Atenció senyores i senyors: el número que ve a continuació no el fa cap més circ al món. És tot un prodigi! Passin i vegin la dona vestigi! De petita, un cul de mal seient, mal amb por d'anar a contracorrent. Una espurna sempre als ulls, una veu tan dolça que encara ressona dintre el cap d'alguns. Com feia anar els homes de corcoll! cada agost per la Festa Major l'envelat era ben seu. "Mireu-la com balla!", tothom comentava, "Déu meu, sembla un àngel". Si sabéssiu què va viure! Se'n podria fer una gran pel·lícula d'acció, de fugides i presons, i aquí, poca broma, de nens que es fan homes, de muntanyes i racons. Mirin-la! No es mou des de fa temps. No somriu ni sap de què parlem. Fa molt que ha perdut la veu. Quina meravella, la dona vestigi. Passin i vegin!", Els Amics de les Arts