Els regals dels mestres
D’entrada dir-vos que defenso els mestres a capa i espasa i que s’ho mereixen tot i més. Això que quedi clar, eh? Considero que sempre és bonic tenir un detall amb aquells que ens fan la vida més fàcil: mestres, infermeres, els monis d’esplai o la bibliotecària que et coneix els gustos i et guarda les novetats.
Li pots fer un regal? I tant. Que el mestre ha estat pare? Doncs es regala un conjuntet per al nadó. Que el nostre nen li vol portar un rosa per Sant Jordi a la senyoreta? Endavant. Que han operat la profe de mates? li fem arribar unes flors.
100% a favor.
Ara, estic completament en contra d’aquest sistema actual on hem deixat de fer un regal i hem passat a posar 5 euros (en el millor dels casos) al Nadal i al juny a través del whatsapp. Sense implicar-nos i a vegades sense ni tan sols saber ni què s’ha regalat. I sincerament, estic en contra d'aquest sistema de regalar "perquè toca a final de curs".
Per què no vull fer un regal (el mes de juny)?
- És una font de conflictes. I això ho sabeu perquè els vostres whatsapps treuen fum hi ha molts punts de vista diferent. Teniu les mares que volen fer alguna cosa ben emotiva i que sigui un record o bé els que volen fer un regal físic o una experiència encapsada. Posar-se d’acord implica infinitat de missatges que ens fan perdre molt temps i on al final ho acceptem tot per tal de matar ràpid el tema.
- S’ha passat de fer d’un detallet a un regal de 3 xifres. I això sabeu que en molts casos és així. És una bogeria, però és així.
- Ens fa pànic que el nom del nostre fill no surti a la targeta. Aquesta és una realitat. A banda de fer el regal sovint es fa una targeta amb el nom dels que "han pagat". I la nit abans acabes amb malsons pensant que el nom del teu serà l’únic que no hi apareix i et venen imatges del cobrador del frac.
- Hi ha gent a qui no li va bé. Gent que sí que li ve d’aquests cinc euros i quan comença el tema del regal comencen a patir o ho acaben pagant per compromís (o pel punt 3). I molts tenim molts fills i el regal dels mestres es va encarint.
- Nosaltres no comprem el regal. I crec la gràcia de fer un regal és pensar en l’altre. És aquella teoria de l’instant previ, del molt que ens agrada gaudir de les coses abans que passin. L’instant previ a l’estiu, l’instant abans d’un petó, el minut abans d’obrir un regal. Anar-ho a comprar i preparar-ho és la gràcia de regalar. I això només ho viuen el parell de mares encarregades i la resta ens ho mirem de lluny. Es perd completament el sentit de regalar per fer feliç als altres.
Em sembla que els grups de whatsapp de pares s'han carregat aquesta màgia. Per tant, regaleu al mestre el que us vingui de gust: un llibre, fruita del vostre hort, una postal per Nadal, un detall fet a mà. I si no és al juny serà a l'abril. O potser mai regaleu res al mestre. I què. A vegades, un somriure al matí o una frase de suport en una reunió de pares ens fan més feliços que una "box" d'anar a sopar. Saber que els pares hi sou i hi confieu, és el que compta.
Feu el regal que us surti del cor i no del whataspp.
