Cinc Homes A Casa

Magda Minguet

Les mares de nois

Les mares de nois Zoom

Les mares de nois

Les mares de nois tenim una complicitat especial. Som aquelles que suportem infinitat de vegades la frase de... i què? no anireu a buscar la nena? i us ho dic jo que només tinc nois. Quatre nois. Amb el primer és igual el sexe, que vingui bé. El segon va permetre valorar en positiu les facilitats logístiques de la repetició: jugaran molt junts i aprofitaràs la robeta. Tot en ordre. Però el tercer noi ja va implicar cares consternades. Un altre nen? vols muntar un equip de bàsquet? O bé. tranquil·la, ells ja et portaran les nenes (per cert, algú entén aquesta frase? vol dir les joves? o les nétes?)

 I va arribar el quart. I amb el quart el drama va ser màxim. Gairebé no gosava a dir que era nen, un altre nen. Aquí ja es van congelar els somriures i la conclusió va ser que "no sabem fer nenes".  Quasi ningú em felicitava i això que amb el darrer fill vaig estar especialment feliç. No sé si a les que només teniu noies us passa el mateix però ja us dic jo que a les mares de nois ens donen molta canya amb el tema "la nena".

I com ens identifiquem les mares de nois?

-  Som les que sabem que no ens perdonaran ni un àpat. Trobo que els nens mengen molt, no? quan encara em torna l'allioli de la calçotada on hem anat, ells ja pensen en el sopar. Què soparem avui mama? Soparem aviat? és que avui no hem berenat. Són un pou sense fons.

- Les que vivim entre legos i calçotets. Mirem de reüll la roba de nena i no en tenim ni idea de Fronzens o Lunas. Les mares de nois sobrevivim amb texans, sabatilles i plantilles per evitar l'olor de peus.  

- Som les que els eduquem perquè el dia de demà gestionin ells la seva roba bruta. I això ho dic per la frase de l'Albiol on deia (en referència a les urnes) que la seva DONA té una cistella igual per la roba bruta.  Les mares de nois ens esforcem cada dia perquè posin la roba al SEU cistell i que mai, mai, mai creguin que la roba (o qualsevol altra feina de la llar) és responsabilitat d'una dona.

- Som les  que  potser volíem una nena però que ara no els canviaríem per cap nena del món. Encara que tota la vida haguem d'aguantar els pesats de torn preguntant per la nena,  nosaltres sabem que com ens estimen els nostres fills, no ens estimarà mai ningú. Aquests sí que són  els homes de la nostra vida.