Criatures 28/12/2011

Ja n'hi ha prou!

2 min

Tanquem el 2011 amb una major consciència col·lectiva que la crisi que ens tenalla és molt més greu i profunda de la que ens pensàvem i que trigarem força a sortir del túnel. Precisament per això encara indigna més percebre la situació de dependència que el govern de Catalunya té respecte a qui posseeix la clau de la caixa que, certament, actua com el que és, com l’amo. Ha arribat l’hora de dir prou. No només per raons de justícia històrica i sentimental, ni per les ànsies de plena llibertat que qualsevol poble amb dignitat té dret a aspirar, sinó ja per pura supervivència econòmica. Quan un govern té problemes per a pagar els seus empleats públics i els seus proveïdors, i suporta al mateix temps un dèficit fiscal al voltant del 9% del seu PIB, o planteja obertament el conflicte de poder o només pot aspirar a gestionar l’agonia. Ja n’hi ha prou també en matèria educativa! Cada nou govern espanyol planteja la seva pròpia “reforma” sense tenir en compte les autèntiques necessitats percebudes pels actors i agents educatius. Ara li tocarà l’augment del batxillerat sense haver endegat un procés seriós d’avaluació i de valoració de les millors fórmules per a aquesta ampliació perquè, reconeixent la conveniència del seu allargament, cal tenir cura de no mutilar la garantia que ofereix l’oferta d’una educació bàsica comprensiva per a tothom. El mateix podem dir de proposar eufemísticament una educació bilingüe amb l’anglès, i trilingüe en el cas de les “comunitats amb llengua pròpia”, que tots sabem que al final només serviria per arraconar encara més la llengua catalana en el sistema educatiu. Ja n’hi ha prou! Catalunya té dret a estructurar, i no només gestionar, el seu sistema educatiu de manera plena i exclusiva. I si la tradicional política espanyola no ens ho permet (perquè això depèn més de les voluntats polítiques que dels marcs normatius concrets) hem de marcar el rumb propi des de l’assumpció d’una política educativa sobirana. I aquí també cal ser valents i plantejar el conflicte en termes de poder. No ens ha de fer por el conflicte perquè ben sovint serveix per avançar i crear realitats emergents que superen els culs de sac d’anteriors etapes. Això sí, els conflictes cal gestionar-los amb intel·ligència i mesurant els tempos polítics més convenients, però en tot cas sempre cal plantejar-los obertament, de forma valenta i clara. També en matèria educativa hem de saber dir prou. Esperem que el 2012, entre tots, ho sapiguem fer.

stats