Contes sobre la diversitat funcional

Divendres passat, 3 de desembre, commemoraven el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, una jornada per reflexionar sobre tot allò que podem fer com a societat per aprendre a acceptar les diferències i ajudar a totes les persones que conviuen amb alguna discapacitat diàriament.

Acceptar la discapacitat, acabar amb les barreres físiques i mentals, canviar la imatge que tenim de la discapacitat com a societat, afavorir la inclusió social a les escoles i dotar el sistema educatiu de més recursos tecnològics per afavorir el desenvolupament de tots els alumnes per igual, són alguns del canvis urgents que cal aplicar. L’exemple dels adults és de nou la clau perquè els petits creixin normalitzant les diferències. I la literatura de nou ens pot ajudar a trobar les eines per treballar l’acceptació, la inclusió, el respecte i la tolerància vers els altres.

Us deixem una selecció literària per poder treballar la discapacitat. Bona lectura!

Canviem la manera de veure la discapacitat, perquè totes les persones tenim un superpoder especial! Supernens planteja una bonica història que ajuda a conscienciar els més petits de que les diferències no ens separen sinó que ens uneixen. El relat és un al·legat contra la discriminació i ens recorda que tota situació té un costat positiu. La història planteja una nova manera d’enfrontar-nos a les nostres limitacions. L'àlbum il·lustrat d’Anya Damirón i Pablo Pino pretén canviar la manera de veure la discapacitat i llança un missatge de respecte, integració i tolerància cap als nens i les nenes amb diversitat funcional. El protagonista és l’Ivan, un nen a qui li encanten els superherois i que desitja convertir-se en un d’ells. Amb l’ajuda dels seus pares, es replantejarà el seu concepte de superheroi i descobrirà per què els nens i les nenes que coneix són tan especials.

Un llibre d’hores? Què és això? Doncs és tota una vida! La d’en Jacominus Gainsborough. Les fulles seques del parc, la pluja, la marea baixa. Una tombarella, un comiat en una andana, un bon dia en un jardí ple de pedres. Un pícnic, unes curses i l’ombra fresca sota l’ametller. Tot això. Una vida. Si en Jacominus hagués nascut en un altre lloc, i un dia diferent, no hauria estat el Jacominus… En Jacominus estava molt sovint a la lluna i justament per això quan començava les seves primeres passes va ensopegar. Havia estat una petita caiguda. Una aterrada de no res. Però aquella caiguda tan graciosa i sense soroll a la catifa va fer que una de les seves potes es quedés impedida per sempre més. En Jacominus és discapacitat, però això no el va aturar mai… Aquest llibre recull la seva vida sumant hores: des de la petita caiguda a moltes petites inquietuds, algunes angoixes serioses i més de tres mil milions de records.

Aquest llibre en format còmic ens explica a través d’imatges la història d’un nen que amb el descobriment del foc i sobretot l’avorriment el va portar a crear les pintures a la paret de la seva cova. El protagonista no podia anar a caçar amb la resta de la tribu perquè li faltava un braç i, precisament, per això la seva mà es converteix en quelcom molt important. La casualitat farà que descobreixi que amb la pintura pot fer quelcom artístic i amb aquesta mà, tant important per a ell, aconseguirà plasmar a les parets tot allò que l’home prehistòric ja coneixia des de feia anys i no sabia com fer-ho.

Aquest àlbum il·lustrat té  com a protagonista en Bolobo, un mico una mica diferent a la resta, que s’haurà d’enfrontar a un repte gairebé impossible per a ell, del qual en surt victoriós: no té braços. Bolobo és alguna cosa més que una història de superació personal. L’heroi es converteix en un personatge estimat pel lector que comparteix amb ell l’emoció de la seva aventura, banyada amb grans dosis d’humor. El treball plàstic de l’obra reforça els diversos nivells de lectura i conviden al lector a la reflexió, optimista i intel·ligent, a favor del més feble. El discurs soterrat, carregat d’ironia i tendresa al mateix temps, conjuntament amb una profunda empatia és el que fa que aquest àlbum sigui una aposta diferent.

La seva cara el fa diferent i ell només vol ser un més. Camina sempre mirant a terra, amb el cap cot i el serrell tractant, sense èxit d’amagar el seu rostre; però, tot i així és objecte de mirades furtives, xiuxiuejos ofegats i cops de colze d’astorament. L’August surt poc, la seva vida transcorre entre les acollidores parets de casa seva, entre la companyia de la seva família, la seva gosseta Daysi i les increïbles històries de la Guerra de les Galàxies. Però aquest any tot canviarà, perquè aquest any anirà, per primer cop, a l’escola. Allà aprendrà la lliçó més important de la seva vida, la que no s’ensenya a les aules ni als llibres de text: créixer en l’adversitat, acceptar-se tal i com és, somriure als dies grisos i saber que, al final, sempre trobarà una mà amiga.

Un nen ens descriu com és el seu dia a dia al costat de la seva família. I ho fa diferenciant-se d’un ninot de neu amb qui, de ben segur, el comparen tot sovint per dir-se Olaf. El nostre Olaf, però és tot el contrari d’un tros de gel: alegre, juganer, tendre, educat.. Adorable en definitiva. Un àlbum que destil·la bellesa i sensibilitat i constitueix un cant a la vida sense distincions ni etiquetes amb un protagonista amb Síndrome de Down que apareix a la narració sense destacar la seva diferència amb la resta. Una fantàstica manera de normalitzar la discapacitat.

Narrat des de la percepció de la protagonista, una nena amb ulleres i pegat a l’ull que explica el seu dia a dia amb el pare, que és cec. Un tret que s’intueix per les il·lustracions donat que el pare porta un bastó blanc i pel text descriptiu des de la percepció d’una persona cega: una selva de llums, ombres i sons… o com percep les emocions de les persones amb les quals es creuen o com està el mar pel que li arriba a través dels altres sentits… o com compten les passes en travessar un pas de vianants, sempre a través del joc i de les sensacions. A nivell personal crec que no calia dir al text que el pare era cec, m’hagués agradat més deixar a cada lector i lectora que ho descobrissin en una pàgina diferent. Tot i així, l’àlbum és una delícia! Les il·lustracions de la Maria Girón com sempre meravelloses, realistes i molt equilibrades amb el fons blanc.

Un llibre que m’ha tocat l’ànima perquè tracta el tema de la sordesa i la relació amb persones sordes d’una manera delicada i amb molta sensibilitat. Apropa’t és un conte amb el qual els més petits de la casa s’aproparan, com el seu títol indica, al món de la discapacitat… L’Elisa descobreix que per comunicar-se amb en Mateu s’hi ha d’apropar, ja que ell escolta amb els ulls i parla amb les mans. En Mateu té la boca a les mans i les oïdes als ulls…Un conte per apropar els infants al mon de les persones sordes, per entendre com es comuniquen i com ens podem comunicar amb ells resolt d’una manera molt bonica a través del text i d’unes il·lustracions fantàstiques, de colors suaus carregades de simbolisme que desprenen molt de sentiment.

 Amb en Bip, el Senyor de les estrelles, en Pol podia ser el rei del món, viatjar fins a l’estrella polar o xerrar pels descosits amb el seu gat… Però també podia tancar-se a l’habitació i no sortir en tot el dia o pensar que tot ho feia del revés…La bipolaritat és un trastorn mental poc conegut, tot i que s’utilitza freqüentment per descriure comportaments que no tenen res a veure, que afecta al 2% de la població i que també es diagnostica en infants i joves.

Conte per entendre la discapacitat, valorar les diferències i aprendre a conviure-hi. La Pepa és una nena a qui li agrada molt jugar amb els seus amics de l’escola. Cadascun té diferents capacitats i dificultats. Els vols conèixer? Sabies que tots tenim capacitats i dificultats? Saps quines són les teves? Vols descobrir més sorpreses amb la Pepa? Als contes i, en general, a la literatura universal, el tema de la discapacitat ha estat tractat sovint, però no sempre de la mateixa manera o amb la mateixa intenció. Aquest conte pretén sensibilitzar nenes i nens en el respecte a les diferències entre les persones, a través del coneixement dels diversos tipus de discapacitat, representats pels personatges que van apareixent.