Des que va néixer el Guerau, el seu fill, a finals d'agost del 2009, l'Òscar i la Pilar s'han convertit en uns autèntics experts a conèixer els ingredients que contenen tots els aliments. "El Guerau semblava un nen normal com els altres, però el seu organisme ens preparava diverses sorpreses", assegura l'Òscar. Al cap de pocs dies de néixer van veure que tenia la pell força irritada i ja els van diagnosticar que tenia la pell atòpica. Els problemes, però, no s'acabaven aquí: "Ja van avisar-nos que habitualment anava acompanyada de bronquitis i al·lèrgies de diverses menes, i efectivament va ser així". Les bronquitis i les al·lèrgies van aparèixer ben aviat en una cursa de fons per descobrir d'on li podien sorgir: "Com que era un nadó de pocs mesos no era possible fer-li cap prova, així que vam anar a homeòpates i d'altres professionals". Semblava que podia ser la llet, però el nen continuava reaccionant amb una pell encetada i irritada que fins i tot li impedia dormir en calma. "Durant els dos primers anys de vida no hem dormit cap nit sencera per la picor que tenia a la pell, ha sigut un autèntic martiri". Una picor que miraven de calmar-li amb pomades i antiestamínics, però res no acabava de funcionar. A mesura que s'anava fent gran li anaven fent alguna prova, però com remarca l'Òscar, "els avenços eren molt lents perquè el pediatre li feia proves d'un sol aliment". Aquestes proves inicials van servir per descartar problemes amb la llet, però en va trobar amb l'ou i amb el peix -ja fos blanc, blau i fresc i sota qualsevol sistema de conservació-. L'al·lèrgia al peix la van descobrir per una indigestió brutal i una gran reacció a la pell que va tenir a l'escola bressol després de menjar-ne. El viacrucis es va acabar quan el CAP els va adreçar a principis d'aquest any al maternoinfantil de la Vall d'Hebron, on li van fer tota la bateria possible de proves amb resultats definitius. El Guerau presenta al·lèrgia màxima a l'ou, el peix, els pèsols, les llenties, els cigrons, la fruita seca i la pell de préssec, i de menys intensitat al blat de moro, a alguna substància de la llet i als gossos i gats.
Menjar, el doble de car
L'Òscar i la Pilar han après a adaptar-se al Guerau: "Fem una cuina alternativa, sense els productes als quals és al·lèrgic". Mengen el mateix que ell, excepte el peix o les truites, perquè no vegi les diferències. La precaució sempre és màxima: "Si entra a la cuina quan estem fent peix o una truita, la seva pell reacciona". Així que aquests plats els fan quan ja és al llit. Tampoc van gaire a dinar o a sopar a fora per evitar ensurts i si ho fan li porten el dinar preparat.
És important tenir en compte que aquesta patologia no s'ha de confondre amb la intolerància a la lactosa o al gluten, com passava fins fa uns anys per desconeixement. Els afectats lluiten perquè els fabricants especifiquin en l'etiquetatge tots els aliments que contenen els seus productes. I és que una directiva europea de l'any 2002 estipula que a l'etiqueta hi han d'aparèixer tots els aliments, però en cas que els productors facin més d'un producte es limiten a posar que poden contenir traces d'algun altre perquè en queden restes a les màquines.
