Erika Lust: “Els teus fills també miren porno”

BarcelonaErika Lust (Estocolm, 1977) és una directora de cinema per a adults establerta a Barcelona. Ha reinventat el gènere cap al que es coneix com a porno feminista, amb què fuig del masclisme i la degradació de la dona que s’imposa en la majoria de pel·lícules i en què el plaer d’elles compta igual que el d’ells. Ara Lust ha impulsat la plataforma online sense ànim de lucre The Porn Conversation per ajudar a l’alfabetització pornogràfica de nens i adolescents oferint a famílies i educadors les eines necessàries per parlar sobre educació sexual.

Per què s’ha de parlar de pornografia als infants?

— Vivim en un món on la pornografia s’ha tornat mass media, cosa que no passava, per exemple, quan jo era petita. A causa de la revolució d’internet, és molt accessible. Soc conscient que molts adults creuen que és inadequat fer-ho perquè els sembla, amb tot el dret del món, que és un gènere que hauria de ser per a adults. Però la realitat és que hi ha molts infants que a partir dels 8, 9 o 10 anys estan accedint a pàgines pornogràfiques sense tenir adults al seu voltant que s’atreveixin a parlar d’aquest tema, a contextualitzar-lo, a explicar com s’utilitza o a criticar-lo. Vivim en aquest nou món a què ens hem d’adaptar i preparar-los per al que es trobaran online. 

¿A partir de quina edat s’ha d’abordar el tema?

— Tot comença amb l’educació sexual, que és el primer tabú que té la gent a causa de l’herència d’una societat religiosa i patriarcal. L’educació sexual ha de formar part de l’educació dels nostres fills des de nadons fins a adults. És un acompanyament que ha de començar amb el més bàsic, com anomenar i saber parts del cos com el penis, la vagina o la vulva, i utilitzar aquestes paraules sense vergonya ni por. Som éssers sexuals, existim perquè altres persones van tenir sexe i tenim una curiositat enorme per entendre la nostra identitat sexual des d’edats primerenques. La pornografia és una part més de l’educació sexual i s’ha de començar a parlar-ne a partir d’uns 8 anys, perquè és una paraula que ells es trobaran al pati de l’escola, a casa d’un cosí o a internet. Si nosaltres no ens atrevim a explicar el que és, llavors els deixem sense eines per poder entendre-ho. 

¿Vuit anys? En aquests moments m’imagino molts pares espantats...

— El 40% dels nens de 12 anys ja han estat en contacte amb la pornografia, però és entre els 12 i els 14 anys quan el percentatge puja fins al 90%. Davant d’aquestes xifres és essencial que les converses sobre pornografia no només siguin a casa sinó també dins del marc del sistema educatiu.

¿Per on ha de començar aquesta conversa?

— És difícil perquè la gran majoria dels pares no van tenir aquesta educació, ningú els va parlar sobre pornografia, i això fa que molts tinguin vergonya i no sàpiguen per on començar. Jo el que els recomanaria és que primer s’informin ells. Nosaltres hem creat un projecte anomenat The Porn Conversation en què pares i educadors poden trobar informació, articles, converses, vídeos o guies sobre educació sexual: des del vocabulari fins a les actuals tendències, passant per les diferents identitats sexuals.

I un cop informats?

— Doncs en algun moment s’ha treure el tema. El que recomano als que tinguin por de començar la conversa és que ho facin de manera natural. No cal asseure’ns tots al sofà, però sí que es pot utilitzar com a pretext algun article que hagin vist dient, per exemple: “No sabia que un 40% dels nens de 12 anys ja han vist porno”, i deixar caure un “Tu n’has mirat algun cop?” També es pot recórrer a una història que t’hagi explicat algun amic, treure el tema al cotxe quan condueixes perquè així no us esteu mirant els ulls, enviar-li un article o parlar-ne amb algun familiar que sigui més liberal que tu...

Quina és la preocupació que més es repeteix entre els pares?

— La primera cosa que em sorprèn és que segueixen sense ser conscients que els seus fills miren porno. I sí, els seus fills també miren porno. La gran majoria pensen que ho fan els dels altres. L’altra és la quantitat de pares que em diuen que se senten molt culpables perquè mai han parlat de sexe amb els seus fills. Si mai n’has parlat entenc que el xoc és important quan de cop, quan tenen 14 o 15 anys, vols començar converses sobre sexe. Però sobretot s’ha de tenir clar que mai és tard, i si veus que no en volen parlar, potser ho has de deixar estar. Però com a mínim li has fet veure al teu fill o filla que si ho necessita hi ets.

 ¿No és contradictori haver de parlar-los de porno quan els sexòlegs o tu mateixa qualifiqueu la majoria de la indústria de masclista i denigrant per a les dones?

— És molt important explicar-los que hi ha molts tipus de porno, però també és cert que la majoria és sexista, racista i a vegades fins i tot violent. Com a mare o pare has de fer les teves pròpies reflexions. Pots encarar-ho dient: “No sé si algun cop has vist aquestes pàgines, però a mi m’agradaria dir-te que el vocabulari que utilitzen no és respectuós, és un llenguatge dur cap a la dona, i a més no s’hi busca el plaer comú”. Si els expliques això t’escoltaran i sabran veure el que els intentes transmetre. Quan comences a explicar que la pornografia comunica missatges de la mateixa manera que ho fa qualsevol vídeo a YouTube o Instagram, el que estàs oferint als joves és una eina no per consumir les imatges que està veient sinó per poder entendre-les, analitzar-les i donar-les en un context. Estic convençuda que si cada cop hi ha més pares i educadors que s’atreveixen a parlar d’aquests temes, el que aconseguirem no és promoure la idea que els nostres fills mirin pornografia, sinó preparar-los perquè tinguin informació sobre un contingut al qual ja estan accedint i sobre el qual podran prendre la seves pròpies decisions.

El que proposa és una lluita entre David i Goliat, perquè l’actual indústria porno està molt consolidada.

— És una guerra que costarà, sí, però l’actual generació de joves la veig bastant més informada que les anteriors. Crec que acabarem veient un canvi si fem que aquest tema deixi de ser tabú i ens atrevim a criticar en veu alta aquest tipus de pornografia en lloc de demonitzar-la. Només així podrem començar a parlar de què ens atrau, què no ens agrada i què volem canviar d’aquest gènere perquè representi millor tota mena de gent i per aconseguir que els principals creadors deixin de ser un grup homòfob d’homes que tenen idees molt sexistes. Si es fa pressió sobre la indústria a poc a poc es veurà obligada a adaptar-se i a fer històries sobre el que realment volem veure, tal com ja ha passat en parts de sector com el de l’alimentació. Precisament el que jo intento fer amb la meva feina és incloure la resta de grups exclosos en la majoria de pel·lícules de porno, com són les dones o els diferents col·lectius LGTBIQ+... 

Quin impacte pot provocar en els joves el consum de l’actual indústria porno?

— Que acabin reproduint el que veuen si no se’ls han proporcionat unes eines que els ajudin a tenir una mirada crítica. De fet, està provocant que molts homes joves, en comptes d’entrar en una situació sexual amb sensibilitat i amb capacitat per comunicar-se, es comportin com si fossin unes màquines de penetrar, sorprenent les dones amb actes més aviat violents. Pel que fa a les dones joves, el que els està passant és que pensen que fallen en alguna cosa, com ara que no són prou atractives o guapes, que els seus cossos no són perfectes o que no aconsegueixen arribar a orgasmes amb el sexe de penetració vaginal. Tot això és culpa del porno que predomina, perquè no està mostrant una realitat, està deixant fora tot el que està relacionat amb la comunicació o l’estimulació del clítoris, i fa que les joves, en comptes de pensar en el seu propi plaer, passin a ser una eina per donar plaer als homes. 

Com li explica a les famílies que tot això ho defensa una persona que viu del porno?

— Estic molt acostumada als haters, que no entenen el que estic comunicant i la importància que hem de donar a aquest tema. M’han dit de tot d’un cantó i de l’altre: des de feminazi fins a falsa feminista. Crec que és un tema seriós i que a molta gent li fa por. Hi ha moltes persones que no llegeixen bé la realitat, que és que la pornografia ja és mass media, és aquí fora, ja té un impacte, i si no t’agrada l’única solució passa per atrevir-te a parlar del tema. Molts pares em pregunten: “Les teves filles (tenen 12 i 15 anys) saben a què et dediques?” I sempre els dic: “Esclar! Ho han sabut sempre, jo no haig d’amagar-me del que faig perquè estic fent una feina d’un impacte social important”. Sempre els dic, a aquests pares: “Ho sento, però no soc l’única que ha de parlar sobre pornografia amb les filles”. Sé que jo em dedico a això i és la meva responsabilitat com a mare preparar les meves filles i explicar-los que treballar en la indústria pornografia és un estigma enorme que els pot provocar que a l’hora de l’esbarjo a l’escola algun nen se’ls acosti i els digui “sé a què es dedica la teva mare” per ridiculitzar-les o fer-les sentir dolentes o sexualitzar-les. Mai, però, han tingut cap problema.