Criatures 07/04/2021

Temps d'esbarjo a l'ESO

Una oportunitat per aprofitar el pati com un espai educatiu més

4 min
Ens repensam el pati?

Sovint l’hora del pati és la franja preferida de l’alumnat. Una estona per sortir a l’exterior i canviar d’escenari. ¿Però s’aprofita prou aquest espai? Per a Imma Marín, presidenta de Marinva i directora de l’informe Els patis de les escoles: espais d’oportunitats educatives, de la Fundació Bofill, el pati és un espai educatiu més de l’escola i no haurien de ser gaire diferents els patis de primària i secundària: “El que varia és l’ús que en fa la canalla perquè tenen edats, necessitats i interessos diferents”. Explica que així com hi ha espais d’aprenentatge interior (aules, biblioteca o laboratori), també n’hi ha d’exteriors, com el pati. No només perquè s’hi fa educació física, sinó també perquè allà hi passen coses importants, sobretot a nivell emocional. “És on es fan amistats i també on sorgeixen problemes com el bullying. És una olla que bull, que té una funció extraordinària com a espai de joc, recreació, conversa i relació, on l'alumnat es manifesta de manera espontània posant en relleu les seves competències relacionals, de resolució de conflictes, resiliència, assertivitat, etc. Un espai que, a banda de les activitats lectives que es puguin organitzar, ha de possibilitar temps lliure per a la relació i la recreació i el joc. Perquè el que necessiten els nanos és airejar-se, activitats de lleure i lúdiques decidides per ells mateixos”.

Marín insisteix que no hauria de ser un espai tant d’intervenció educativa com amb intenció educativa. El que hi ha al pati i el que s’hi potencia hauria d’estar pensat des d’una perspectiva educativa i de forma participativa amb l’alumnat de l’ESO. I els mòbils? Marín considera que els mòbils tenen més sentit a l’aula que al pati, però en qualsevol cas és un tema que s’ha d’abordar amb el mateix alumnat: “Si volem educar alumnes autònoms, els adults no podem prendre aquestes decisions per ells. Educar també implica posar-los en la posició d’haver de decidir a partir d’un debat en què es discuteixi quin hauria de ser l’ús del mòbil, quan, com i per a què”. 

Pati fruit del consens

A l'Institut Escola Barnola d'Avinyó (Bages) tenen clar que el temps de pati és una estona amb gran potencial pedagògic i han optat per construir-hi un projecte innovador que afavoreix la cohesió social de l’alumnat i la seva salut. Tot comença el 2016, quan encara són només escola, i arriba l’actual equip directiu amb Ricard López Muñoz al capdavant. És un punt d’inflexió en el qual decideixen elaborar el propòsit del centre i el projecte educatiu a través de dinàmiques participatives conjuntes amb famílies, alumnat i docents. “Investigant vam trobar moltes experiències d’organització i transformació del pati perquè sigui més coeducatiu i oferir quelcom més que una pista per jugar a futbol, però estaven sobretot vinculades a infantil i primària. A secundària només vam trobar experiències puntuals. Depèn del reglament de cada centre i a la majoria d’instituts és un temps d’esbarjo i que sovint acaba monopolitzat per l'ús del telèfon mòbil”, comenta el director. 

A l'Institut Escola Barnola d'Avinyó tenen clar que el temps de pati és una estona amb gran potencial pedagògic
Els espais exteriors d'una escola també poden ser educatius

Una de les conclusions a les quals arriben és que tots els espais (interiors i exteriors) són espais d'aprenentatge, i decideixen reformular l’espai del pati a infantil i primària amb la participació de l’alumnat. Des del curs 2018-19 són institut escola i, amb la voluntat de ser un centre únic, opten per un marc horari comú tant a primària com a secundària. Per això decideixen que en lloc de fer com altres instituts públics que acaben a quarts de 3 o les 3 de la tarda, sense haver dinat i amb un o dos patis, compartiran el mateix projecte per possibilitar connexions entre l’alumnat de diferents etapes, a més de fer prevaler àpats en horaris saludables i afavorir el rendiment acadèmic. Des de la secretaria de Polítiques Educatives del departament d’Educació han autoritzat el desplegament del Projecte de Patis de l’IE Barnola per un període de quatres cursos escolars, des del curs 2020-2021, pel seu interès pedagògic. Per la naturalesa del pla pilot, tindran un acompanyament especial tant per al desenvolupament del currículum com per a la implantació dels horaris saludables per part de l’alumnat.

El Projecte de Patis

El resultat és que a secundària comencen a les nou del matí, paren a la una del migdia per dinar, reprenen les classes a les dues i acaben a les quatre de la tarda. L’estona de pati són entre 45 minuts i 1 hora. Comencen esmorzant i després poden triar entre diverses propostes: “Hem batejat el temps de pati com a tallers optatius. S’hi combinen dos tipus de tallers, uns dissenyats i guiats pel professorat i uns altres pels alumnes, que cada tres setmanes fan noves propostes i escullen la que voldran fer”, explica Marc Arola, coordinador pedagògic de secundària de l’IE Barnola. Des de les tutories es gestiona la inscripció prèvia de l’alumnat que participa en les diferents activitats. Cada dia hi ha tres activitats que són fixes, una relacionada amb l’esport –sortides en BTT, torneig de bàdminton o acroioga–, una altra de ludicosocial –jocs de taula, escape room, torneig d’escacs, Among Us amb targetes, concurs de música o de dibuix, jocs esportius tradicionals com les bitlles catalanes– i una d'artística –papiroflèxia, grafits, taller maker, robòtica–. També hi ha un espai dedicat a una segona llengua estrangera (alemany), i que és l’única activitat fixa perquè requereix un aprenentatge més continuat. 

Hi ha activitats que necessiten una supervisió directa del professorat i d'altres de més lliures. Els tallers són avaluables, tots tenen tres o quatre competències associades de diferents àmbits: personal i social, artístic, educació física, cientificotecnològic i llengua estrangera. L'avaluació és compartida entre el professorat, els companys i el mateix alumne. L’alumnat s’autoavalua i el professorat ho rubrica i posa una nota. L’alumnat de l’IE Barnola no coneix cap altre model. Des que han entrat al centre han apostat per aquesta opció de pati. “Ells en són partícips, fan pluja d’idees d’activitats i espais. El fet de dissenyar-los fa que se’ls sentin molts seus i és una manera d’enganxar-los”, conclou el coordinador acadèmic.

Com hauria de ser el pati ideal? Respon Imma Marín
  • Fer preguntes Hem de preguntar-nos què volem que hi passi. Les decisions han d'estar guiades pel nostre projecte educatiu, més enllà de l'aprenentatge de continguts.
  • Patis amb perspectiva de gènere Segregar la pista, que no pot ser l’espai central perquè crea espais futbolcentristes posant als nois al centre, atorgant-los el control del pati, i deixant a les noies arrecerades. La pista al centre és una manera de reproduir els valors socials del carrer. S’hi hauria de sortir per diferents portes i trobar-te el pati, deixant la pista més enllà, en un espai secundari.
  • Espais diferenciats Cada espai ha de donar resposta a necessitats diferents. Des d’un parc a bancs per seure i xerrar, poder fer jocs de taula, espais tranquils i altres més moguts. A 1r i 2n de l’ESO encara els agrada fer activitat física, córrer o jugar a tocar i parar.
  • Pati verd Ha de ser un espai maco i verd, naturalitzar-lo amb arbres, jardineres, flors… aprofitant que està a l’aire lliure.
  • Corresponsabilitat Els usos del pati no poden imposar-se, han de ser fruit d’una feina conjunta de professorat i alumnes que discuteixen i pacten el que faran. L’alumnat ha de ser corresponsable i comprometre’s a conservar el pati.
stats