ESTHER ESCOLÁN

Com orientar professionalment els adolescents?

Escola, família i orientadors han d’ajudar-los a conèixer-se millor, a entendre l’entorn i a planificar accions per materialitzar les metes

Els Ochoa- García són una de les famílies que ha pogut beneficiar- se d’aquesta orientació professional coordinada / CÈLIA ATSET Zoom

Durant els primers anys d’escolarització, la vida de nens i nenes, pares i mares, discorre tranquil·la, sense grans interrogants ni dilemes. A infantil i primària estan emparats d’alguna manera per un currículum escolar comú, però... què passa quan s’acosten els últims anys de l’ESO i nois i noies han de triar quina serà la seva professió en el futur? ¿Un jove de 15 anys està preparat per prendre aquesta decisió des de la maduresa? És més: ¿ha de tenir clara la tria? Què passa amb aquells que encara no s’hagin plantejat “què volen ser de grans”? ¿Estan abocats al fracàs o trobaran recursos al seu abast que els ajudaran a fer el pas?

En aquesta cruïlla hi ha associacions com la Fundació Bertelsmann, que sota el lema 'Per l’ocupació juvenil' treballa per promoure una orientació professional que integri totes les parts implicades: família, escola i orientadors. Des de la Fundació, tal com apunta Juan José Juárez, responsable a l’Estat del projecte d’orientació professional, creuen que, “per tenir èxit com a societat, els joves han de ser capaços de conèixer-se a ells mateixos, analitzar la informació del context i prendre decisions acadèmiques i professionals que els permetin establir estratègies per entrar al mercat laboral i prosperar-hi”. Aquesta convicció va ser l’espurna que va fer que el 2014 veiés la llum la metodologia Orientació Professional Coordinada, que, centrant-se en les etapes d’ESO i batxillerat, engloba tres dimensions: la vocacional, l’acadèmica i la professional.

La metodologia engloba tres dimensions: la vocacional, l’acadèmica i la professional

La metodologia, però, també implicava un “enfocament sistèmic i col·laboratiu -afegeix Juárez-, en què l’orientació esdevé una responsabilitat compartida per tot el centre educatiu i en què també es potencia la participació d’altres agents clau”. L’objectiu? “Aconseguir que els joves tinguin accés a una orientació de qualitat que els ajudi a prendre decisions informades sobre el seu futur”. Segons Juárez, “per assolir un impacte significatiu en el desenvolupament de competències que permeten construir l’itinerari acadèmic i professional, l’orientació ha de comptar amb la participació activa de l’alumne; la implicació de l’orientador, l’equip directiu i el professorat; l’acompanyament constant de la família, i la recerca d’aliances amb el món empresarial”. En aquest sentit, subratlla, l’eix escola-família-orientador “és sens dubte clau, però cal incorporar també els tutors, ja que ells són els que tenen un contacte directe amb la família i hores assignades per a tutories”.

PROVA PILOT

Per a Juárez, “cal integrar tot l’equip docent al projecte, fent que l’orientació esdevingui una competència transversal i reconeixent la seva importància dins del projecte educatiu del centre, ja que les famílies estan cada cop més preocupades per un context acadèmic i professional que canvia a una velocitat vertiginosa, en el qual no saben ben bé com poden ajudar i acompanyar millor els seus fills”.

L'objectiu és aconseguir que els joves tinguin accés a una orientació de qualitat que els ajudi a prendre decisions informades sobre el seu futur

Precisament, arran d’aquest neguit compartit, d’aquest context variable i de la incertesa que els adolescents afronten any rere any en el moment de prendre la decisió, el mateix 2014 la Fundació Bertelsmann va decidir testar la metodologia en 32 centres públics, privats i concertats de Catalunya, Andalusia i Madrid, la qual cosa va implicar formar els centres i acompanyar-los durant el procés de transformació. Un dels centres que van participar en la prova pilot va ser l’IES Mollet del Vallès. El centre, tal com explica la seva directora, Maria Josep Amigó, “ja feia anys que revisava la programació i les activitats que es duien a terme a tutoria”. Fruit d’aquesta anàlisi, es van elaborar les programacions dels llavors crèdits de tutoria amb un fil conductor que anava de primer a quart d’ESO. Una acció tutorial, diu Amigó, “en què les famílies estaven molt implicades, especialment a tercer i quart d’ESO”.

Amigó recorda que, gràcies a la direcció general d’Ensenyament, des del departament d’orientació els van posar en contacte amb la Fundació Bertelsmann per participar en una prova pilot juntament amb altres instituts per dur a terme accions de millora en l’orientació acadèmica i professional. “Mitjançant unes reunions amb les orientadores i facilitadores de la Fundació, vam millorar estratègies i materials”, apunta.

Des d’aleshores, el departament d’orientació de l’institut ha treballat juntament amb els professors en una orientació basada en sortides curriculars, elaborant materials per a les jornades de portes obertes per a les famílies i fent activitats des de diferents matèries, com ara l’elaboració per part dels alumnes d’una presentació amb eines digitals sobre orientació acadèmica i professional, la creació d’un currículum o la representació d’una entrevista laboral, entre d’altres. Una adequació del rol orientador que, com a resultat, ha empoderat els docents del centre a l’hora d’acompanyar els seus alumnes en aquest moment decisiu. “El missatge va arrelant entre el professorat i les accions d’orientació es projecten en la programació general d’institut”, subratlla Amigó.

TRENCAR MITES

La família protagonista de la fotografia d’aquest reportatge, els Ochoa-García, és una de les que han pogut beneficiar-se d’aquesta orientació professional coordinada. El fill, el Mario, ha estudiat a l’IES Mollet del Vallès, on va comptar amb l’assessorament de la seva tutora a l’ESO i va assistir a xerrades i sortides com la que va fer a Barcelona Activa. Els pares, el Mario i la Sònia, sempre van ser partícips del procés i van veure com les xerrades amb les famílies s’intensificaven a partir de tercer d’ESO. Un procés que els va ajudar a reafirmar-se en el que ja sabien, que el cicle que el seu fill volia cursar, de tècnic de mecanització, “tenia força sortida”.

A segon d’ESO el Mario ja tenia clar a què volia dedicar-se, cosa que va alleujar la pressió dels seus progenitors. Tots dos sabien que si el seu fill “feia el que li agradava fer ho faria bé”. A més, creuen que té punts forts a l’hora de desenvolupar la feina en el futur: “És una persona responsable i constant, té traça a l’hora d’operar i té facilitat per interpretar plànols i dissenys”. El noi, per la seva banda, esmenta “la paciència i la destresa” com a habilitats clau en la seva futura professió i destaca el suport que els seus pares li han mostrat al llarg d’aquesta època: “Ells sempre m’han fet costat i estaven d’acord amb la tria que havia fet. Això em va donar seguretat”. Una seguretat que va afavorir que ell triés fer un cicle formatiu, una opció que els seus pares lamenten que encara avui estigui menyspreada socialment en relació als que fan batxillerat i un grau universitari. “Formar i informar més i millor les famílies, així com empoderar-les per acompanyar els seus fills, també serviria per desterrar mites sobre els cicles, ja que hi ha persones que tenen la idea errònia que un cicle és per als que no són bons estudiants”, conclouen.