Les noies demanen pas en el futbol

La Naïr Galindo (17 anys), jugadora de futbol al CF Calafell, de Segona Divisió, afirma sense embuts que en el futbol jugat per joves hi ha violència de gènere i masclisme. “Hi ha partits en què els mateixos pares d’altres jugadores ens insulten, i ens diuen que ho deixem córrer i que ens en anem a fer ballet”, diu. Per denunciar-ho, ella mateixa ha dedicat el seu treball de recerca de segon de batxillerat al futbol femení. “Preparant el treball, em vaig adonar que si a Google escrius «Jugadoras de futbol », entre les primeres opcions de resultats apareix l’opció «Las jugadoras más guapas». No passa el mateix quan es fa la recerca en el cas masculí. Les noies som una cara i un cos que cal destacar quan juguem a futbol”, lamenta Galindo, que afegeix altres greuges comparatius, com ara les hores dels partits, sempre millors per a la secció masculina, en la mateixa lliga.

“En el futbol femení es mostra tot el masclisme sense filtres que patim les jugadores”, diu la Naïr, que afegeix que hi ha hagut partits en què les seves companyes d’equip han acabat deixant el terreny de joc pels insults masclistes que rebien. I això creu que no només es viu en el futbol. “Fa uns dies vaig anar a veure un partit de bàsquet masculí, i qui va acabar linxada [verbalment] va ser l’àrbitre, que era una dona, i que també va abandonar el partit, perquè allò era insofrible”, assenyala. I la jove es pregunta: “¿És l’esport jugat amb pilota en general que no accepta les dones?”

Per la seva banda, Marta Carranza Gil-Dolz del Castellar, que va ser comissionada d’esport escolar a Barcelona, analitza la situació des de la perspectiva de la història. “La història de l’esport modern -i concretament del futbol- encara té poc recorregut, i a més va néixer en un entorn masculinitzat i per exalçar els estereotips masculins, com són la força, la competició, la valentia, la victòria i el triomf per damunt de tot”, assenyala. A més, en la història recent com a país, “fins no fa gaire les dones eren invisibles i, per reblar-ho, la dictadura franquista va apagar qualsevol espurna encesa en etapes anteriors per introduir les dones en la pràctica esportiva”, continua explicant Carranza. No va ser fins a l’anomenada Transició que van aparèixer “les primeres llicenciades en educació física, i que van ressorgir els moviments feministes, que han anat guanyant terreny”, diu.

En aquest sentit, i amb les dades a la mà, Carranza sosté que “els percentatges de pràctica d’esports de les nenes han augmentat acceleradament, per sobre dels dels nens”. I les dades que ressalten més són “en l’esport d’alt nivell, en què estan totalment equiparats o els resultats de les noies estan fins i tot per damunt dels dels nois”.

ESTEREOTIPS EN EL MÓN DE L’ESPORT

Ara bé, malgrat que “la pràctica del futbol avança de manera espectacular entre les noies”, la mateixa Marta Carranza afegeix que les enquestes continuen indicant que la tipologia de la pràctica esportiva està estereotipada per gèneres. Hi ha moltes dades positives, però la comissionada d’esport afirma que “el substrat cultural de l’esport costa molt més de remoure i de canviar”. De fet, la seva opinió personal és que “els nivells de futbol juvenil i absolut són un reducte dels clixés d’esport i masculinitat”.

Aquesta explicació no vol dir que calgui acceptar-ho. “Cal treballar per seguir avançant en la feminització del món de l’esport”, especialment des dels espais en què interactuen i hi poden incidir, com l’escola, els instituts i les famílies. I també cal fer acompanyament i sensibilització, afirma Carranza. I sobretot “cal temps” perquè la societat accepti que “les noies poden ser tan bones com els nois” i perquè “els càrrecs de decisió i de comandament, els dirigents en els àmbits esportius, siguin dones”. Per la seva banda, el pedagog Xavier Ureta sosté que el que es viu en l’esport juvenil “és el que es mostra sense filtres en la vida quotidiana, especialment en zones amb menys cultura”. I és així perquè “el masclisme surt de la vena més ancestral i atàvica dels humans: de quan aquell simi anomenat Homo sapiens era caçador i la femella es quedava a la cova per tenir cura de la descendència”, afirma. El pedagog estableix una correlació: “Com menys cultura, més manifestacions masclistes”.

Tot el que les noies aporten als seus equips esportius

“Les jugadores de futbol aporten creativitat, tenacitat, espontaneïtat i originalitat”, afirma el pedagog Xavier Ureta. Justament són els valors que “propicien més que l’esport sigui una festa, per gaudir-ne i no per consumir-lo”. I lamenta que la societat “està massa acostumada al futbol practicat per homes, en què es valora el contacte físic”.

Com que el futbol havia estat tradicionalment una pràctica d’homes, quan el juguen dones “es reprodueix l’estereotip d’espectador que espera força bruta en un partit de futbol, curiosament com passava a l’antiga Roma, quan es llançaven dissidents i esclaus als lleons per pur espectacle”, compara el pedagog perquè s’entengui la desmesura que suposa el que viuen les joves jugadores. I, si no, com a exemple “només cal observar com brama el públic en segons quines circumstàncies, com s’insulten els àrbitres, les directives o els jugadors”, diu el pedagog.

EL PAPER DE LES FAMÍLIES

Per a Xavier Ureta hi ha un altre factor que també cal valorar per entendre el que passa en el futbol juvenil femení, que és el sexual. “Molts homes, per model cultural, són incapaços reprimir expressions masclistes referides tant al que consideren tasques pròpies de la dona com a l’aspecte físic de les jugadores”. Per tot plegat, Xavier Ureta recomana a les famílies que “plantin cara”, que no acceptin la situació i, per consegüent, que “exigeixin a directius, àrbitres i responsables que posin normes molt estrictes i necessàries per impedir l’entrada a espectadors o espectadores que no respectin les noies i el seu joc”. Seguint aquests consells, el pedagog opina que s’ha de fer amb radicalitat: “A la primera manifestació de tipus masclista, caldria aturar el partit”, perquè és així com els equips demostrarien que no s’accepten les actituds contràries al respecte per les persones.

Cada equip també ha de treballar pel seu compte en el mateix sentit. “S’han de conjurar des de tots els àmbits de l’equip per tallar de soca-rel qualsevol manifestació agressiva”, diu el pedagog, que afegeix que és evident que el respecte a les rivals sempre ha de ser essencial. Mentrestant, a casa, les famílies han d’ensenyar a viure les competicions com si fossin una festa. “La família ha de ser un model de fair play, diu Ureta. Dit d’una altra manera, les famílies han d’impulsar el canvi, perquè els partits de futbol jugats per joves deixin de ser un polvorí. Potser així aviat els motors de recerca d’internet deixaran de suggerir les “futbolistes més guapes” i suggeriran quines són les que marquen més gols.