Com enganxar-los a fer esport a partir dels 13 anys?

BarcelonaEn molts casos, els nens i nenes arriben a l’adolescència amb un esport sota el braç. Han començat a practicar-lo de petits, a primària, i si és d’equip, el compromís amb les competicions i els companys són garantia de continuïtat en aquesta etapa de canvi. Però què passa amb els que no n’han practicat cap d’equip ni regularment? Si ja no hi han mostrat interès de petits, difícilment es poden enganxar a un esport d’equip amb tretze o catorze anys. Però això, ni és impossible ni ha de limitar la pràctica esportiva tan recomanada i necessària. El professor col·laborador dels estudis de ciències de la salut de la UOC Miguel Ángel Méndez Pérez té molt clar què haurien de tenir en compte les famílies per aconseguir-ho.

Els quatre pilars

En primer lloc, recomana “predicar amb l’exemple”. Per a Méndez Pérez, és molt important que els adolescents vegin que el seu entorn familiar, però més concretament el pare i la mare, són actius. “No cal que facin maratons, però sí que puguin fer un esport que transmeti una actitud positiva cap a la pràctica de l’activitat física”. 

El segon punt tampoc oblida que la tecnologia pot ser una aliada, en aquest cas. “Es critiquen molt les pantalles, però cal pensar que els adolescents són nadius digitals i cal enfocar la tecnologia a favor seu –recalca–. Hi ha aplicacions d’activitat física que organitzen reptes i rutines, entrenaments grupals o altres”, concreta el professor, que reconeix que són maneres molt “motivadores” d’enganxar-los a l’esport. 

En tercer lloc, també aconsella fixar objectius personals i assolibles. “No tots els joves tenen els mateixos interessos ni capacitats físiques, ni tampoc el mateix temps”, recorda Méndez Pérez. Per això, creu que són ells mateixos que s’han de fixar els seus propis objectius per propiciar més l’adherència a la pràctica esportiva. 

Per últim, destaca també la importància de viure en zones amb oferta esportiva i d’activitat física “variada i de qualitat” perquè es puguin trobar activitats adequades i, sobretot, pensades per als adolescents, que els ajudin a construir el seu sentiment de pertinença i la seva identitat, i treballar així el component social de l’esport. 

Més enllà del futbol i el bàsquet

Obrir el ventall de possibilitats a l’hora de practicar esport és una eina imprescindible per poder fer aficionar els adolescents a la seva pràctica, i això també vol dir sortir dels esports majoritaris com el futbol o el bàsquet i deixar-los provar altres disciplines com el ball, les arts marcials, spinning, activitats dirigides al gimnàs o altres d’equilibri com el surf o l’esquí. “No hi ha cap perfil d’adolescent que no li pugui agradar res”, assegura Méndez Pérez. Per això aconsella no renunciar-hi i deixar provar al jove tot el que estigui al seu abast perquè trobi allò que el pot motivar. En aquest sentit, l’expert assenyala que motivar els joves és una tasca “col·lectiva” i veu difícil que sense un entorn que l’acompanyi es pugui treballar. “En un entorn nociu, de mala alimentació i hàbits perjudicials, és difícil trobar la motivació”, lamenta el professor. 

Parlar dels beneficis a casa

L’OMS assenyala que el 70% dels adolescents no fan els mínims d’activitat física que es recomanen i a l’Estat els índexs d’obesitat ja estan disparats. A banda dels problemes físics que se’n deriven, quan els joves no són prou actius, poden patir problemes psicològics. “Està demostrat que la falta de moviment produeix efectes psicològics i de desenvolupament”, alerta el professor. 

Per això, recomana explicar als joves que, igual que l’alimentació i la nutrició, “l’esport és salut i no s’ha de deixar mai a la vida”. És bo saber que no ser sedentari i tenir alguna disciplina conscient és beneficiós. “No ha de ser adoctrinament, s’ha de trobar la motivació”, insisteix Méndez Pérez.