Viatge lúdic a la recerca de feina

Un 13,4% dels menors de 30 anys de Santa Perpètua de Mogoda estan a l’atur. Una xifra que no reflecteix el nombre total de joves del municipi que estan buscant feina, perquè només inclou els inscrits al Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC). Ho demostra que a la borsa de treball de l’Ajuntament hi hagi gairebé quatre-cents joves apuntats, quan segons l’índex d’aturats joves representa que n’hi ha 250. Amb l’objectiu de revertir un escenari que no és nou, l’Ajuntament va impulsar ja fa 12 anys un programa d’orientació laboral adreçat a joves de 16 a 29 anys: “Vam posar en marxa un dispositiu específic per als joves, l’Engega’t, perquè en venien molts que ja passaven dels 25 anys que no tenien ni formació ni experiència laboral i volíem fer una tasca preventiva a partir dels 16 anys per guiar-los cap al mercat laboral o animar-los a seguir amb els estudis”, diu Dolors Quílez, cap del Servei d’Orientació del consistori.

Un dispositiu que s’ha anat adaptant al llarg dels anys i de resultes de la crisi, perquè la demanda ha augmentat i les ofertes laborals escassegen. “Fa dos anys vam notar un punt de desmotivació dels joves que veien que si no estaven molt preparats no trobarien mai feina”, anota la psicòloga. Buscant millores, Quílez es va fixar en la ludificació en temes educatius i, investigant per introduir-la en la inserció laboral, va descobrir que La Salle Campus-URL feia un màster en creació multimèdia: “Ens vam posar en contacte amb el director, Emiliano Labrador, perquè ens assessorés, i de seguida ens va obrir les portes”.

El resultat ha sigut que totes dues institucions s’han unit per incorporar les innovadores tècniques de la ludificació -que consisteix a utilitzar alguns elements i la mecànica del joc en contextos aliens- a l’orientació laboral. El programa, que es va iniciar al gener i s’acaba al desembre i que està subvencionat pel SOC, té com a objectiu facilitar el contacte dels participants amb el món laboral per mitjà d’accions individuals i en grup dissenyades a mida de les seves necessitats. L’autoconeixement i l’autoestima, la comunicació afectiva, la gestió del temps, la mobilitat internacional, el currículum, la carta de presentació i els processos de selecció, els interessos professionals, el mercat laboral i les opcions formatives són alguns dels aspectes que es treballen durant el curs.

L’ús de dinàmiques pròpies dels jocs facilita la relació i la implicació dels joves, que treballen més coordinats en equip i milloren les seves competències personals i professionals. I és que gràcies a la ludificació, el programa s’ha plantejat com un viatge per diferents territoris que consta de diverses etapes: l’inici, el bosc dels talents, el pla del desenvolupament, l’illa comuna, el més enllà i el castell de la victòria. L’equip d’orientació laboral, amb l’assessorament de Labrador i dels alumnes del màster, ha elaborat una targeta d’embarcament per inscriure’s al curs, un mapa amb tots els territoris on els alumnes han de fixar els seus objectius personals i laborals i també diferents estratègies inspirades en el joc.

PRÀCTIQUES EN EMPRESES

Aquest mapa comença coneixent el perfil del participant, detectant les seves habilitats i els seus punts forts, per passar després al bosc dels talents, on es fan activitats d’orientació laboral amb una anàlisi de competències per saber què han de potenciar. Un cop han desenvolupat les seves competències, es posa l’accent en les habilitats socials per aprendre a parlar en públic, de manera que estiguin preparats per fer presentacions o mantenir entrevistes de feina. “Aquí treballem i millorem la gestió del temps perquè sàpiguen organitzar-se i planificar-se a l’hora de buscar feina, i fem alfabetització digital orientada a la recerca de feina, assessorament sobre com elaborar un currículum adaptat a l’oferta laboral o xerrades sobre formació online per inscriure’s a cursos de català o anglès”, diu Quílez.

A l’illa comuna, les tècniques de recerca de feina prenen tot el protagonisme i s’ensenya a fer cartes de presentació, a utilitzar les xarxes de networking o a treure profit de les xarxes socials cuidant la pròpia imatge mentre se simulen entrevistes de selecció. “Al més enllà no hi van tots, només els més predisposats”, que tenen l’oportunitat de fer pràctiques de vuitanta hores en empreses sense que això requereixi un procés formatiu professional previ: “És un tastet de l’ofici durant un mes per saber si els interessa i que alhora els serveix per entendre que s’han de formar i treballar més per aconseguir la plaça que volen. Per la seva banda, els empresaris coneixen joves que estan interessats en el sector a què es dediquen”.

El castell de la victòria és l’última parada d’aquest viatge, que té el doble objectiu d’inserir laboralment o formativament joves en risc d’exclusió social perquè treballin o s’inscriguin a escoles d’adults per obtenir el graduat escolar, en escoles d’idiomes per millorar el seu anglès o a cursos específics de l’àmbit que els agradi. Una victòria que cada cop és més a prop. Dels 45 joves que estan completant les fases, 29 (un 64%) ja han trobat feina -sovint de curta durada- i 10 estan fent formació. “La inserció laboral ha millorat amb la ludificació”, afirma la cap del Servei d’Orientació de Santa Perpètua, que reconeix, però, que “la crisi no és la mateixa que fa quatre anys”. En qualsevol cas, Quílez subratlla que “els joves estan molt més implicats i motivats, són més conscients que s’han de moure i que són ells els que han de construir el seu futur”.

Ho corrobora el responsable del màster que ha assessorat les tècniques municipals: “La ludificació converteix un espai avorrit en un entorn amigable amb un component humà més pròxim, on la companyonia és el pilar, perquè es treballa en equip, i quan no és en grup ajuda a entendre el del costat”. Labrador revela que el principal repte ha sigut la diversitat dels participants: “A la universitat tots tenen la mateixa edat o el mateix perfil cultural, però aquí hi ha joves de 16 a 29 anys d’entorns i orígens ben diferents i no és fàcil atraure’ls de la mateixa manera. I comptem amb la pressió afegida que els participants s’hi juguen el futur”.

Després de remarcar que la ludificació va tenir la seva esplendor fa quatre anys en “una mena de bombolla”, el director del màster assegura que “ara hi ha menys empreses, però més professionals qualificats i més estudis”. També més interès de les escoles, on Labrador creu que aquesta pràctica s’estendrà perquè “els docents que l’apliquen estan molt satisfets i el sistema educatiu necessita una reforma integral, perquè no es pot ensenyar com fa cent anys”.

"És fàcil caure en la desesperació"

Un dels joves que participen en el programa, Guillermo Palma, de 24 anys, assegura: “Després d’haver estat tota la vida estudiant arriba el moment de sortir al món real, i és aquí on trobes la necessitat d’un òrgan de suport que t’orienti, ja que són tantes les direccions en què pots navegar que és fàcil caure en la desesperació i voler-ho tirar tot per la borda”. Per aquest motiu, aquest jove de 24 anys considera que el programa és la “brúixola i el timó en el mar d’oportunitats de la teva vida”. Per la seva banda, Laura Gómez explica: “Amb el títol de grau a la butxaca i sense expectatives de feina a la vista, vaig decidir apuntar-me a l’Engega’t amb l’objectiu de trobar una nova perspectiva que m’ajudés en el meu futur laboral”. El programa li ha servit per “millorar els aspectes tècnics que influeixen en els processos de selecció i descobrir nous recursos”. Beatriz González, la més jove del grup, amb 18 anys, reconeix que li ha servit per ser “més organitzada i ordenada”, mentre que Hèctor Da Pont està convençut que amb aquest programa trobarà feina, com Èric Corzo, que ha començat a fer pràctiques en una cafeteria. Tots ells ara veuen el futur amb més optimisme.