Adolescència

Com l'esport pot ajudar a madurar l'adolescent que tens a casa

L'activitat física protegeix de possibles addiccions, de la baixa autoestima i de l'absentisme escolar, i té un efecte socialitzador

Nens i nenes jugant a bàsquet
08/10/2022
3 min

BarcelonaÉs habitual que els nens i nenes, quan són petits, practiquin algun tipus d’esport extraescolar, ja sigui competitiu o no. Aquesta pràctica, moltes vegades, es veu interrompuda o s’abandona durant l’adolescència. “Passa, majoritàriament, entre els 13 i els 15 anys i sobretot entre les noies, que donen més importància a les relacions socials que a altres interessos que havien tingut fins al moment”, explica Isa Hurtado, professora d’educació física a l’Escola el Roser a Sant Julià de Vilatorta.

A l’adolescència, com a fenomen personal, cal sumar-hi que els estudis es van fent més exigents i això, molt sovint, és una bona excusa per abandonar la pràctica esportiva. Però el cert és que “és compatible, i més ara, que la majoria de centres tenen horari intensiu de matí. Poden anar a classe durant el matí i entrenar a la tarda. A més, les escoles, cada vegada més, estan predisposades a ajudar i adaptar-se a aquests joves”, argumenta Hurtado.

Però és evident que mantenir aquesta pràctica requereix un esforç que no tots els adolescents estan disposats a assumir. I aquí hi juga un paper molt important la família i l’escola. “Hi ha molta feina a fer des de casa, passant per les escoles i les institucions. Les famílies i les escoles tenen una funció clau per educar en valors i inculcar des de ben petits la cultura de l’esforç, la motivació i promoure la inversió de temps en un mateix, en la salut pròpia", continua Hurtado, que insta escoles i institucions a organitzar esdeveniments que motivin els adolescents, implicant-los i fent-los partícips.

Beneficis per a la salut mental

La pràctica esportiva és molt positiva en totes les etapes de la vida, però en l’adolescència té un pes rellevant, ja que es tracta d’una època delicada de la maduració i desenvolupament de les persones. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana almenys una hora d'activitat física per a joves i adolescents. Mireia Clemente, psicòloga i exesportista professional, explica que és "un factor protector en el desenvolupament tant cognitiu com motor". L'adolescència és quan es forma la pròpia identitat. "L'autoestima és un factor clau per a una salut mental sana. En diferents estudis s'ha demostrat que l'activitat física protegeix de les possibles addiccions, la baixa autoestima i l'absentisme escolar. Practicar algun esport té un efecte socialitzador i fa que el cercle d'amistats sigui més gran, amb uns objectius clars i pertinència de grup”, afegeix Clemente.

Tot i que no es pot generalitzar, els joves que mantenen la seva pràctica esportiva esdevenen persones més organitzades, disciplinades, compromeses i eficients. Tenen objectius més clars i una cultura de l’esforç més accentuada. La Núria Macià és mare d'un jove que ha dedicat moltes hores a la pràctica esportiva i ha practicat diferents esports al llarg de la vida. L'esport, destaca, l'ha ajudat a organitzar-se: "Ja quan va començar l’ESO em vaig adonar que el fet de disposar de poques hores per fer deures i estudiar va provocar que es planifiqués les hores del dia de forma molt ordenada i eficient. Va agafar uns hàbits que avui, que és a la universitat i treballa moltes hores, manté”.

Aspectes clau de l'impacte de l'esport en els joves
  • La pràctica esportiva habitual promou l’augment de: Rendiment acadèmic, confiança, assertivitat, estabilitat emocional, funcionament intel·lectual, autocontrol, memòria, imatge corporal positiva, benestar.
  • La pràctica esportiva habitual promou la disminució de: Absentisme escolar, abús de substàncies, ira, ansietat, confusió, depressió, hostilitat, fòbies, conductes psicòtiques, tensió.

Un altre aspecte molt important, i que preocupa a molts pares durant l’adolescència dels seus fills, són les amistats, els hàbits que adquireixen i l’entorn en què es mouen els joves. “També és evident que el fet d'entrenar i competir, va fer que no pogués destinar tantes hores a la nit. Ni ha fumat ni ha begut gaire alcohol, ara surt una mica més, però sap fer-ho amb mesura. Pel que fa a la vida social, és evident que sempre ha estat envoltat d'amics", continua la Núria Macià.

“A part dels valors, la pràctica de l'esport fa segregar endorfines, la famosa hormona de la felicitat. La suma d’aquests valors, que poden variar segons l’esport practicat, més la segregació d’endorfirnes fa que la pràctica esportiva sigui beneficiosa per a l’adolescent, ja que és un factor protector de la salut mental", confirma Mireia Clemente. Sentir que es forma part d’un equip, llevar-se d’hora per anar a entrenar i haver de renunciar a algunes activitats socials també ajuda a la maduresa de l’adolescent. "I si hi afegim la satisfacció personal pel fet d'anar millorant, sembla que tot sigui positiu”.

stats