Adolescència 15/04/2022

El meu fill és addicte a les tecnologies?

Helena Alvarado
3 min
Existeixen distints comportaments que indiquen que el vostre fill pot patir una addicció a la tecnologia

L’addicció a les tecnologies fa referència a l’ús inadequat i desmesurat d’internet, mòbils, ordinadors o videojocs. Es dona quan una persona utilitza de manera exponencial els dispositius tecnològics, i va sent progressivament incapaç de gestionar el seu temps i modus d’ús, a més de crear un estat emocional desregulat en el moment en què no els pot utilitzar, cosa que genera dependència a aquests objectes. Existeixen distints comportaments que indiquen que el teu fill pot trobar-se en aquesta situació:

1. El temps augmenta

De manera progressiva, veim com el nostre fill augmenta considerablement el temps que dedica als aparells electrònics, tant el mòbil com l’ordinador. Això, lògicament, implica que deixi de banda rutines que fins ara tenia integrades, i disminueixi el contacte familiar, eliminant les activitats que feim tots plegats. S’estima més quedar a casa connectat que compartir espais lúdics en família sense connexió a internet.

2. Minva el temps d’estudi

El seu rendiment acadèmic ha disminuït en comparació a la situació anterior, quan l’ús de les tecnologies era adequat. Les seves notes són més baixes i el professorat manifesta la necessitat d’ampliar l’estudi o bé que no entrega les tasques o que ho fa amb endarreriment, de manera que no compleix els objectius establerts.

3. Reducció del son

Heu observat una somnolència diürna significativa, que ens fa entreveure que dorm menys hores de les que serien adequades. Quan anam a la seva habitació al vespre sempre està amb el mòbil encès, i es molesta si li deim que l’apagui. Els caps de setmana queda despert jugant fins a la matinada i després s’aixeca molt tard.

4. Pèrdua de la gana

Indica sovint que no té ganes de sopar per poder ocupar el temps amb les tecnologies. Quan menja opta per aliments ràpids i que impliquen poca elaboració. Li costa significativament mantenir-se al marge del mòbil a l’hora de dinar. Tot d’una que acaba de dinar o sopar se’n va de nou a la seva habitació, i renuncia a la comunicació que s’estableix a la sobretaula amb la família.

5. La socialització

S’estima més quedar a casa jugant que anar a fer una volta amb els amics, amb l’excusa que està jugant en xarxa i que, per tant, ja està socialitzant. Sovint posa l’excusa que tots els seus amics fan el mateix i que, per tant, ell no té un problema. Es mostra últimament evitador de l’intercanvi social.

6. La cura de si mateix

Mostra una tendència passiva més que activa i ha abandonat o reduït considerablement l’esport. Se li ha de pregar perquè es dutxi, es canviï la roba o tingui cura de la seva higiene personal. Mostra poc interès pel seu aspecte físic.

7. Canvis d’humor

Mostra canvis d’humor significatius quan ha d’aturar de jugar o se li indica que està passant massa temps al mòbil. Es mostra irritable sense causa aparent i sovint contesta bruscament quan es parla del tema de l’abús. Es mostra poc comunicatiu. Mostra baixa tolerància a la frustració i si no està connectat durant tot un dia sembla que tingui indicis de síndrome d’abstinència.

8. Evitació del control

Davant de la possibilitat de supervisar el mòbil o l’ordinador mostra una clara resistència i es nega a donar les contrasenyes. Esborra informació i tendeix a botar-se els horaris d’ús de les tecnologies. A pesar de la prohibició d’emprar-les en determinats moments, no ho té en consideració i utilitza l’orinador o el mòbil d’amagat o sense permís.

9. Menys temps del real

Argumenta reiteradament que utilitza les tecnologies amb una freqüència significativament menor a la utilitzada en realitat. És poc conscient del temps que dedica a navegar per les xarxes, a veure vídeos i/o a jugar. Normalitza el sobreús i el considera com l’ús propi dels seus companys. És mostra molt molest quan se li indica que hi dedica massa temps en detriment d’altres activitats més saludables.

10. Connexió a internet

Manifesta un alt grau de malestar si la connexió a internet és lenta o de baixa qualitat. Insisteix molt en la necessitat de millorar la connexió i es nega a acompanyar-nos a llocs on no hi ha o sap que no podrà utilitzar les tecnologies. Té una veritable fòbia a estar sense mòbil o que aquest no estigui operatiu (cobertura, bateria).

Alguns consells parentals

La teràpia psicològica permet superar l’addicció. Paral·lelament, es recomanen en el sistema familiar alguns consells claus per ajudar-lo a la recuperació: disminució del temps d’ús establint horaris adequats; parlar obertament en família de la situació; respectar les activitats diàries habituals com l’estudi, el dinar i el sopar i les activitats extraescolars; dedicar temps a les relacions socials en directe; fer activitats a l’aire lliure i demanar, si convé, ajuda professional.

Helena Alvarado és psicòloga sanitària

stats