Estudiar a l'estranger en temps de covid

Olga Marín (16 anys) va estudiar 4t d’ESO l’any passat a la República Txeca. Se n’hi va anar al mes d’agost, i la idea era acabar-hi el curs escolar, però en va tornar al maig perquè al març havia començat el confinament, i les classes van passar a ser online. Enguany, ella acull a casa seva Marketa Pechmanova, de la República Txeca, i van juntes a classe, a 1r de Batxillerat. “Malgrat que no puc fer gaires excursions o sortides, valoro molt que pugui passar temps amb la família”, diu la Marketa.

Just en el mateix sentit s’expressa l’Olga, que recorda que, quan va començar el confinament, les hores amb la família d’acollida es van multiplicar. “Feia classes en línia de l’institut i compartíem moltes hores amb la família, cosa que em va permetre aprendre més de la cultura del país”, com ara jocs tradicionals, diu l’Olga. L'altra cara de la moneda és que va deixar de veure els companys de classe. “Quan estudies a l’estranger, una de les motivacions és conèixer gent, i ja ho vaig fer des que vaig arribar-hi a l’agost, però al març vaig deixar de veure’ls a tots”, recorda l’Olga. De fet, ja no va poder-ho fer fins al maig, concretament fins al dia abans de tornar cap a Catalunya, i perquè se'n va haver d'acomiadar. “Vaig poder sortir el dia abans del vol per dir-los adeu”, assenyala Olga Marín.

Una particularitat de la decisió de l’Olga al triar país va ser l'idioma. Diu que no va voler triar els països habituals per estudiar a l’estranger. “Quan dic habituals, em refereixo als Estats Units i al Regne Unit”, comenta. La República Txeca li va semblar atractiva perquè, a més de l’anglès, podria aprendre el txec. Ara bé, quan va començar el confinament, com que la família d’acollida parlava l’eslovac, va acabar parlant tres idiomes, l’anglès (l’idioma amb què es comunicava amb els alumnes estrangers), el txec (la llengua de l’institut) i l’eslovac (la llengua de comunicació de la família).

Enguany la Marketa, a casa de l’Olga, viu una experiència similar. Les excursions i les visites turístiques les té molt limitades però, en canvi, les classes a l’institut les fa totes presencials. “Tinc l’objectiu de voler aprendre el català i el castellà, i vull ser a Catalunya fins al juliol, així que penso que podré aconseguir-ho, a més d’aprovar 1r de Batxillerat”, explica la Marketa, en anglès, de moment. A casa de l’Olga, amb la mare d’acollida i la filla, parlen en castellà i en català, i també passen moltes hores juntes malgrat que ella fa hores extraescolars de castellà.

Alta demanda per a l'estiu

Totes dues han pogut estudiar en un altre país a través d’un programa escolar organitzat per l’American Field Service (AFS), perquè tenien amigues que hi havien contactat per fer intercanvis escolars i els l’havien recomanat. Montserrat Viñamata, presidenta de The Georgian Manor House, consultors educatius, afirma que actualment la demanda d’estudiants que volen estudiar a l’estranger “és alta de cara a l’estiu, especialment”. Ara bé, durant tot l’any n’han anat fent, i és clar que ha sigut inferior respecte d’altres anys, quan no hi havia la pandèmia global, però no han deixat de treballar. “La formació, l’educació, no es pot aturar perquè, a més, és evident que aprendre un idioma quan tens 12 o 14 anys no és el mateix que fer-ho quan en tens 20”, diu Viñamata. De fet, “la demanda més habitual amb què treballen és per a cursos que no suposen final d’una etapa”. “Es demana especialment un semestre –afegeix–, és a dir, de setembre a gener, malgrat que també hi ha alumnes que volen fer un curs sencer fora de casa”.

Sobre el funcionament, Viñamata explica que amb la petició de la família estudien el perfil de l’alumne. “A partir d’aquest estudi podem recomanar a la família el temps preferible, perquè ens fixem en la personalitat dels candidats”. És a dir, “a partir de les seves necessitats i la manera de ser, escollim país i escola”. És clar, diu Viñamata, que també hi ha els paràmetres econòmics marcats per la família. “Actualment estudiar a Irlanda és més econòmic que al Regne Unit, i pot costar de mitjana 17.000 € l’any escolar, xifra que inclou totes les despeses, uniforme escolar també”. La xifra varia, doncs, segons el país i també segons el curs escolar que hagi de fer. “A partir de 2n d’ESO hi ha un salt en el preu, i també a Batxillerat”, comenta Viñamata.

Cada país, un món

Sobre les conseqüències del covid en els estudis, els alumnes que van viatjar al mes de setembre al Regne Unit i van tornar per Nadal a casa ja no hi van poder tornar perquè el primer ministre anglès, Boris Johnson, va decretar el tancament de les escoles. “No hi han tornat fins ara al març, quan s’han reobert les escoles, però han fet totes les classes en línia”, diu. En canvi, amb els alumnes que van viatjar al setembre als EUA s'ha produït una dinàmica diferent. Com que no van tornar per Nadal a casa, per la distància, el confinament, també decretat en algunes regions, l’han fet amb les famílies o als internats, segons el que haguessin triat. Ha passat el mateix a Alemanya, on també hi ha hagut uns mesos amb escoles tancades. “En canvi, els alumnes que estan estudiant a Suïssa estan podent fer tot el curs lectiu amb normalitat”, va especificant Montserrat Viñamata. En cada país del món, doncs, la dinàmica ha sigut diferent segons la incidència del covid, i segons les normatives estatals.