La cultura digital més enllà de l’entreteniment

Segons l’Anuari 2020 de la indústria del videojoc a Espanya, el sector aglutina més de 650 companyies, ocupa unes 15.000 persones i genera una facturació superior als 1.700 milions d’euros anuals a tot l'Estat. Tot i l'evident potencial i el seu ús massiu com a recurs d’entreteniment i formació, el cert és que la seva normalització com a pràctica cultural de valor no es veu prou representada en els contextos institucionals. Aquest és l’escenari de partida en què arrenca el projecte Ficció en joc, impulsat per la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, amb la col·laboració del CCCB i dirigit per Lucas Ramada, en què han participat un grup de professionals de 13 municipis de la Xarxa de Biblioteques Municipals i de tècnics de la Gerència de Serveis de Biblioteques. Junts han orientat l’objectiu d’impulsar i concretar com construir des de les biblioteques un sistema de mediació literària al voltant de la ficció digital.

Àgores d’accés 

Per a Ramada, el potencial del videojoc “és similar al de qualsevol exercici de mediació cultural públic, obert i universal: permetre que la societat tingui al seu abast una selecció d’obres que li permeti gaudir i entendre la cultura del món que l’envolta”. El també doctor internacional en didàctica de la llengua i la literatura puntualitza que fer-ho amb els videojocs com els que conformen Ficció en joc “permet contrarestar la percepció general que hi ha d’aquesta esfera cultural”. I és que, continua, “tendim a pensar que la cultura digital és un simple entreteniment superficial i accelerat perquè els jocs als quals es juga massivament són així (bèl·lics, esportius...), la qual cosa respon a la històrica desatenció de les institucions a l’hora d’explicar les possibilitats del recurs”. Per això, afirma, “el fet que les biblioteques esdevinguin àgores d’accés a aquesta pluralitat expressiva del videojoc significa permetre que la gent modifiqui la seva mirada cap al mitjà, ampliï el seu horitzó d’expectatives artístiques i aprengui a jugar d’altres maneres, un repte clau de qualsevol procés de creixement com a intèrprets culturals”. 

Ficció en joc s’emmarca igualment en l’objectiu marc del sistema educatiu, a parer de Ramada, en el sentit d'“aconseguir una població infantil i juvenil cada cop més ben informada i amb més elements interpretatius que els permetin gaudir de la cultura amb més pluralitat i criteri”. En aquest sentit, alerta que “tenim una bretxa preocupant, i és que si el 75% d’infants i joves consumeixen jocs i ningú els acompanya a l’hora de créixer en el seu enteniment, quedaran exposats a voluntats mercadotècniques i tendències de consum”.  

Biblioteques i escoles, tàndem clau

Dels aspectes positius d’introduir tots aquests recursos als circuits bibliotecaris, els responsables del projecte en destaquen dues coses: la intermodalitat d’aquests recursos, en què entren en joc elements com la il·lustració, l’animació, el text, el so, la música i altres efectes, i el fet que es tracti de recursos interactius. Preguntat per si creu que els dos factors afavoriran que, després de la seva introducció a les biblioteques, també arribin a les escoles i instituts, Ramada puntualitza que “les biblioteques no haurien de carregar amb la responsabilitat formativa reglada que ha de tenir la institució escolar pública”. Ara bé, sí que creu que haurien de tenir “rols complementaris a l’hora de formar i possibilitar el creixement cultural de la població”, cosa per a la qual, entre altres coses, cal “que l’escola pública i els organismes entenguin la importància d’adequar els currículums als modes de consum cultural actual, entendre quines competències específiques requereix treballar en un món multimodal i facilitar recursos perquè els docents puguin adequar-se a aquesta realitat”.

Mentre arriba el moment, Ficció en joc treballarà per convertir les biblioteques en espais de mediació que acostin i mostrin, a través de clubs de joc o dispositius puntuals de joc socialitzat, les possibilitats de gaudi que hi ha rere aquestes propostes, la qual cosa, per a Ramada, farà possible “escurçar la distància entre algunes persones i els jocs, i que qui hi juga molt però en un sol format s’interessi per noves obres i noves formes de gaudi i que també aprengui a fer-ho en comunitat, conversant i compartint amb altres persones gràcies als clubs de joc i els debats posteriors”.