Adolescència 15/08/2015

Adolescents: com viuen els primers amors

Enamorar-se suposa voler passar temps junts i desitjar-se sexualment. Últimament s’ha avançat l’inici de les relacions afectives i la manera de comunicar-se, però l’essència és la de sempre

Olga Vallejo
5 min
Adolescents: com viuen els primers amors

És possible que si penseu en el vostre primer amor somrigueu i us vinguin records d’aquella primera relació de parella que semblava tan especial i diferent i que potser va ser l’inici d’un seguit d’experiències amoroses.

Actualment resulta més fàcil començar el contacte amb qui t’agrada. La sexòloga Rocío Rico apunta que els mòbils i els ordinadors, amb les xarxes socials i l’aplicació WhatsApp, han canviat la manera de relacionar-se: “És més senzill comunicar-se, tot i que els hàbits amb les relacions més primerenques no han variat gaire amb el pas del temps, continuen veient-se a l’institut, sortint, passejant, anant a discoteques o al cinema en funció del poder adquisitiu, i ara també passen més temps a casa dels pares. Molts pares prefereixen que la parella estigui a casa berenant o veient una pel·lícula que no saber on són i què fan. Per això són més permissius, perquè en el fons és una manera de tenir-los controlats”.

SOM PARELLA

SOM PARELLALa Maria (16) i el Franc (17) fa 4 mesos que surten. Una amiga en comú els va presentar. Es van donar el mòbil i a partir d’aquí es van començar a comunicar per WhatsApp. Reconeixen que en aquella època s’arreglaven més i estaven més preocupats per l’aspecte físic, amb l’objectiu d’agradar-se mútuament. En poc més d’un mes el Franc va demanar a la Maria si volia sortir amb ell, i ella, que estava esperant la pregunta, li va dir que sí. Abans d’haver-se conegut havien tingut rotllos, però ara tenen clar que són parella, “perquè és més especial, és més oficial”. “Volem que sigui més oficial, els nostres pares saben amb qui estem i coneixen la nostra parella”, explica el Franc.

Des que han acabat les classes es veuen gairebé cada dia, el Franc la recull al vespre quan surt de la feina i queden una estona, l’acompanya, i a vegades es queda a sopar a casa d’ella. Viuen a 20 quilòmetres de distància, per tant, torna en tren o el seu pare va a buscar-lo. Tot i que fa poc temps que surten junts, ja han dormit l’un a casa de l’altre: “Hem dormit a la mateixa habitació. A casa meva hi ha normes -explica la Maria-. Dormim en llits separats i la porta ha d’estar oberta”.

Pel que fa al sexe, ja han tingut la conversa familiar de rigor, ell amb el pare i ella amb la mare. “És allò típic que fa vergonya, ells van dient i tu escoltes però no comentes gaire res”, diu la Maria. Al seu institut els han fet tallers sobre sexualitat en els últims dos anys, i sembla que a l’escola també els incomoda que els informin sobre aquest tema.

PARLEM DE SEXE

PARLEM DE SEXEQuan comença la pubertat és un bon moment per parlar dels canvis que han de venir i la possibilitat de veure els amics d’una altra manera. Si els pares volen ser previsors han de parlar de sexualitat amb els fills. Tot i que puguin rebutjar el tema, se sentiran més segurs. Els joves han de saber que a casa en poden parlar i que els pares hi són per ajudar-los. La sexòloga Rocío Rico alerta de la importància dels tallers sobre sexualitat, a més de la necessitat que els pares en parlin amb tota la naturalitat possible amb els fills: “No hi ha una edat per deixar de ser verge. Pot ser que tinguin edat per tenir relacions sexuals però no en vulguin tenir. L’important és que nois i noies sàpiguen què volen fer i puguin dir no. No s’ha tenir sexe perquè altres amics ho facin o se sentin pressionats. Si tenen prou autoestima i seguretat, que cal treballar des de la infantesa, tenen més capacitat per decidir què volen fer, i podran triar quan vulguin i creguin que és el moment idoni”.

SEGON PRIMER AMOR

SEGON PRIMER AMOREls amors presents es viuen com els grans amors, i els adolescents, a més, ho viuen amb molta intensitat. Amb els primers amors els fracassos emocionals se solen patir bastant fruit d’aquesta intensitat. La Sara té 15 anys i recorda que va plorar molt quan ho van deixar amb el seu primer xicot. “Tinc un bon record de la relació, va ser maco fins que es va acabar. Vam estar gairebé un any junts. A casa sabien que érem parella; de fet, la mare no em va deixar sortir amb ell fins que no el va conèixer. I quan es va acabar li vaig dir, encara que hauria sigut fàcil deduir-ho amb el fart de plorar que em vaig fer. Em va costar recuperar-me”, reconeix la Sara.

Un any més tard va conèixer la seva actual parella, la Mae (17), a la festa de Halloween, on portaven la mateixa disfressa. Van començar a parlar, tot i que ja es coneixien de vista de l’institut, i van passar uns cinc mesos fins que van començar a sortir. “Ha sigut un temps en què ens hem fet amigues. Jo he resolt al meu cap si volia alguna cosa més amb ella”, explica la Sara, que s’està acostumant a tenir xicota. “Ens comuniquem d’una manera més similar i crec que no és més complicat però sí més complex que quan tenia xicot”. El fet de ser dues noies no ha sigut un problema per a cap de les dues i pensen que tampoc ho ha sigut per a les seves famílies. La Gilda, la mare de la Sara, creu que està experimentant, que potser té més incògnites que amb la relació anterior i no sap cap a on anirà. “L’experimentació forma part de la vida i sobretot en aquesta edat és el que toca. Per a mi ha sigut un aprenentatge. En algun moment se m’han disparat missatges viscerals, patrons familiars que no són el que realment penso, perquè l’important és la felicitat de la meva filla. Sóc la seva mare i sempre l’estimaré. La vida la viurà tant si m’hi oposo com si no. Jo decideixo el lloc on em col·loco en relació amb el que li passa, al seu costat o en contra”.

ACTITUD MÉS OBERTA

ACTITUD MÉS OBERTAActualment l’actitud dels pares és més oberta en relació a la vida amorosa dels fills. “Si permets que la relació tiri endavant, hi empatitzes i els comprens, serà més fàcil que hi hagi una bona comunicació”, apunta Rocío Rico.

A la Sara se li il·lumina la cara quan parla de la Mae. Canvia una mica el to quan explica que coincidiran poc més de dues setmanes en tot l’estiu i que a mitjans de setembre la Mae marxa tres anys a estudiar a Anglaterra. “La nostra relació té data de caducitat. Totes dues tenim clar que si no podem estar al mateix lloc no estarem juntes. No vull estar amb algú que no hi és”, diu la Sara. Per la seva banda, la Maria i el Franc estan contents, es miren amb complicitat i somriuen. Estan enamorats. Dues històries diferents plenes d’amor i noves experiències. Un aprenentatge més amb què creixeran, i de mica en mica es faran adults.

stats