El joc de taula que ensenya

Els jocs de taula són excel·lents eines d'aprenentatge. Ho assenyalen els experts en el terreny d'acord amb nombroses evidències científiques, per la qual cosa no és estrany que alguns centres educatius incorporin els jocs com a potent eina pedagògica. Segons explica el president de l'associació No Sabem Perdre, Manel Mendoza Garcia, a la seva investigació Jocs de taula a les aules, els jocs de taula reuneixen i proporcionen "un reguitzell extens i heterogeni de competències i coneixements".

Aquestes eines, que segons recorda Mendoza tenen com a peces més antigues unes troballes a la Turquia del 5.000 abans de Crist, són "una part fonamental" de l'aprenentatge i el desenvolupament dels infants a tres nivells: intel·lectualment, socialment i físicament. Ara bé, segons l'expert, la curiositat, la passió i la diversió en el joc són elements imprescindibles per despertar l'interès de les criatures en qualsevol etapa a través del joc. L'avantatge és, segons Mendoza, que hi ha jocs de taula per a totes les edats i nivells d'aprenentatge, que a més a més es poden adaptar segons els nivells.

Rics en competències educatives

Mendoza defensa que les competències i aprenentatges que aporta el joc en el marc de l'actual llei educativa passen, per exemple, per aprendre i respectar les normes, gestionar la frustració a la derrota, així com conduir el tractament de la victòria, potenciar la concentració i augmentar la resolució de problemes complexos. A més, el joc activa les habilitats artístiques, el joc simbòlic, la lectoescriptura i els idiomes, el pensament crític, així com les aptituds socials, la imaginació, la creativitat, la curiositat, l'adquisició de coneixements i el protagonisme actiu en l'aprenentatge. "Els jocs de taula són un aprenentatge exponencial: com més jugues, més ràpid aprens", explica, cosa que aporta una major facilitat per assumir noves mecàniques. Ara bé, Mendoza avisa que cada infant té habilitats diferents d'aprenentatge, de manera que "mai se'ls ha de subestimar" respecte als jocs, especialment perquè "l'interès i la curiositat poden descobrir talents ocults en els jugadors".

En la mateixa línia, un dels experts més reputat en l'àmbit dels jocs, Oriol Comas, defensa que jugar ha estat des dels inicis de la història una activitat quotidiana per als éssers humans. Segons la seva opinió, la finalitat primera i última dels jocs és la diversió. No obstant, segons explica al seu portal, "també pot haver-hi elements d'aprenentatge de formació, de cohesió i de suport a la comunicació". En el mateix sentit, avisa que si un joc no és divertit i no provoca en els que hi participen ganes d'involucrar-s'hi, aleshores perd tot l'interès.

Segons afirma l'investigador Pablo Beltrán-Pellicer, de la Universitat de Saragossa, a Educación matemática en la infancia, hi ha certs jocs de taula amb característiques adequades que permeten un "acostament inicial" al raonament probabilístic tant a l'aula com en l'àmbit familiar. Per exemple, posa de manifest que amb jocs com el parxís les criatures des de ben petites aprenen a jugar per torns, a saber que de vegades es guanya i altres es perd i també a prendre decisions com per exemple triar amb quines peces avançar. Per a ell és important la introducció dels elements probabilístics en edats tan joves com les de l'educació infantil per tal de promoure el pensament crític.

Tanmateix, no tots els continguts que s'aprenen amb els jocs de taula són acadèmics, sinó que també estan en joc els valors, com per exemple la inclusió social. Segons defensa la investigadora Noelia García-Martín, de la Universitat de Valladolid, a l'article Inclusión educativa a través del aprendizaje basado en juegos de mesa, l'aprenentatge basat en aquestes eines és "una metodologia adequada" per avançar en el camí de la inclusió educativa, ja que a banda de fomentar l'aprenentatge i les habilitats cognitives, permet treballar habilitats socials com la cooperació, la solidaritat, l'empatia i l'autoregulació emocional. Els beneficis es compten per desenes.