Literatura infantil i juvenil feminista?

¿Us heu plantejat mai si la literatura infantil i juvenil (LIJ) que llegiu o llegeixen els vostres fills és feminista? O, més en concret: ¿us heu plantejat mai si la literatura infantil o juvenil que llegeixen els vostres fills no és feminista? I, en aquest cas, ¿quins valors transmet? ¿Són valors que representen la igualtat de gènere o, per contra, són valors que es basen en una òptica masclista? Per abordar-ho obertament parlem amb Muriel Villanueva i Anna Manso, dues escriptores d’infantil i juvenil amb una trajectòria consolidada. Us apuntem algunes de les seves reflexions.

“NO SÉ ESCRIURE DES D’UN ALTRE LLOC”

Muriel Villanueva és escriptora, professora d’escriptura creativa i guanyadora, entre d’altres, del premi Carlemany per la seva obra juvenil 'Rut sense hac' (Columna). L’autora posa un èmfasi especial en la construcció dels seus personatges femenins. “Soc dona, pertanyo a una època, vinc d’una família amb uns valors determinats. El tema em toca i em mou. La majoria de les meves protagonistes són femenines. No sé escriure des d’un altre lloc”.

A l’hora de crear personatges femenins -gairebé ho són totes les seves protagonistes- intenta tenir en compte uns certs valors d’igualtat de gènere. “No sé exactament què és la literatura feminista. El que crec és que hauria de ser una literatura en què es reivindiqui la igualtat entre els gèneres. Iquan dic gèneres no vull dir masculí i femení, sinó també tot el que hi ha entremig. Com que el gènere femení encara està menystingut, doncs entenc que la lluita per la igualtat de gèneres ha de ser feminista, no?” A alguns dels seus llibres recents, com ara 'Duna', 'Rut sense hac' i 'Ona i Roc i els tigres de Sumatra' (que sortirà aviat), intenta transmetre aquests valors d’igualtat de gènere, en especial als seus personatges femenins. “Valors com ara l’autonomia, la capacitat de reflexió, de decisió o l’autoconsciència em semblen importants en el paper de les noies o nenes. Valors que també tenen els homes, per descomptat, però que jo treballo especialment des de la dona. Sobretot perquè des de la dona sempre han estat més qüestionats”.

“M’AGRADA DESDIBUIXAR ELS GÈNERES”

Avui dia encara podem trobar llibres en els quals temes com ara el repartiment dels rols domèstics, els rols laborals que simbolitzen el pare o la mare, o la preferència pels protagonistes masculins en lloc dels femenins continua sent una tònica força general. Tot i així, hi ha una tendència a canviar aquesta realitat i representar la dona o la nena des d’un rol molt més actiu i complex. “A 'Duna', per exemple, no vaig voler presentar la transsexualitat com a problema. Vaig voler treballar l’empatia i desdibuixar el gènere. No tot és masculí o femení, penso. Volia mostrar la feminitat en el que és masculí i a l’inrevés. Desdibuixar els gèneres”, explica Villanueva.

Si tenim en compte que els nanos se senten influenciats per la literatura que llegeixen i els rols que interpreten els seus personatges, tots els autors -siguin homes o dones- haurien d’anar en compte especialment a l’hora de treballar els personatges femenins. “Sí, però l’etiqueta feminista he de dir que no m’agrada -adverteix Villanueva-. M’hi sento encotillada. Escric des del que sento i ja està. No vull respondre davant de cap col·lectiu. No vull ser etiquetada de feminista. El meu feminisme és el d’educar en la igualtat de gèneres, de drets i d’oportunitats. I trencar estereotips”.

Últimament s’està parlant de la literatura feminista fins al punt de convertir-se en una moda i un producte mercantil. Es venen llibres i més llibres destinats a les “nenes o noies valentes”, com si aquest fos l’únic model que s’ha de seguir. Fins i tot neixen segells literaris que s’autoanomenen exclusivament “feministes”. “Jo no trobo malament que estigui de moda la literatura per a nenes. La discriminació positiva és necessària i està bé. Però ha de quedar clar que les obres són per a nens i per a nenes. Si ens fixem en un gran èxit recent, potser no s’hauria de dir 'Contes per a nenes rebels', sinó 'Contes sobre nenes rebels'. Que siguin també per a nens, no? No entenc per què ha de ser excloent”.

“NO VULL FER PAMFLETS”.

Anna Manso és escriptora i guionista i ha guanyat, entre d’altres, el premi Gran Angular per 'Allò de l’avi' (Cruïlla) o l’Atrapallibres per 'Amics monstruosos' (Animallibres). Des de fa un temps intenta enfocar les seves històries des d’una certa visió de gènere. “Penso que sempre s’ha escrit amb visió de gènere, de gènere masculí. Però com que era la norma, no s’ha posat mai sobre la taula. Des de fa un temps em plantejo algunes qüestions relacionades amb el gènere: per què el protagonista és dona o és home, quin és el paper actiu o passiu dels personatges femenins, etc. Però tot això que explico per a mi és secundari, que no vol dir que no sigui important. No he volgut, ni abans ni ara, que el missatge passés per sobre d’altres factors, perquè llavors ja no faria literatura i aquesta és la meva tasca d’escriptora. Escric llibres de literatura, no pamflets”.

A l’hora de crear personatges, l’escriptora intenta preguntar-se en tot moment pels valors que encarnen els seus personatge femenins. “Intento que hi hagi de tot i que siguin fidels a la realitat i, per tant, que siguin actius. Una de les estafes més grans de la ficció és haver-nos atorgat a les dones un rol passiu o secundari, quan som unes pencaires, les que ens arremanguem, les que movem el món. Potser som fora dels titulars, però movem el món”. Anna Manso creu que encara arrosseguem estigmes de gènere i que queda un llarg camí per recórrer. Tot i així, hi ha un tema que li preocupa. I en això coincideix amb Villanueva. Què passa amb els lectors masculins? ¿Els estem excloent? “Els lectors masculins de LIJ acostumen a rebutjar (o els fa mandra) llegir llibres protagonitzats per un personatge femení. Vol dir que els nens i adolescents masculins ja creixen veient el món només des de l’òptica masculina. Les dones, nenes i joves som més lliures, llegim de tot. He escrit dues col·leccions protagonitzades per una noia, 'Una noia N.O.R.M.A.L.' i 'Quin fàstic de fama!', però sempre m’he negat a plantejar-les com a novel·les de noies. I fins i tot l’única novel·la romàntica que he escrit, 'Cor de cactus i altres formes d’estimar', la vaig escriure pensant que m’adreçava a elles i a ells, perquè tenia moltes coses a dir als nois, també. Em sap greu constatar que el rosa de la coberta d’aquest llibre tira enrere molts lectors masculins. Però després funciona perfectament entre nois i noies als instituts”.

“EL FEMINISME ENS ALLIBERA A TOTS”

Manso insisteix en la necessitat de ser feministes tots plegats (pares, mares, nens, nenes i educadors en general) i lluitar contra els prejudicis. Ho ha fet últimament a la novel·la 'Cor de cactus' o al conte 'La princesa, els llibres i el drac: la llegenda de Sant Jordi', escrita amb voluntat d’equilibrar i amb visió de gènere. “Vaig llegir una informació d’una prestigiosa associació de psicòlegs nord-americans que assenyalava fins a quin punt el masclisme afectava en negatiu la salut mental de la població masculina. El feminisme ens allibera a tots i, per tant, tots els llibres que tenen la mirada lliure de masclisme inclouen tant dones com homes”.

I atenció, perquè hi ha alguns llibres que no destaquen aquests valors o fins i tot poden ser “nocius per a la salut i per a la igualtat de gènere”. Muriel Villanueva posa l’exemple de les Caputxetes Vermelles. “Si t’hi pares a pensar, aquest conte és molt masclista. La Caputxeta. L’àvia. El llop. Quantes més Caputxetes es deuen estar publicant encara? N’hi deu haver a cabassos”. Anna Manso també parla de la quantitat de novel·les que hi ha (en concret, juvenils) en què es ven l’ideal de l’amor romàntic i les protagonistes es converteixen en princeses passives. ¿Aquest és l’ideal de futur que volem transmetre a les nostres nenes i noies?

Així, ja ho sabeu, pares i mares. Volem que els nostres fills llegeixin, sí. Però, sobretot, volem que llegeixin bona literatura. I, recordeu: la literatura feminista no va destinada només a nenes, va destinada a tothom (nens i nenes). I no ha de portar necessàriament cap etiqueta. Perquè volem un mon més just, oi? Doncs endavant amb la literatura feminista! Endavant amb la literatura per a nens i nenes!

Alguns títols imprescindibles

Aquests són alguns dels llibres de literatura infantil i juvenil “feminista” que proposen les autores:

• Muriel Villanueva proposa: ‘La princesa dels matalassos’, de Vivim del Cuentu. ‘Salvatge’, d’Emily Hughes. ‘Aquí és on tot comença’, de Jennifer Niven.
• Anna Manso proposa: ‘Un fill’, d’Alejandro Palomas. La trilogia ‘La guerra de les bruixes’, de Maite Carranza. ‘Pippi Calcesllargues’, d’Astrid Lindgren.