Despertar-los el gust per llegir

Els testos s’assemblen a les olles. Ho diu la frase feta, però també estudis sobre els hàbits lectors en l’etapa infantil. “El 65% dels infants gaudeixen de la lectura quan els seus pares també ho fan”, diu David Duran, coordinador del Grup de Recerca sobre Aprenentatge entre Iguals (GRAI). Per la seva banda, l’escriptor Joan Portell, autor de Vet aquí una llegenda de Sant Jordi (Andana Editorial) i doctor en didàctica de la llengua i la literatura, recomana als pares que inverteixin hores a llegir amb els fills quan són petits. “Si ho fan, si els ensenyen contes, si llegeixen junts, si en gaudeixen, després a l’adolescència segur que s’estalviaran hores de repàs”, comenta.

Així doncs, “una llar on hi ha llibres, on es llegeixen llibres i es comenten, sembla l’ambient més propici per fomentar la lectura”, assegura Duran. Però no sempre tot són flors i violes. Si, malgrat els esforços, petits i joves no llegeixen, el coordinador del GRAI dóna resposta als inevitables “per què”: “A molts nois i noies no els agrada la lectura convencional perquè no han desenvolupat les habilitats bàsiques de fluïdesa i comprensió lectora. Llegir és una activitat humana molt complexa i requereix el desenvolupament d’habilitats cognitives que s’han d’ensenyar de manera deliberada perquè es tracta d’una competència recent, des del punt de vista de l’evolució de la nostra espècie”.

Dit amb altres paraules, quan es llegeix s’ha d’entendre què s’està llegint. És llavors quan pot agradar, interessar i tenir ganes de continuar llegint. L’escriptor Joan Portell afegeix que la lectura infantil i juvenil no s’ha d’entendre com un acte individual: “Aquella imatge de la persona sola asseguda, llegint amb un llum i aïllada de tot, no beneficia la lectura”. Perquè en el llibre infantil, com també el juvenil (i l’adult), el millor de la lectura és la postlectura, que vol dir compartir-la, explicar-la: “Per això els clubs de lectura són una eina tan poderosa i recomanable, perquè amb els llibres ha de passar com amb el cinema, que ens han de venir ganes de llegir-los perquè ens els han explicat abans”.

ELS BENEFICIS DE LLEGIR

ELS BENEFICIS DE LLEGIRLa insistència per fer llegir els infants i adolescents és fonamentada. No s’intenta que petits i joves llegeixin perquè sí, sinó perquè els beneficis de l’activitat són infinits. “Per descomptat, la lectura és una eina d’accés a la cultura i l’aprenentatge. Llegir, i especialment comprendre textos, és una competència bàsica per a l’èxit escolar i per a l’aprenentatge al llarg de la vida. Però, a més, la lectura permet participar en la comunitat, perquè els humans -a diferència de la resta d’espècies- hem basat el desenvolupament en el dipòsit del coneixement a través de l’escriptura i la lectura. Llegir permet participar en la cultura”, sosté Duran.

En la llista de beneficis encara hi ha molts més motius. Llegir fa persones més lliures, perquè accedeixen al coneixement. També se sap que fa que el pensament sigui més precís, perquè adquirir llenguatge (a través de la lectura) ho facilita. Per això es diu i es repeteix que cal fer joves lectors. Ara bé, la tasca, la d’encomanar el gust per la lectura, sovint s’adjudica com a feina exclusiva a l’escola. Com passa amb moltes d’altres. “Molts estudis mostren que el treball conjunt entre l’escola i la família en multiplica els efectes”, diu Duran. És a dir, “es tracta que les criatures percebin continuïtat en el que es valora en tots dos contextos”.

QUÈ HAN DE LLEGIR?

QUÈ HAN DE LLEGIR?Continuant a l’escola, l’escriptor Joan Portell indica que les anomenades, i sovint criticades, “lectures obligatòries escolars” hi han de ser. “Perquè és el camí que els professors han pensat i rumiat per fer que accedeixin a la literatura”. Però el didactisme obligat per currículum ha de conviure amb les lectures per plaer. I en aquest sentit, Portell remarca que els llibres es llegeixen i s’han de llegir pel plaer de llegir-los: “Sembla una obvietat, però quan en un llibre busquem un altre objectiu, com treballar les emocions o qualsevol altre plus de didactisme, el volum es converteix en una anècdota”.

Per continuar, l’autor del llibre de Sant Jordi publicat a Aldana aconsella als pares que no censurin mai una lectura que hagin triat els fills: “Si quan són adolescents volen llegir After, un dels llibres estrella entre el públic adolescent, per citar-ne un, doncs endavant, que ho facin”. Al nostre país no s’ha aconseguit que la lectura sigui un factor descriptiu de ser jove, com sí que ha passat en altres països del nord d’Europa. Per això, és una etapa en què sovint es deixa de llegir, perquè “els fa vergonya fer-ho perquè els altres companys no ho fan; perquè consideren millor estar al dia de música i cinema, per exemple, perquè és el que podran compartir”.

El que no pot ser és que es reprodueixi el que a molts pares els devia passar, “que llegien d’amagat sota els llençols amb una llanterna perquè els prohibien segons quines lectures”, diu Portell. “El més important és aconseguir fer lectors i després lectors crítics, que tinguin les eines per destriar què està ben escrit i què no, i, finalment, que ho retornin a la societat”, afegeix.

Quan els fills són grans, una manera de saber que el gust i el plaer per la lectura és un dels fonaments de la seva educació és quan marxen. “Si agafen els llibres dels prestatges a l’hora de fer les maletes, és que ho hem fet molt bé”, conclou Portell.

Els llibres de la infància i l’adolescència de l’escriptor Joan Portell

• ‘Cavall Fort’, que encara està ben viva! Una eina bàsica per acostar la lectura a les criatures i als adolescents.
• La col·lecció ’Els Grumets’ de l’editorial La Galera, on vaig descobrir autors com Joaquim Carbó, Emili Teixidor, Joan Barceló o Sebastià Sorribas, amb títols que s’han convertit en clàssics de la literatura.
• Després vaig passar pels clàssics de tots els temps amb la col·lecció ’L’Esparver’ i títols com ’L’illa del tresor’, ‘Robinson Crusoe’ o ‘Miquel Strogoff’.Vaig fer aturades a Roal Dahl, Christine Nöstlinger, Astrid Lindgren o Michael Ende, tots ells èxits assegurats.
• Les meves lectures també van passar per l’assistència al teatre, al cinema, escoltar música i altres formes de lectura per eixamplar horitzons.