De la mateixa manera que una tendra cançó de bressol, cantada suaument, fa que un nadó entri en un son càlid i reparador, el llenguatge poètic ajuda a fer que els més petits s'endinsin en el món de la sensibilitat. La poesia pot ser cosa de nens?
Tres generacions d'autores en català com Joana Raspall (Barcelona, 1913), Lola Casas (Mataró, 1951) i Núria Albertí (Alacant, 1974) demostren amb la seva extensa feina que sí. Han aconseguit revitalitzar la poesia infantil i juvenil gràcies als jocs de paraules, l'humor, la creativitat i la naturalitat. Els seus versos juganers fugen de l'artifici. "Quan escrius per a nens cal deixar de banda la transcendència, però mai s'ha de caure en la cosa fàcil. Els infants són molt intel·ligents i se'ls ha de proposar que vagin més enllà, que no es quedin en la rima previsible", argumenta Lola Casas, autora d'una trentena de llibres i mestra jubilada amb més de 40 anys d'experiència a les aules.
Els beneficis de la poesia en la infància són innumerables. Si se'ls anima a escriure, llegir i inventar-se versos se'ls està incentivant la sensibilitat i els sentiments, la creativitat, la memòria, la dicció i l'expressió corporal, alhora que s'amplia el seu vocabulari d'una manera considerable. Ja en la seva maduresa, l'escriptora i bibliotecària Joana Raspall (Creu de Sant Jordi el 2006 i autora d'una trentena d'obres) va tenir clar que calia fer una poesia de qualitat adaptada als infants. "Quan els meus fills ja havien acabat la universitat em vaig adonar que sabien només els mateixos poemes que jo havia après de petita. En 80 anys no s'havia ensenyat gairebé res de nou a l'escola. Vaig quedar tan esgarrifada que vaig trobar necessari escriure poesia senzilla. Perquè un nen ha de saber que una pedra és bonica... o que un raig de sol és bonic... o que tot té vida", explicava recentment al Projecte Memoro.
Aquest juliol Raspall ha celebrat els seus 99 anys de vida i des de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat se li ha fet un petit homenatge amb el lliurament d'un ram de flors i el llibre guanyador de l'última edició del Premi de Poesia Martí Dot, Arestes al rostre del viatger , de Laura Rosich, del qual va ser jurat. Raspall, encara activa en la vida cultural del seu municipi tot i la seva avançada edat, va recitar alguns poemes del seu últim poemari, Jardí vivent , publicat el 2010.
Humor, sempre
Molts poetes la consideren una mestra. Una d'elles és l'enginyera industrial i escriptora infantil Núria Albertí, que reconeix que Raspall va ser precursora a Catalunya en la poesia per als més petits. Sabadellenca d'adopció, és autora de nou llibres enginyosos plens de versos pensats per als infants. N'acaba de treure un, Els refranys més divertits (L'Odissea), amb què proposa més de cent refranys nous a partir de les dites més tradicionals.
Les lletres han format part del seu ADN des de ben petita. "Des dels 8 anys sempre deia que volia ser escriptora. Feia un diari personal un mínim de dues hores diàries. Però com que era molt bona alumna i el meu pare també era enginyer, vaig optar per aquesta professió". Durant anys va voltar per tot el món, però seguia escrivint per a ella. El seu home, el periodista i escriptor Xavier Gual, i el seu primer embaràs la van animar a fer-ho professionalment. "Embarassada del gran buscava cançons de bressol per cantar-l'hi, però eren terribles i antigues. Em vaig posar a escriure'n aportant-hi molt de sentit de l'humor. La lletra està pensada per als pares perquè desdramatitza la situació i d'aquí va sorgir Poemes i cançons de bressol ", detalla.
Albertí recorda: "La poesia que em feien llegir a l'escola no m'agradava. Era avorrida i no s'entenia res. La meva, en canvi, és juganera i fàcil de comprendre. Joana Raspall en va ser una pionera i la seva manera de fer em va ajudar molt", reconeix. Albertí ofereix cursos d'escriptura i tallers de poesia per a escolars de segon a sisè de primària i veu com s'engresquen. "Els tallers duren una hora. Em fan moltes preguntes i dono pistes perquè els professors continuïn fent feina a l'aula. Acabem fent un poema entre tots".
Per la jove autora, "a banda de la memòria, els ajuda a tenir creativitat, idees pròpies i els dóna sensibilitat sobre el món, amb una mirada diferent". Albertí té un segell personal que es detecta als seus poemes: "Em mou dir la meva, treballo molt el sentit de l'humor i faig un final sorpresa. M'agrada molt sortir a caminar i ho faig amb les antenes posades, ja que et pot inspirar tot, fins i tot un cuc".
Amb ruc i tot
La mataronina Lola Casas ha dedicat més de 40 anys de la seva vida a l'ensenyament. Durant aquest temps ha fet una comprovació: "Generalment fins als sis anys la poesia s'ensenya amb molta llibertat i tranquil·litat d'esperit mitjançant el joc, la cançó, els refranys... Però quan s'arriba a l'edat de la lectura, malauradament, s'abandona. I, esclar, quan s'entra a secundària, no els interessa gens perquè la poesia ha perdut la naturalitat. Als alumnes els sembla artificial", raona. Ella va optar per integrar-la en la rutina diària i cada setmana els alumnes treballaven un poema. "Al final de curs havíem vist una trentena de poemes de tota mena i tenien el seu quadern ben treballat. No es tractava de memoritzar ni de fer fitxes, sinó de provocar uns sentiments". Casas assegura: "Un poema és democràtic. El pot llegir el nen que llegeix molt i el que ho fa poc. La poesia és necessària i fàcil i val la pena proposar lectures en veu alta a classe. Si vols captar l'atenció dels infants, has d'escriure sobre temes pròxims i fer-los-en còmplices, amb quotidianitat. Tinc poemes dedicats al típex", exemplifica.
Una de les activitats que més li agrada a Casas és anar amb al ruc Tano, de Rucs del Corredor, a diferents biblioteques del Maresme i fer un recital poètic i explicar contes. "El ruc és un dels meus animals preferits. He escrit dos contes en el seu honor: Em diuen Tano i La Xurra . Fa uns quants anys, Joan Compañó, de Rucs del Corredor, en Tano i jo vam engegar un tour per moltes biblioteques del Maresme. Ara ens hem posat altre cop en camí". Pura poesia.
