Teràpia Ocupacional a Atenció Primerenca

Terapeuta ocupacionalEl desconeixement actual que hi ha sobre aquesta professió, encara que cal destacar que cada vegada és menor, m’ha fet escriure aquest article, que donarà unes petites pinzellades sobre aquesta labor.

La Teràpia Ocupacional és una professió sanitària, dins l’àmbit de la rehabilitació, que té com a fi prevenir o disminuir les discapacitats que apareixen com a conseqüència de diferents trastorns per afavorir que la persona se’n surti amb autonomia en el seu medi.

Dins la Teràpia Ocupacional existeixen diferents especialitats, com geriatria, pediatria, psiquiatria o l’Atenció Primerenca.

ATENCIÓ PRIMERENCA

És un conjunt d’intervencions, dirigides a la població infantil de 0 a 6 anys, que tenen com a objectiu donar resposta al més aviat possible a les necessitats transitòries o permanents que presenten nins amb trastorns del desenvolupament o bé que tenen risc de patir-ne. Aquestes intervencions, que han de considerar la globalitat de l’al·lot, han de ser planificades per un equip de professionals d’orientació interdisdiplinària o transdisciplinària, entre ells, el terapeuta ocupacional.

DESENVOLUPAMENT INFANTIL

El nin, durant els primers anys de vida, va adquirint múltiples habilitats i funcions molt importants, entre les quals hi ha el control postural, l’autonomia en el desplaçament, la comunicació, el llenguatge verbal i la interacció social.

La Teràpia Ocupacional en Atenció Primerenca facilita l’adquisició d’aquestes habilitats i el desenvolupament infantil en l’acompliment de les activitats quotidianes de la vida diària, l’aprenentatge i el joc, amb la finalitat d’aconseguir la major independència i participació social.

DIFICULTATS

Un nin és derivat al servei de Teràpia Ocupacional quan presenta dificultats a les àrees d’autocura (alimentació, vestiment, higiene…), de joc o bé de components del desenvolupament (sensorials, motors…). L’abordatge inclou síndromes genètiques (Down, Rett o Williams), paràlisi cerebral infantil, trastorn del desenvolupament de la coordinació, alteracions sensorials o dificultats en l’aprenentatge (disgrafia, funcions executives), entre d’altres.

INTERVENCIÓ

La intervenció no només es dirigeix al nin, sinó també a la família i a l’entorn, parts fonamentals en el desenvolupament de l’infant. El terapeuta ocupacional avalua les capacitats i les destreses motrius per iniciar un pla de tractament adaptat a les necessitats, les característiques i els interessos de cada nin, en el qual es pot incloure:

• Millorar les destreses motores, com la coordinació general, la coordinació ull-mà, l’equilibri, la postura, la força muscular i la motricitat gruixuda i fina.
• Potenciar la independència durant l’acompliment de les activitats quotidianes, com ara l’alimentació, el vestiment, la condícia o la higiene personal, i fins i tot el maneig dels diferents estris escolars perquè el desenvolupament sigui tan funcional com sigui possible.
• Realitzar adaptacions necessàries perquè el desenvolupament sigui tan satisfactori com sigui possible i així afavorir la integració de l’al·lot en el seu entorn.
• Eliminar o minimitzar possibles barreres existents que dificulten l’autonomia del nin a la llar, a l’escola o en el joc.

PLASTICITAT CEREBRAL

És un factor molt important en el procés de rehabilitació del nin. La plasticitat cerebral és la capacitat que té el sistema nerviós per adaptar-se als canvis i a l’entorn i és major en els primers anys de desenvolupament, quan l’infant adquireix aprenentatges per tal d’adaptar-se al seu medi (desplaçar-se, comunicar-se i interactuar amb els altres). És a dir, la capacitat del cervell per adaptar-se a una lesió i compensar-ne els efectes és major en el cervell immadur que no en l’adult. Per aquest motiu, com més primerenca sigui la intervenció menor serà el retard.

L’evolució dels nins amb alteracions en el desenvolupament depèn, a més de la implicació familiar, de la detecció i de l’inici del procés rehabilitador, que afavoriran els tractaments, com el de Teràpia Ocupacional.