L'or és escàs i molt valuós. El temps, en una societat urbanita, industrialitzada i tecnificada com la nostra, també. La dedicació, la criança i l'atenció als fills és un temps d'or que cal saber dosificar bé. Davant de la proposta: "Temps per cuidar els fills, qualitat o quantitat?", els experts consultats opten per la fusió de totes dues variables, però també tenen clar que davant la dificultat de conciliació del món laboral amb l'escolar, la balança es decanta cap a la qualitat per sobre de la quantitat.
Qui coneix bé aquesta fórmula és la sabadellenca Cristina Plans, de 38 anys, mare de la Sofia, de 9 anys, i de l'Adriana, de 7. Després d'una dècada treballant per a una multinacional dedicada a la cosmètica infantil, fa dos anys la van acomiadar. "Em vaig trobar descol·locada perquè sempre havia tingut feina i mai havia estat a l'atur. Sóc molt activa i després de donar-hi moltes voltes, vaig decidir reinventar-me i obrir el meu propi negoci", explica. Amb el suport incondicional del seu marit, la Cristina, que es defineix com a emprenedora, va inaugurar Les Ungles de la Reina, un saló de manicura i pedicura al barri de Gràcia de Barcelona ara fa un any. "Hi hem invertit els nostres estalvis i molta il·lusió, però, sobretot, hi dedico molt de temps perquè rutlli. Hi tinc dues treballadores, no tanquem al migdia i pleguem tard per oferir un bon servei", detalla. "Però, per contra, és temps que resto a l'atenció a les nostres filles. Per tant, quan estic amb elles aposto clarament per la qualitat i la creativitat, per més cansada que estigui", subratlla Plans.
Noemí Suriol, directora del centre d'educació física integral Lenoarmi (www.lenoarmi.com) de Barcelona, té clar que "l'ideal és poder combinar qualitat i quantitat d'atenció als nostres fills, però si hi ha falta de temps, cal apostar per la qualitat". Suriol, fisioterapeuta especialitzada en neuropediatria per la Universitat de Trier (Alemanya), afirma que tots els pares que assisteixen o porten els fills al centre tenen una característica comuna: "Rasquen el temps d'on poden i tots reconeixen que un cop traspassen la porta els espera una hora en què no existeix res més que el fill i la il·lusió de compartir-hi una bona estona". Els que aposten per l'experiència d'educar els nadons a l'aigua -un sistema inventat per la mare de Suriol, Maria Rosa Puigvert, el 1971- s'emporten molts beneficis: "El principal és la gran satisfacció que tenen de veure els resultats en els nadons, com millora la psicomotricitat i la seguretat dins l'aigua i, també, la destresa i les habilitats que guanyen els adults", apunta.
La fisioterapeuta, mare de tres fills, aconsella que si hi ha poc temps per estar per la canalla "quan s'arriba a casa cal deixar el mòbil tancat al calaix, treure'ns el rellotge i aprendre a saber estar de dalt a baix pels fills". "Quan hi ha pares absents, els nens no se senten escoltats. Per això s'ha d'oferir qualitat autèntica i comprometre's a oferir el màxim, dins les limitacions personals". "Si no pots sopar amb ells, doncs acompanya'ls a dormir, explica'ls contes, abraça'ls o fes el que calgui, sense culpabilitat, però que els fills notin que estàs per ells i que se sentin estimats", argumenta.
Logística familiar
A casa de Cristina Plans la logística familiar s'ha complicat força des que al seu home, l'enginyer Víctor Díez, li va sortir feina de disseny d'automoció a Berlín, on és des del setembre. "Ho hem vist com una oportunitat laboral per a ell i com un repte atractiu per a tota la família", reconeix. En principi, Díez s'hi estarà fins al desembre: "I si la feina es renova i li ofereixen una temporada llarga ens plantejarem marxar tots plegats a viure a Alemanya", raona. Però la rutina diària es ressent d'aquests malabarismes laborals: "Ens despertem i organitzem el dia, acompanyo les nenes a escola, agafo el tren i a les 10 arribo a la feina. No torno a casa fins a les vuit del vespre. Els meus sogres i la meva mare, que viuen a Cerdanyola, es truquen i s'organitzen per atendre la Sofia i l'Adriana. Per sort són actius, vitals i gaudeixen d'estar amb les nétes. I es poden encarregar de tot: portar-les i recollir-les de les extraescolars, supervisen que facin els deures i estan per elles". Plans diu que els està molt agraïda i reconeix que "aquest any toca fer sacrificis perquè la cosa funcioni i les nenes, tot i que algun cop es queixen, ho han acceptat bé".
Cada vespre parlen amb el pare via Skype, telèfon o xat i el posen al dia. Díez visita la família un cop al mes, de divendres a la tarda fins dilluns al matí, tot i que per Nadal tindrà més dies de vacances i podrà gaudir de la família.
Diumenge, desconnexió
Els dissabtes Plans treballa a Les Ungles de la Reina fins a les dues del migdia i sovint s'endú les filles al centre per estar amb elles. "Al tren ho aprofitem per parlar i escoltar-nos i a la feina o bé avancen deures, juguen o, si cal, els fem la manicura i així estan contentes, perquè totes dues són molt presumides", diu somrient. Però sempre cal guardar un temps per als fills. En el cas de la Cristina, les tardes del dissabte i el diumenge són per a la desconnexió: "Els diumenges anem a esmorzar plegades i quan tornem a casa posem la clau i ja no sortim fins l'endemà. Fem manualitats per al Nadal, escriuen cartes per al pare, li han fet una pancarta de benvinguda... Ens ho passem bé, però reconec que enyorem molt el Víctor i que les nenes tiren molt de mi. Fins i tot hi ha nits que vénen a dormir al meu costat i no goso fer-les fora perquè em sap greu per totes les hores que no em veuen. Suposo que és una manera de recuperar-me", diu.
