TRINITAT GILBERT

Somnis d'adolescents (2a part). L'etapa de les il·lusions

L'Eva, la Xènia i la Maria viuen lluny les unes de les altres. No es coneixien prèviament fins que, ara fa tot just un any, les vam fer trobar expressament per a aquesta sèrie de reportatges. Aquest és el segon que els dediquem a les tres juntes. Comparteixen somnis per al seu país, que imaginen lliure, i també passió per una especialitat professional. Totes tres volen ajudar la gent des de les diferents branques que estudien (la medicina, l'esport i la infància).

Les vam entrevistar fa un any perquè es trobaven en un any cruïlla, quan acabaven segon de batxillerat i se'ls obria el món lluny de l'institut. Just un any després, hi hem tornat a quedar. Mantenen la il·lusió de voler canviar el món, amb una carrera universitària que han iniciat i amb una il·lusió encara més sòlida de viure en una Catalunya independent. El repte és tornar-les a entrevistar d'aquí cinc anys, quan hagin acabat els estudis.

L'adolescència és l'etapa de les il·lusions. "És així com s'ha de pensar en els joves, i no com si fossin una generació perduda", afirma Anna Berga Timoneda, sociòloga i vicerectora de Relacions Internacionals i Estudiants de la Universitat Ramon Llull de Barcelona.

Els joves tenen somnis i horitzons, i sempre haurien de ser notícia per aquest sentiment positiu, i "no quan tenen un desencaix amb la societat", afirma Anna Berga. "Som els adults els que els mirem com si no tinguessin futur, quan som nosaltres els que tenim la responsabilitat de donar-los-en un de millor". De fet, Berga és contundent: "Diguem-ho clarament, han estat els adults els que han hipotecat les generacions joves, els que han fet entrar la societat en general en una crisi". Per això, "és injust -repeteix la sociòloga- que, a sobre, se'ls digui la generació perduda ".

Així doncs, els joves tenen il·lusions, que aconsegueixen gràcies a tres factors: el convenciment personal, la perseverança i una xarxa de suport familiar. "El que és excepcional és un adolescent que no tingui cap somni", creu la sociòloga.

Per la seva banda, el psicòleg Sergi Ballespí, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), ofereix l'altra cara de l'adolescència. "És una etapa de transició, en què han abandonat la infància". Un temps en què s'allunyen dels pares, s'encomanen més als amics, i tot plegat pot provocar un desgavell en l'entitat.

Segons la personalitat, poden tenir uns mecanismes de defensa que els permetin fer un trànsit cap a la nova etapa vital d'una manera millor. Tot i així, "és habitual que els adolescents tinguin una personalitat fràgil, molt influenciable, perquè tot ho viuen intensament i qualsevol cosa els crea frustració". Per tot plegat, assegura Ballespí, el millor d'aquesta etapa és el pensament positiu, que "treballin els seus somnis" i que caminin per aconseguir-los.

Maria Vicente 18 anys. La Bisbal de Falset

Volia fer Educació Social i ho ha aconseguit. Estudia la carrera a la Universitat Rovira Virgili de Tarragona. Té clar que vol dedicar-se a la infància, la que viu en centres de menors, perquè "es mereixen tenir segones oportunitats". Ha optat per fer pràctiques en escoles des del primer curs de la carrera.

Com l'Eva i com la Xènia, somia viure professionalment del que estudia i fer-ho en un país lliure. "Els catalans tenim valors que no té cap altra cultura, perquè volem el progrés per millorar la societat". La Maria treballa des del vessant més social per aconseguir que "ningú no ens impedeixi de viure en un país independent".

Va decidir a què es volia dedicar gràcies al treball de recerca que va fer a batxillerat. El va fer sobre un centre de menors, on va passar hores per saber com funcionava. Va ser llavors que es va adonar que s'hi dedicaria, perquè els infants "es mereixen una segona oportunitat". Pensa que a les criatures que ho han tingut difícil a la vida no se les ha de mirar amb "pena", sinó com a "persones que se n'han de sortir". Malgrat això, no és il·lusa: "Sé que mai no els podré omplir el buit que suposa un abandonament, però sí que els podré donar felicitat". Es forma per tenir recursos per dona'ls-hi quan hi treballi.

De moment, ja ha optat per fer pràctiques en una escola de Reus. Hi va dues hores la setmana, i la seva feina és ajudar alumnes de cinquè a saber-se relacionar entre ells, que aprenguin a ajudar-se els uns als altres quan treballen. Quan surt de l'escola, n'està contenta, perquè se'n va a casa amb la idea que els ha ensenyat de manera divertida. "Jo em sento molt feliç si el missatge, el contingut, els ha arribat i alhora es diverteixen".

El seu somni immediat és acabar la carrera i fer un postgrau d'hipoteràpia, perquè els cavalls l'apassionen i pensa que poden ajudar les criatures amb dificultats. Quan el tingui acabat, vol treballar en un centre de menors per poder-los aportar tot el que haurà après. Tot plegat, té clar que ho farà vivint "en la nova Catalunya independent".

Eva Sivillà Salvans 19 anys. Manresa

Volia estudiar a Barcelona per poder anar i tornar a casa. Ho ha aconseguit, però no estudiant INEF, sinó geografia, la seva segona opció. Creu que la política és la via per canviar el món. Per això hi està més relacionada des dels 14 anys, com a militant i com a simpatitzant.

La continuen apassionant l'excursionisme i la muntanya, i engresca els adolescents perquè practiquin aquesta activitat. De gran es veu treballant en una feina que relacioni la geografia física i la política. També té clar que viurà en una Catalunya lliure. Ha aconseguit poder fer els estudis a Barcelona, anant i venint cada dia des de Manresa. Pel que fa a la carrera, va entrar a geografia. "La meva segona opció era també com una primera opció, perquè les meves dues passions són l'esport i el muntanyisme". Va passar l'estiu treballant com a socorrista per poder-se pagar la matrícula universitària. Al mateix temps continuava la militància política com a simpatitzant, perquè si se'n fes militant (com havia arribat a ser), deixaria els estudis. "Les dues activitats són incompatibles, perquè requereixen molt de temps; ara he prioritzat els estudis però tinc clar que, quan els acabi, hi tornaré".

Per l'Eva, la política i la geografia van lligades. "No et pots estimar un país si no en coneixes tots els racons". Ella els trepitja i mira de convèncer altres adolescents perquè l'acompanyin en les excursions. Li fa ràbia que en aquesta edat hi hagi molts joves que renunciïn a l'esport. "També és cert que n'hi ha que els fa mandra apuntar-se a un centre excursionista, perquè pensen que són llocs molt tancats". A través del Facebook, l'Eva organitza les excursions, les planifica i engresca els amics.

Quan pensa en el futur immediat, es veu treballant als estius com a socorrista per pagar-se la carrera. També es veu treballant políticament pel seu país ("pensa que milito en l'esquerra independentista des dels 14 anys"), perquè "encara hi ha feina per fer".

En un futur llunyà, s'imagina dedicant-se a les seves passions i vivint en un país lliure. "Tinc molt clar que serà així", afirma convençuda.

Xènia Oller Domingo 18 anys. Calaf

Haaconseguit entrar a medicina a la Universitat de Barcelona. Continua tenint interès pel teatre i aquests dies fa el paper d'Isabeló als Pastorets de Calaf. S'ha estrenat com a monitora d'esplai perquè creu en els valors que uns monitors poden aportar als infants. Vol ser metgessa perquè li agrada ajudar la gent. Somia viure en una Catalunya lliure.

L'any passat, quan estudiava segon de batxillerat, volia estudiar medicina. "De vegades tenia dubtes de la decisió perquè sé que és una carrera molt llarga, i a mi m'agrada combinar els estudis amb altres activitats", diu. També es preparava a ella mateixa perquè no se li enfonsés el món si finalment no hi entrava, perquè la nota de tall sempre ha estat molt alta, a medicina. Finalment, va aconseguir entrar a la seva primera opció d'estudis. Ara, entre setmana viu a Barcelona amb una de les seves germanes grans. Els caps de setmana torna a Calaf, on té els seus amics de la infància i moltes altres activitats en què creu.

En aquestes dates, com dèiem, els Pastorets. Des de petita que hi participa, i ha anat passant per diferents papers. Li agrada el teatre per la força expressiva que comporta, malgrat que no s'hi veu vivint-ne professionalment. I això que hi ha moments en què s'ho ha arribat a plantejar.

A Calaf, durant tots els caps de setmana de l'any, l'espera també el cau, on fa de monitora des d'aquest any. Sabia que medicina li comportaria molta feina, que fa durant la setmana, però els caps de setmana vol tenir temps per dedicar-lo als altres, la seva vocació vital. "Els monitors aportem a les criatures valors que de vegades no transmeten ni les famílies ni les escoles, perquè no tenen temps, perquè tenen altres prioritats. No tant perquè no vulguin", matisa. Aquests valors són la companyonia, l'ecologia, la solidaritat, el joc, la il·lusió. L'esport, que també l'apassiona, el practica a Calaf. Ara l'opció que li ha quedat és córrer, perquè ha hagut de deixar el bàsquet.

De gran, somia ajudar la gent com a metgessa. "Vaig triar medicina perquè és una carrera molt útil perquè salva vides, però tinc molt clar que no jugaré a ser Déu, com ens deixen ben clar els professors des del primer dia de classe". Com que li agrada enllaçar els estudis amb les seves inquietuds, la Xènia voldria viatjar pel món fent de metgessa. Les especialitats que li agraden, de moment, són la pediatria i la psiquiatria. El seu últim somni el reserva per al seu país. El vol lliure.