Revolució en els mètodes

Aquest any els alumnes de l'escola Jacint Verdaguer de Sant Sadurní d'Anoia han participat en un rescat a la muntanya. Han après quin és el protocol d'actuació en aquests casos i nocions de primers auxilis, mentre es familiaritzaven en la utilització de plànols, mapes i altres representacions cartogràfiques. I tot plegat ho han fet sense sortir de l'aula, connectats únicament a un ordinador.

Aquest centre educatiu és un dels impulsors del projecte Supera't, que promou l'editorial Barcanova i que es fonamenta en el denominat aprenentatge basat en problemes (ABP). L'objectiu d'aquesta metodologia és que "l'alumne es converteixi en protagonista del seu procés d'aprenentatge", tal com explica Josep-Manuel Rafí, director d'edicions escolars de Barcanova.

Al Jacint Verdaguer ja fa vuit anys que fan servir aquesta metodologia i els responsables del seu projecte educatiu han participat activament en l'elaboració d'aquesta innovadora eina educativa digital. Josep Maria Esteve, director de l'escola, assenyala que "a la societat industrial es necessitava gent que sabés coses, un disc dur, però amb la societat del coneixement necessitem gent que sàpiga actuar, que canalitzi aquesta informació". L'aposta de l'escola per les noves tecnologies encara ve de més lluny. "No és nostra, sinó de la societat, cal formar alumnes per al món que es trobaran i les noves tecnologies estan presents en tots els àmbits de la vida. L'escola no pot ser una illa en aquest món", relata el màxim responsable del centre, que ja fa una vintena d'anys que utilitza continguts digitals. La decisió no podia haver estat més encertada. Amb un dels índex de fracàs escolar més baixos de tot el país, l'escola Jacint Verdaguer va guanyar el Premi Nacional d'educació l'any 2009.

Esteve té molt clar que cal revolucionar els mètodes educatius i fomentar un aprenentatge més educatiu que defugi les lliçons magistrals: "Els alumnes no poden estar-se dues hores escoltant un mestre, perquè tot això ho poden trobar al Google. En lloc de donar totes les respostes, els mestres han de generar preguntes, que es converteixin en reptes, que són més atractius".

Acció transversal

Tot i que el projecte s'ha posat en pràctica aquest curs, durant dos anys una setantena de centres educatius han fet una prova pilot per analitzar-ne el funcionament. Després de constatar l'èxit de la iniciativa, les mateixes escoles l'han introduït al seu projecte educatiu en "una experiència pionera a escala mundial", com sentencia Rafí. La nova eina educativa de continguts digitals, que s'adreça a l'alumnat de primer i segon d'ESO, s'ha pensat com un complement a les assignatures tradicionals que situa l'alumne davant d'una problemàtica real, i que ell mateix ha de resoldre a través de diferents eines que proporciona l'entorn virtual d'aprenentatge. De moment s'han elaborat 20 itineraris formatius competencials de les àrees de ciències socials, naturals i tecnologia, que tenen una durada lectiva d'entre 18 i 25 hores i que s'assoleixen a partir de diferents continguts que aporta la mateixa eina digital, pàgines web, lectures i altres materials.

Tot i centrar-se en tres àmbits de coneixement, els impulsors del projecte destaquen la transversalitat dels continguts, perquè malgrat que cada itinerari està focalitzat en un àmbit concret, s'hi barregen altres continguts, com l'anglès, el català i el castellà. Sigui com sigui, el projecte està obert a la incorporació de nous continguts en el futur. La complexitat és el principal escull. Rafí revela que "es triga un any a fer un itinerari perquè implica un procés de recerca i elaboració d'alta tecnologia".

Conversa amb una mòmia és el primer itinerari que es va crear, i el va impulsar directament l'escola Jacint Verdaguer ja fa nou anys. En aquest itinerari, l'alumne es converteix en un becari d'un museu d'art que ha de redactar uns plafons informatius sobre l'Egipte antic en què s'abordi l'organització social, la relació amb el Nil, l'escriptura, els ritus funeraris i l'art egipci. Organitzar un concert benèfic o una reserva d'animals, participar en la recerca del tresor de l'orde del Temple al castell de Miravet o buscar un pis d'estudiants són altres reptes que planteja aquest revolucionari mètode educatiu.

Esteve lloa la utilitat d'aquesta metodologia: "Els itineraris plantegen situacions reals de la vida a les quals els alumnes s'hauran d'enfrontar per esdevenir competents". L'interès que desperta aquest nou sistema entre l'alumnat és la prova més evident, a parer seu, que el projecte té un llarg recorregut: "També fem classes tradicionals i veus els alumnes més avorrits que no pas quan fem els itineraris".

Memoritzar menys

Més enllà del nou rol de l'alumne, com a protagonista del seu aprenentatge, i del mestre, com a acompanyant en aquest procés, la tercera pota del projecte és no imposar una única resposta. Esteve deixa clar que "en una situació concreta les respostes poden ser diverses, segons els matisos" i això provoca "que els alumnes pensin i reflexionin i entenguin que la vida no té un sol camí".

En aquest sentit, critica que amb el sistema tradicional d'avaluació l'alumne estudia només per superar els exàmens, però "després s'oblida del que ha après". Esteve considera que els mals resultats en les proves de competències de quart amb el sistema tradicional obliguen a plantejar-se un canvi: "Els resultats milloren quan deixem el camí tradicional de la memorització: la descoberta com a mètode fa que ho assimilin millor".