En família

Restaurants sense nens

Diuen (jo no n’he vist mai) que hi ha restaurants i hotels en què està prohibida l’entrada als nens. Suposo que, si existeixen, és que són legals, i que negar l’entrada a un grup de persones per raó de la seva edat no es considera discriminació.

Ja que això és així, entenc que ben aviat hi haurà, per tant, restaurants sense adolescents, sense jubilats, sense octogenaris o sense persones de 35 a 50 anys. I, ja que és així, em demano si excloure la gent per raó de sexe, raça, grup sanguini, orientació sexual, idioma o club de futbol serà tan legal com fer-ho segons l’edat. Suposo que aquests restaurants i hotels són legals, però també crec que no hi aniré mai. No ho puc afirmar rotundament, però. No puc proclamar solemnement: “Poso el cel per testimoni que mai menjaré en un restaurant child-free!” Podria passar que hagués quedat amb uns amics i em trobés amb la sorpresa que el restaurant està prohibit als nens; no em sento capaç de muntar una escena del tipus “Jo aquí no hi entraré mai!!!” Però, si puc triar, triaré sempre restaurants oberts a la canalla.

Comprenc que les criatures de vegades ploren, i de vegades criden, i de vegades juguen i corren, i que això pot resultar molest per a altres persones. Però no oblidem que també els joves i els adults poden fer soroll, per no parlar de la música ambiental o de la tele, sempre en marxa en molts llocs. Per no recordar la combinació letal de final de futbol a la tele més un grup d’adults mirant-se-la. Això és molt pitjor que mitja dotzena de nens de dos anys junts!

És cert que la canalla petita pot causar soroll i molèsties, però aquestes molestes seran mínimes si els pares prenen unes precaucions bàsiques, com prestar-los atenció, mantenir-los entretinguts i treure’ls del lloc quan es posen neguitosos (¿quants cops hem hagut de menjar per torns, mentre l’altre atenia els nens?) I, a canvi d’alguna petita molèstia, els nens omplen l’espai de vida i d’alegria i ens ofereixen un espectacle sempre renovat. Es poden passar estones molt entretingudes observant els nens petits.

Personalment, preferiria no anar a un restaurant sense nens, en primer lloc, perquè em sembla una discriminació; en segon lloc, perquè he anat a molts restaurants amb els meus fills (i, abans d’això, amb els meus pares), i no penso canviar ara de bàndol; en tercer lloc, perquè sospito que seria molt avorrit, i, per últim, però no menys important, perquè penso que no em sentiria còmode envoltat de persones que no se senten còmodes en companyia dels nens.