Tradicionalment són tres. Un de blanc, un de ros i un de negre. Si fem cas a l'Evangeli, eren savis que sabien interpretar els signes del cel i coneixien relats molt antics que parlaven que quan naixés un messies alguna cosa ho anunciaria. De poc que ho espatllen tot, però vam estar de sort perquè uns homes com ells, de ciència abans de tota ciència, van saber obeir l'avís d'un àngel aparegut en un somni que els demanava que no s'acomiadessin del rei Herodes, un dels infanticides més destacats de la història.
Convenim i acceptem, doncs, que van ser tres i que són, a més de reis, mags i que una vegada a l'any tornen. Per tant, deixem en pau aquesta imatge tan senzilla en les ments infantils i que els publicistes s'inspirin en altres temes. Deixem que creguin que entren a casa la nit de Reis. Per on? No ho sabem, però sí que sabem que tenen gana, perquè els hem deixat un tros de torró i el plat, de bon matí, era buit. Tampoc hi ha restes de vi bo a les copetes. Ni una gota d'aigua ha quedat dins la galleda que hem omplert, perquè els camells treballen molt aquesta nit i tenen set de la bona. A les sabates, potser hi han deixat un missatge que la criatura sabrà interpretar perquè el símbol penetra per tot arreu i tot ho inunda.
Deixem que la bellesa de la història prengui el protagonisme per una nit i arraconi la banalitat de la realitat, el joc polític, l'estètica que es menja l'ètica, la mentida publicada i negada reiteradament. Traiem les nostres mans de damunt del misteri i deixem, si més no una vegada a l'any, que la tendresa de la mirada infantil davant la meravella sigui qui domini les estances. I, sobretot, no diguem allò tan injust que els Reis no et portaran res si no fas bondat, perquè hi ha criatures molt bones que poden no tenir res, o gairebé, i, en aquests casos, els dolents som els grans i aquesta societat incapaç d'endreçar una mica més aquest món que ens ha tocat viure.
