Protegir la canalla? Només faltaria. Queda clar que és necessari i a cada edat cal protegir-los de situacions que no coneixen, riscos que no poden entendre, dificultats massa grans que no poden afrontar o gestionar desitjos que els poden portar problemes. Uns exemples fàcils: dificultats en l'alimentació que poden tenir risc per a la salut, o anar sols pel carrer a una certa hora. Situacions com aquestes queden clares, però quan la mida d'aquesta protecció sobrepassa el que és apropiat per a la seva edat, ¿és millor plantejar-se que caldria deixar-los fer i afavorir que ho resolguin ells? ¿No deu ser que estem arribant a un límit que els deixa desprotegits?
Avui en dia sembla que sobreprotegim massa la canalla. I la qüestió és: això els deixa desvalguts? Potser el problema és que ens capfiquem a fer per ells el que ja saben, ja poden fer i cal que facin. Per què volem continuar sent imprescindibles en situacions en què som innecessaris per evitar les dificultats? Per què no confiem en les seves possibilitats donant un espai perquè puguin aprendre, entrenar-se, fer-ho malament, practicar i, de mica en mica, fer-ho millor?
Amb aquest excés de zel -en definitiva, de desconfiança- el que passa és que en lloc d'acompanyar el seu creixement fem que cada vegada tinguin menys ganes de créixer, més dependència i menys possibilitats de sentir-se útils i grans. Què passa també? Que arriben a no tenir capacitat per resoldre moltes situacions que la vida els planteja, ja sigui a l'escola, al carrer o jugant, perquè no tenen la maduresa i l'experiència necessàries per saber què cal fer.
Per tant, amb la sobreprotecció els deixem desprotegits i, com que veiem el malestar que tenen, sovint en lloc d'afavorir aquest aprenentatge necessari encara els sobreprotegim més i els hi fem més difícil. Com és que no ens adonem que una criatura que no té aquesta experiència i se li ha de resoldre tot està molt més desprotegida davant la vida? Com sabrà relacionar-se? Com sabrà que no és el centre del món? Si els hi resolem tot, no tindran una visió que els permeti contrastar el que senten o veuen i no podran resoldre moltes situacions i exigències del dia a dia. No els podem tenir a la falda fins que vagin a la discoteca, perquè hi aniran molt desprotegits i sense recursos per prendre decisions.
