Encara que la tendència en l'atenció sanitària sigui encaminar-se cap a un part menys medicalitzat, hi ha qui opta per alternatives radicalment diferents. Parir a casa o en una casa de naixements també és una opció, encara que molt menys freqüent. La doctora Montse Catalán i la llevadora Àngels Flor van muntar la Casa de Naixements Migjorn, a Sant Vicenç de Castellet, una llar pensada per "donar a llum". La doctora Catalán defensa que "el part s'ha de viure amb plenitud" perquè "la dona visqui la satisfacció de dur una vida al món". Des de la seva fundació, fa onze anys, el personal de Migjorn ha assistit 900 naixements, un terç dels quals en domicilis particulars.
L'assistència particular la presten diverses entitats i associacions de llevadores que busquen tornar als orígens. Per fer un part a casa, però, l'embaràs ha d'haver estat de baix risc i, igualment, ha d'haver-hi a prop un hospital. Si bé aquí encara és testimonial, en països com Holanda el 28% dels parts són domiciliaris i aquesta opció està coberta per la seguretat social.
L'Anna Maria va decidir tenir el seu tercer fill a casa, l'any passat, únicament amb l'ajuda d'una llevadora. "Va ser suficient". Recomana l'experiència, malgrat el seu cost (uns 2.000 €), i creu que "hauria d'entrar per la seguretat social, ja que representaria un estalvi molt important per a la sanitat pública".
L'Anna Armengol també va parir a casa, però fa molts més anys, quan aquesta opció era clarament minoritària. L'Anna va tenir la Clara fa 19 anys, a casa, i l'Aniol i l'Eloi, nascuts el 1995 i el 2002, també. "Em va suposar el rebuig de tota la meva família, fa vint anys era anar molt contra corrent, em deien irresponsable i hippie ". Descobrir que en països europeus estava normalitzat li va fer agafar confiança i seguretat en el que considerava "instintiu". L'Anna es va informar a la cooperativa barcelonina de Titània-Tascó, que van assistir-la en el part. Feia el seguiment de l'embaràs per la seguretat social però "mantenia en secret els plans" perquè els professionals de la sanitat l'"espantaven molt". Amb el segon fill li van dir que seria cesària perquè venia assegut. "Vaig tenir un disgust molt gros però quan vaig acceptar que si no podia ser no podia ser, ell es va girar". L'últim fill, l'Eloi, també va néixer a casa, a estones en presència dels seus germans. Viure els parts a casa, per a l'Anna, va ser el descobriment d'un món nou. "Tenir confiança, sentir el part com una cosa íntima i personal" la va ajudar a formar-se com a doula i prestar la seva experiència a altes mares amb les mateixes inquietuds.
Probablement, parir és el més contundent que pot fer una dona. Decidir portar un fill al món i no inhibir-se en el moment més transcendent, si és possible, és viure intensament un capítol vital que no s'assembla a cap altre. "Tornar a posar la dona al centre de tot", diu la doctora Canet. "No alterar la fisiologia i confiar i respectar el procés de cada mare", apunta la doctora Catalán i, sobretot, atendre els dubtes i les inseguretats que poden sorgir en l'embaràs, perquè, com diu l'Anna Maria, "la majoria de dones estan capacitades per parir, només falta que s'ho creguin".
