ROSA CAMPOMAR

Ni massa ni massa poc

Guia d'ús per trobar l'activitat extraescolar ideal sense oblidar l'espai lliure per al joc

Tots els centres educatius, siguin públics o privats, grans o petits, urbans o rurals, fan activitats extraescolars. Vicenç Rodrigo, president de la Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes (FAPA) de Mallorca i amb infants al CP Rafal Vell de Palma, recorda: "Les extraescolars naixeren a iniciativa de les associacions de pares amb la idea que els fills poguessin fer activitats complementàries després del menjador, quan es va implantar la jornada continuada als centres públics. En un principi les feien professors i pares".

Avui en dia, tant si es fa jornada continuada com partida, s'ha generalitzat aquest tipus d'oferta i a més s'ha professionalitzat, ja que "a poc a poc es varen necessitar monitors especialitzats, contractacions, i es va fer evident que era millor tenir una gestió professional", explica Rodrigo. Per això ara és habitual que, tot i ser convocades per les AMPA, en els centres públics les activitats extraescolars estiguin gestionades per empreses.

Els professionals coincideixen amb els pares que "les activitats extraescolars són un bon complement de formació per als infants", explica el catedràtic de pedagogia social i sociologia de l'educació de la Universitat de les Illes Balears Martí March. Una opinió que comparteix Mateu Servera, responsable de la Unitat d'Avaluació i Assessorament Psicològic Infantil de la UIB, que afegeix que, "a més, les activitats extraescolars permeten conèixer nous amics i cobreixen un temps que els pares, per unes raons o unes altres, no podrien cobrir".

El ritme de vida actual i l'objectiu de les famílies de garantir una bona formació per als fills ha obert les portes a una enorme diversitat d'ofertes. De fet, un dels principals maldecaps dels pares és com decidir quines activitats són les millors per als seus fills. La majoria de famílies aposten per alguna activitat esportiva, una opció que aconsellen els experts. "És molt important que sempre hi hagi una activitat esportiva, ja que introdueix elements com el treball en equip, i contribueix a crear hàbits de vida saludable", afirma Martí March.

Tria personal

Els pares dels bessons Pere i Maria, de 13 anys, ho tenien clar. "Vàrem decidir que la música i l'esport havien de formar part de la seva educació des de petits, però no els hem obligat mai a res que ells no volguessin fer", explica la Pepa Verdaguer, la seva mare. Tots dos han decidit enguany fer classes d'alemany, que s'afegeixen a les de piano, tonificació i escoltisme, de la Maria, i al bàsquet i la vela, del Pere, que acaba de deixar la guitarra.

Tot i que estan molt contents amb les activitats que han fet els fills, el fet d'optar per fer-les fora del centre educatiu complica la dinàmica familiar. "Ho suportes perquè veus els fills contents i engrescats, però la veritat és que els caps de setmana estem realment limitats pels horaris i compromisos. De fet, en Pere té vela cada cap de setmana tot l'any [comença el divendres a la tarda i acaba el diumenge a la tarda], i això ens ha condicionat molt", explica la mare dels bessons. "I entre setmana s'han d'organitzar molt bé per poder compaginar les activitats amb l'estudi".

La conciliació familiar és més fàcil si les activitats extraescolars es fan al mateix centre escolar i no inclouen activitats esportives de competició. Ho admet la Dolores Carballal, mare de l'Helena i la Lucía, de 7 i 11 anys. "Hem triat les activitats basant-nos en el nostre horari laboral. Malgrat això, també és veritat que segurament en farien alguna encara que no fos necessari per la nostra feina". Les dues germanes fan anglès en una acadèmia especialitzada que va a fer les classes a l'escola. "L'anglès el triàrem nosaltres i la resta elles, però amb la condició que fossin activitats físiques". La resta són judo i patinatge, la petita, i judo i ball modern, la gran.

Massa oferta

Els pares sovint se senten desbordats per l'oferta, ja que el ventall d'activitats és molt divers. "Hi ha activitats adequades per a tothom, com la natació, la música o els idiomes, però després el temperament i la manera de ser del nen poden ajudar a triar les activitats que semblen més convenients", explica Servera. I afegeix: "Això es pot fer a través de dos motius d'entrada contradictoris però a la vegada complementaris: triar el que sembla que li pot fer més falta al nen perquè hi mostra mancances o bé triar el que sembla que li agrada més. Per exemple, potser és bo que un nen faci teatre o expressivitat corporal o vagi a un centre d'esplai si es mostra molt tímid, amb problemes per comunicar-se i excessivament reservat. Però després potser també és bo que jugui a futbol si realment demostra un gran interès per aquest esport. És bo en aquest sentit mirar d'equilibrar els dos motius".

Un altre element que marca la tria és el preu. És difícil trobar activitats per sota dels 25 euros infant/mes i molt fàcil que superin els 40 euros, especialment quan parlem de música o anglès fora del centre escolar. La Pepa calcula que gasten prop de 400 euros mensuals (200 per infant) en activitats extraescolars, i la Dolores, prop de 180 (90 per infant).

La Lola, de 7 anys, va a gimnàstica rítmica i a càlcul mental a l'escola concertada on estudia. En total destina 8 hores setmanals a la gimnàstica -"està federada i competeix, per la qual cosa a més de les 4 hores que fa entre setmana en fa 4 els dissabtes"- i 2 hores al càlcul mental, que fa els migdies després del menjador. La germana de la Lola, la Carlota, té 5 anys. Va a gimnàstica i a natació. Entre totes dues, la mare, Loles Gómez, calcula que gasten prop de 250 euros al mes. Sigui com sigui, tots els pares consultats estan d'acord que les activitats extraescolars són cares, i més si, com passa en molts casos, la renda familiar s'ha reduït.

Tria responsable

Vicenç Rodrigo, president de la FAPA de Mallorca, explica que, tot i que els pares intenten evitar que les dificultats econòmiques afectin les activitats dels fills i és l'últim que es toca, en molts centres públics s'ha notat una baixada de prop del 20%, que "molt sovint també suposa deixar d'anar a menjador, ja que si un dels pares no té feina i pot fer el dinar, els nins deixen d'anar a menjador i no tornen només per fer l'activitat extraescolar".

Per la seva banda, Martí March assegura que el preocupa "que aquesta situació de crisi econòmica pugui convertir les activitats extraescolars en un element de desigualtat social". Mateu Servera apunta que "per això la família ha de pensar-se bé quantes i quines activitats farà, i sobretot tenir clar que no cal fer-les totes al mateix temps, ni totes necessiten potser mantenir-se al llarg del temps". Per altra banda, "s'han de valorar bé les ofertes d'activitats perquè sovint la gent es deixa emportar per centres, llocs o modes que tenen preus molt elevats, quan activitats similars es poden fer en llocs molt més econòmics amb molt bones condicions".

Això és el que ha fet la Manoli Villalba, la mare de la Nerea, de 6 anys. "És una nena molt activa i amb problemes neurològics. Com que el metge ens ha recomanat que faci activitats esportives que suposin disciplina i que, a més, la cansin perquè descansi bé a les nits, hem triat futbol i natació, que a ella li encanten".

Combinar el convenciment dels pares que allò pot ser bo per als fills, que el preu sigui raonable i que, a més, els infants s'hi trobin bé dóna com a resultat l'activitat ideal. Però sovint no és tan fàcil. Especialment perquè els mateixos infants necessiten un temps per decidir si realment els agrada o no fer una activitat. "Els primers dies alguns infants tenen problemes d'adaptació i convé insistir que ho provin unes quantes vegades. Però si realment persisteixen els problemes cal valorar si aquella activitat, o el lloc on la criatura va a fer-la, paguen la pena", explica Servera, responsable de la unitat d'assessorament psicològic infantil de la UIB.

La insistència en activitats inadequades pot tenir males conseqüències. "Hi ha activitats que no agraden gens al nen, els pares s'hi obstinen i acaben provocant estats d'estrès. Això es pot detectar per signes de cansament, insomni, irritabilitat o fins i tot agitació, així com problemes de concentració, davallada del rendiment, pèrdua de plaer en les activitats i altres símptomes molt propis de l'ansietat", conclou Servera.