Maria Antonieta
Maria Antonieta era filla de l'emperador Francesc I d'Habsburg i de l'arxiduquessa Maria Teresa I d'Àustria. Va ser la quinzena i penúltima filla d'aquest matrimoni. El seu nom familiar era Toinette i va ser una nena amb una infància molt feliç. Els seus pares s'havien casat per amor -cosa estranya en les famílies reials de l'època- i van aconseguir crear un ambient familiar càlid i autèntic.
Maria Teresa d'Àustria era una reina de tarannà modern i sempre va fugir de la cort i de les dames de companyia. També va aconseguir que els hàbits i el comportament de la família fossin naturals, semblants als de qualsevol família burgesa de l'època. El pare, Francesc, era un home divertit i afectuós, amant de la vida social, les festes i els balls. Tots dos, pare i mare, sentien una gran debilitat per la petita Toinette, que havia arribat quan ells ja eren una mica grans. Era una nena molt inquieta, juganera, que va trobar en la seva germana Caroline, dos anys més gran que ella, la companyia ideal per a les seves entremaliadures. Les dues princeses corrien i s'amagaven per les estances de palau, sovint escapolint-se de les avorrides classes de llatí o d'història. Toinette volia estar a l'aire lliure, a prop dels gossos i els cavalls, dels arbres i de les flors, i només demostrava interès per adquirir coneixements de música. Sembla que quan Toinette tenia vuit anys va visitar el palau el nen prodigi pel qual les cases reials europees es barallaven, el petit Mozart. Quan va ser el moment de començar el recital de piano, el nen -comprensiblement nerviós- es va entrebancar davant de tothom i va ser la petita princesa qui s'hi va acostar per ajudar-lo.
La feliç i despreocupada infància de la futura reina es va acabar sobtadament poc després, quan tenia deu anys i el seu pare va morir inesperadament a causa d'una embòlia. Maria Antonieta va patir la desaparició del pare i, en certa manera, la de la seva mare, que no va tornar a ser la mateixa. Maria Teresa es va tallar la cabellera rossa i va vestir sempre més de negre rigorós. També es va tornar més impacient i exigent amb les dues filles petites, Toinette i Caroline, que es mostraven més gandules i rebels que mai. Per aquella època, a més, va morir una de les filles grans, Josephine, malalta de verola, després d'una terrible agonia. Mare i filles van quedar desolades. Poc després, vindria el cop més dur per a la petita Toinette: la seva germana de l'ànima, Caroline, havia de marxar a Nàpols per casar-se amb Ferran de Borbó-Dues Sicílies. La separació de les dues germanes va ser dramàtica i es recorda una escena entendridora de comiat entre llàgrimes i abraçades. Toinette tenia dotze anys.
Poc després, la seva mare -que regnava compartint el tro amb el seu fill gran, Joseph- decideix treballar per una aliança estable entre Àustria i França. Res millor per segellar-la que el casament de Maria Antonieta amb el nét gran de Lluís XV, el delfí Lluís August. El casament que convertirà Toinette en reina de França i la conduirà al seu tràgic destí es produirà a Versalles el maig del 1770.
