XAVIER TEDÓ

L’aula al bosc. Classes a l’aire lliure

Una escola d’Igualada promou un aprenentatge vivencial amb classes a l’exterior, reprenent la tasca que va iniciar la pedagoga Rosa Sensat ara farà cent anys

El 8 de maig del 1914 s’inaugurava l’Escola del Bosc, la primera escola que va fer el Patronat Escolar de Barcelona, que va crear una xarxa pionera de centres públics que apostaven per la innovació. Sota la batuta de la pedagoga Rosa Sensat, les alumnes (encara se separava per gènere l’alumnat) d’aquesta escola, situada a Montjuïc, feien la majoria de les classes a l’aire lliure, al bosc. Una aposta per l’entorn com a element educatiu que després van prosseguir l’Escola del Mar, l’Àngel Baixeras o La Farigola de Vallcarca.

Maria Vinuesa, membre de la junta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, explica que la pedagoga tenia molt clar que “l’escola no podia estar tancada entre quatre parets, que calia sortir de l’aula, però allò era trencador, no es feia enlloc d’Europa”. Una visió que compartia Manuel Ainaud, director de la comissió de cultura de l’Ajuntament de Barcelona, que va ser l’impulsor de tots aquests centres recollint els principis de l’Escola Nova.

Cent anys més tard, el CEIP Gabriel Castellà d’Igualada agafa el relleu de l’Escola del Bosc. A finals de gener els alumnes van plantar els primers arbres d’un bosc que es convertirà en una aula a l’exterior. La cap d’estudis del centre, Berta Rivera, destaca: “Fer classes fora et permet gaudir d’un nou espai pedagògic: hi podem fer matemàtiques comptant arbres fruiters o estudiar angles i mesures amb les branques mentre fem llengües o medi”. “No ens inventem res, reprenem la tasca que havia fet Rosa Sensat”. Una tasca que es va veure interrompuda per la dictadura.

“Es va esclafar una proposta educativa molt avançada per a l’època, la majoria de mestres republicans van ser represaliats”, lamenta Vinuesa, que, tot i així, remarca que “la seva idea va traspassar fronteres”. Els països nòrdics van ser els primers a implantar el model de Sensat i posteriorment s’hi van afegir Escòcia i Anglaterra, i als EUA i al Canadà també hi ha acabat arribant. Precisament de l’evolució viscuda a les Forest Schools angleses prové ara aquest sistema d’aprenentatge que s’aplicarà a l’escola igualadina.

A la localitat de Sheffield va ser on van anar Brigitte Escolar i altres membres de l’Associació per a la Infància, l’Educació, el Lleure i el Medi Ambient l’Escola del Bosc, per conèixer in situ el funcionament d’aquestes escoles i reimplantar el model a Catalunya. “Hi vam fer una estada el mes d’octubre del 2012 -explica la presidenta de l’entitat- per formar-nos, i la metodologia educativa ens va semblar molt encertada”. La iniciativa es va començar a moure a principi de curs: “Vam presentar el projecte i l’equip directiu de l’escola, que és molt obert, va dir que sí de seguida, tot ha resultat molt fàcil”, assenyala Escolar.

Model mixt

Ho corrobora la cap d’estudis: “Per dur a terme el seu projecte els calia una escola i ens vam entendre ràpidament, ens necessitem mútuament”. Tot i que en altres països tota la docència es fa fora de l’aula malgrat l’adversitat de la climatologia, aquí han optat pel model mixt: “Amb un terme mig ens sentim més còmodes perquè fer totes les classes fora seria un canvi massa radical, ho farem de manera progressiva i sense imposar res, perquè els mestres puguin triar on volen fer-les, tot i que estan entusiasmats amb el projecte”, assegura Rivera.

Mentre preparen les programacions del curs vinent, ja han fet fora alguna sessió de música o llengües, i l’experiència ha resultat molt satisfactòria. Els resultats acadèmics de les escoles del bosc són superiors als dels centres ordinaris. Escolar ho atribueix al fet que els alumnes estan més motivats perquè “no és el mateix experimentar i viure-ho directament que fer una classe teòrica seguint un llibre”. I afegeix que “al bosc estan més atents i l’assimilació dels aprenentatges és més ràpida”. La presidenta de l’entitat també subratlla altres beneficis: “Ajuda a resoldre conflictes perquè al bosc s’han de repartir tasques, demanar ajut i relacionar-se”.

Apadrinar arbres

Aquest projecte multi- disciplinari s’autofinança perquè els recursos són mínims i el nivell socio-econòmic de les famílies és baix. “Gairebé tot ho hem fet amb un cost zero, els pares han apadrinat arbres i gent de fora del centre també. Hi ha vivers que ens n’han cedit i l’Ajuntament ha condicionat el reg”, explica la cap d’estudis de l’escola. Fins i tot un pagès va anar a l’escola amb el tractor per llaurar la terra.

Els membres de l’Associació de l’Escola del Bosc treballen de manera voluntària per preparar les activitats al bosc. “Totes les tardes hi som i, a partir del tercer trimestre, membres de l’associació guiaran les mestres per fer activitats al bosc sense sortir de l’àrea curricular. Només canviem la manera d’aprendre”, afirma Escolar, que revela que “algunes escoles ja s’han interessat pel projecte, malgrat que els canvis sempre fan por”.

Vinuesa, de Rosa Sensat, posa èmfasi en el fet que “la integració de l’espai exterior en el dia a dia de l’escola s’està reprenent, tot i que la construcció dels edificis educatius no ho afavoreix”. Mentrestant, els alumnes del Gabriel Castellà ja han plantat les llavors de la seva nova aula, que serà una finestra oberta a la natura.