L'any que ve Serà millor
Auns amics meus no se'ls va acudir res més que separar-se un 31 de desembre, ja fa uns quants anys. La cosa venia de lluny, però després d'una discussió especialment encesa, ella li va dir que fins aquí hem arribat i ell va fer una maleta precipitadament, va agafar el cotxe, i després de fer unes quantes voltes sense rumb, es va refugiar en un motel de carretera, a prop de la B-30, que aquella nit no tenia més hostes que ell i mitja dotzena de prostitutes amb els seus clients.
En conec uns altres que es van separar el mateix dia de Nadal. Ell es va embardissar en una discussió sobre el tracte que rebia dels seus sogres, ella s'ho va prendre molt malament, i enmig d'un parc municipal, mentre queien tímides volves de neu, ell li va dir que no aniria a l'àpat familiar. I aquí es va acabar la història. Aquests, per sort, no tenien criatures. Els meus amics sí, i tampoc van triar gens bé ni el moment ni la manera. Les separacions, com els casaments, s'han d'organitzar una mica, i separar-se durant aquestes festes no és gaire bona idea. Especialment si es tenen fills.
Festes amargues
Però encara que us hàgiu separat al setembre, que és el més freqüent, el primer Nadal, com el primer Cap d'Any dels separats, és gairebé tan amarg com aquella nit del meu amic en un motel de carretera. El segon ja no tant. I el tercer encara menys.
Aquest any he celebrat el Nadal amb la meva segona ex i els nostres dos fills, i Sant Esteve amb la primera i els nostres dos fills, a més dels altres dos. Fa dos anys, els separats veterans em deien que acabaria vivint aquesta mena de coses amb una gran normalitat, però jo ho posava en dubte. Aleshores vaig escriure un article, amb bastant humor, parlant dels avantatges de tenir Nadal i Sant Esteve per fer combinacions com les meves. Però he de reconèixer que feia un veritable esforç per donar una visió positiva de les coses. El meu estat d'ànim era ben diferent del que aparentava l'article. M'esforçava perquè no volia omplir aquesta columna de tristeses que no interessen a ningú. L'any passat, en un nou esforç per no ser negatiu, també animava els acabats de separar i els assegurava que l'any que ve seria millor. Era veritat. Els separats veterans que m'animaven (i que inspiraven els meus articles optimistes), tenien raó.
