La setena hora
JAUME CELA & JULI PALOU

‘In-fàn-ci-a’ 200

Hi ha revistes que es comencen a llegir per l’índex. N’hi ha que hi busques el teu col·laborador preferit. L’ortodòxia reclama començar pel començament.

La revista In-fàn-ci-a. Educar de 0 a 6 anys, que edita Rosa Sensat i que ha arribat al número 200, s’ha de començar per les portades, perquè són d’una bellesa extraordinària. Aquest és un dels objectius feliçment assolit: oferir una publicació que tingui uns continguts interessants, però en un marc bell, perquè els nens i les nenes d’aquestes edats són bellíssims, tots ells, sense distincions, perquè en l’acció de descobrir el món cal confiar que la bellesa existeixi. A poc a poc o massa de pressa, la vida tindrà cura de mostrar altres realitats.

La revista va néixer el juliol del 1981 i es va presentar a l’escola d’estiu que celebràvem aquell any, quan anàvem deixant enrere la dictadura i tot semblava que assoliria els colors més brillants que havíem somiat anys i panys.

Un gran llegat

Centenars d’articles que parlen de les necessitats dels més menuts, de com es meravellen de les meravelles del món, com ens sembla recordar que predicava Llull, i com ens meravellen a nosaltres els seus descobriments. ¿Hi pot haver alguna cosa més estimulant que escoltar una criatura quan comença a fer-se seu el món per conèixer-lo i per transformar-lo? Confiem que sempre sigui a fi de bé.

Centenars d’experiències, de bones pràctiques, que es diu ara, protagonitzades per mestres i escoles de tota la nostra geografia i d’altres que s’agermanen amb la nostra. Entrevistes a diferents persones que estimen, sobretot, aquesta petita infància que ben sovint oblidem quan es tracta d’establir prioritats.

Contes i recomanacions de llibres. Aquests són els continguts de la revista, d’una revista apaïsada que la identifica i que ha sabut crear-ne una altra d’àmbit europeu, a més de la versió castellana, que ha tingut una gran acollida a l’Amèrica del Sud.

Una revista que ha generat al seu voltant un grup de gent que renova en cada número el compromís que té en aquesta part del sistema educatiu.

¿Com donar les gràcies a qui encara sap com n’és d’important la veu dels més petits, que fa de la seva fragilitat la seva fortalesa? La revista dels més petits que vol dir dels més grans. Com les seves mestres i els seus -molt poquets- mestres.