Criatures 08/12/2012

Homes a la llar d'infants: Una 'rara avis' difícil de trobar

Xavier Tedó
5 min
Homes a la llar d'infants: Una 'rara avis' difícil de trobar

Fent pràctiques en una escola bressol. Així és com Ivan Febrer va decidir ara fa deu anys dedicar-se a la primera infància: "Vaig anar a parar en una escola molt professional i em vaig adonar que era l'etapa en què volia treballar". Ell és un dels únics quinze homes que són mestres d'escola bressol a la ciutat de Barcelona, on hi ha un total de 700 educadores. "Fora de Barcelona el percentatge potser encara és més baix", explica l'Ivan, que va veure que li agradava treballar amb canalla quan feia de monitor d'esplai. Això el va portar a fer un cicle formatiu i després a estudiar magisteri: "Anava cap a parvulari, però l'estada a la bressol em va fer veure que volia treballar sense pressió, ja que tot i que treballem seguint un currículum, és menys predeterminat i exigent, aquí hi ha més llibertat i pots respectar el ritme de cada nen i nena". Més enllà de la metodologia, la descoberta, les vivències dels infants, el dia a dia en una escola bressol van ser els principals motius que el van dur a embrancar-se en el 0 a 3. L'Ivan, que actualment treballa a l'escola bressol Bellmunt de la Zona Franca de Barcelona, atribueix l'escassa presència d'homes en llars d'infants a diferents factors: "Històricament la petita infància s'ha vinculat a les dones, socialment l'educació també és percebuda com una cosa seva i la retribució econòmica és més baixa en comparació amb la resta de cicles". Una realitat que contrasta amb la situació que es viu en alguns països nòrdics, on s'imposa una paritat entre homes i dones a tots els cicles educatius: "A Suècia o a Finlàndia es dóna molta importància a la primera etapa, perquè tant els pediatres com els psicòlegs coincideixen a assenyalar que durant els tres primers anys s'aprenen més coses que a la resta de la vida, les més importants, com aprendre a caminar, a parlar o a expressar emocions". A casa nostra, però, l'Ivan no deixa de ser una rara avis . Ho nota en les famílies que aterren per primer cop a l'escola: "Algunes se sorprenen en veure'm i estan més a l'expectativa", subratlla, i revela que quan ja han passat uns mesos i li han agafat confiança l'hi diuen. "Però ho porto bé", conclou. Els inicis encara van ser més complicats: "Quan vaig començar tenia 25 anys i les mares es preguntaven si me'n sortiria, perquè era jove i a més no tenia fills". Ara que ja en té tres, les cares d'incredulitat de les mares ja no són tan acusades perquè "veuen que tens experiència i es tranquil·litzen". Sigui com sigui, l'Ivan ho entén, perquè "quan penses qui li tocarà al teu fill t'imagines que serà un dona, sobretot en una escola bressol".

Calen més homes

L'Ivan considera que "l'escola bressol ha de tenir la figura masculina perquè a la majoria de cases hi ha un pare i una mare". Hi coincideix la directora de l'escola, Maria Duch, que sentencia que "fan falta més homes" perquè "aquesta figura masculina els permet interioritzar l'altre rol que forma part de la seva vida i als infants que no tenen pare els dónes l'oportunitat de poder conviure amb aquesta figura paterna". La Maria deixa clar que "ara eduquem homes i dones, i això abans no s'entenia, però la societat va canviant tot i que a poc a poc". La directora admet, tanmateix, que "a les famílies els sobta d'entrada, però en el dia a dia fa el mateix que la resta de mestres i, de fet, ara està a nadons". A ella no li va sorprendre la seva arribada ara fa quatre anys: "Ja el coneixia perquè d'homes n'hi ha ben pocs en aquest cicle i me'n vaig alegrar, perquè jo ja havia treballat amb nois i penso que tenir una figura masculina és molt important". També per a l'equip docent: "Té un punt de pragmatisme que ens ajuda a desencallar temes, a les dones sovint ens costa més prendre decisions". L'Ivan riu: "Potser sí que donen més voltes a les coses, les companyes creuen que hi hauria d'haver més homes perquè aportem una altra visió". Pel que fa a la relació amb els infants, aquest jove mestre qüestiona alguns tòpics: "Es tendeix a pensar que a nosaltres ens pot costar més entrar als nens perquè tenim una veu més ronca, però passa poc".

David Aparicio ha estat mestre d'escola bressol durant trenta anys i ara treballa en espais familiars. De fet, ell va començar a finals dels setanta quan les escoles bressol eren cooperatives que muntaven mares i mestres per facilitar la incorporació de la dona al treball remunerat. "Abans hi havia més homes a les bressol perquè estava tot per fer, es treballava per canviar el model educatiu existent, hi havia un esperit d'innovació". La millor prova és que a l'Escola Guinbó de Sants, on va fer els primers passos com a mestre, eren tres homes. Amb el pas dels anys, però, es va anar quedant sol perquè "molts mestres van passar a cicles més alts perquè estan més ben considerats i remunerats". El David lamenta "la creença que els primers anys són més de cura, que tenen una funció femenina, perquè els nens necessiten tenir els dos models". S'alegra que "ara els pares estiguin més implicats en la criança dels fills", però considera que cal canviar algunes coses de base. La primera és que la baixes laborals per tenir un fill continuïn sent propietat exclusiva de les dones: "Això també determina en gran mesura el paper secundari que tenen els homes en l'educació en la petita infància".

Identitat de gènere

Si d'homes que són mestres en una escola bressol n'hi ha ben pocs, de directors el percentatge és similar. Un d'ells és Vicenç de Febrer, que fa vint-i-vuit anys que dirigeix l'escola bressol Oreneta de Sant Feliu de Guíxols. Durant tot aquest temps ell ha estat l'única figura masculina de l'escola: "Sempre he sigut un bitxo raro". A banda de les raons exposades anteriorment, el Vicenç ho atribueix també al fet que "és poc freqüent trobar un noi que tingui aquesta vocació". Per pal·liar la manca d'homes, el director gironí va posar en marxa ara fa disset anys els espais familiars al mateix centre en una iniciativa pionera a Catalunya, on hi ha el mateix nombre d'homes i dones que fan de mestres. "D'aquesta manera afavorim la participació dels pares", emfatisa el Vicenç.

A parer seu, que hi hagi homes que facin de mestres a les llars d'infants és important de cara a les famílies perquè "els pares s'involucrin més en les tasques domèstiques i es converteixin en un model". Però ho és especialment per a la canalla: "És bo per al seu creixement personal gaudir d'una figura masculina, perquè a casa ja la tenen i, encara que els nadons no ho diferencien, amb dos anys ja comencen a construir la seva pròpia identitat, també de gènere". Una necessitat que amplia a cicles superiors, on la presència d'homes també és molt baixa: "A infantil i primària és encara més necessari, perquè els nens estan en plena fase de construcció de la seva personalitat".

Al Vicenç no li agrada comparar-se amb els països nòrdics perquè "per sota dels dotze mesos és poc freqüent que vagin a l'escola bressol i fins als dos anys molts nens segueixen a casa perquè les famílies gaudeixen de permisos de maternitat més llargs, reduccions i excedències". En aquest sentit, el director explica que "hi ha cangurs reconeguts que treballen a casa seva amb tres o quatre nanos o les mateixes mares se'ls reparteixen per setmanes".

stats