Disfrutar de la natura a la Sagrada Família
Descobrir la relació entre el temple i la natura
“Heu esmorzat, teniu energia?” Això és el primer que pregunta la Sílvia a la quinzena de nens que avui visiten amb els seus pares la Sagrada Família. Ni són un grup de turistes més ni es tracta de la clàssica visita guiada per la basílica. És l’última iniciativa educativa del temple, que passa per descobrir els elements de la natura que són presents en l’obra magna d’Antoni Gaudí. “Hem de tenir els ulls ben oberts, avui sereu uns grans observadors, com ho va ser Gaudí”, prossegueix la monitora de l’activitat, que els explica com va ser d’important per a l’arquitecte modernista aquesta tasca d’observar el seu entorn: “Era un gran observador de la natura i quan va ser arquitecte li va servir molt. A la natura hi trobava solucions”.
La Sagrada Família, obra a la qual Gaudí va dedicar la major part de la seva carrera professional, n’és l’exemple més clar. La basílica és plena de natura i, amb l’objectiu de descobrir-la, el temple organitza els caps de setmana i festius fins al 28 de juny -en sessions matinals- visites adreçades a famílies amb nens d’entre 5 i 12 anys. Sota el títol La Sagrada Família, naturalment!, l’activitat consta d’una visita guiada i una activitat plàstica.
La Sílvia dóna a cada infant una imatge en què surten animals, arbres o flors que hauran de relacionar amb elements de l’edifici modernista. “N’hi ha de més fàcils i de més difícils”, els adverteix, perquè no es desanimin si no les troben. La ruta s’inicia a l’interior de la basílica, que deixa sorpresa la canalla per la seva gran alçada. Allà, amb l’ajut dels seus pares, un dels nens comenta que la imatge que té d’uns arbres podrien ser les columnes. La monitora fa que sí amb el cap: “Les columnes són com arbres molts alts, que són grans perquè puguin aguantar el pes de l’edifici, que quan estigui enllestit pesarà divuit tones. Gaudí volia que l’interior semblés un bosc per on entrés la llum gràcies a les finestres de colors i al sostre foradat. La imatge resultant és que el sol es filtra entre els arbres”.
Un geni, no un boig
Aprofitant que la comitiva està mirant cap amunt, una nena veu el gira-sol que li ha tocat en un dels vitralls del temple. A un altre nen li costa més trobar una imatge difusa amb molts colors que representa un mineral que és fruit del reflex dels vitralls al terra que es van desplaçant en funció del moviment del sol.
La segona parada és la façana del Naixement, on l’educadora els pregunta si saben què representa. “El naixement del nen Jesús”, responen gairebé tots a l’uníson. Els noms dels seus pares, Josep i Maria, no se’ls saben. “Són la Sagrada Família”, els diu ella, que els interroga sobre qui els ha vingut a veure. “Els reis d’Orient i els pastors”, respon una de les noies més grans. La Sílvia també els revela que els àngels que apareixen a l’altra banda amb trompetes anuncien la bona nova.
Però, més enllà de tots aquests personatges, a la façana del Naixement hi ha representades més de quaranta espècies diferents d’animals. Algunes difícils de veure, com les tortugues que hi ha a la part inferior de les dues columnes de l’entrada principal. Una reproducció que posa de manifest el vincle del temple amb la ciutat. La tortuga de l’esquerra és de mar i la de la dreta de terra perquè la Sagrada Família està situada just entre mar i muntanya.
Després d’observar com cal el pinacle (un xiprer ceràmic amb coloms), la façana de la Passió és l’última parada del recorregut. Aquí troben l’última imatge del dia, una sequoia, un enorme arbre que serveix per suportar el pes de l’estructura. Una solució que demostra la influència de la natura en Gaudí, que la venerava fins al punt de dissenyar la basílica un centímetre més baixa que la muntanya de Montjuïc perquè no volia que el treball d’un home superés l’obra de la natura. No anava equivocat Elies Rogent, el director de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, quan el 1878 sentenciava: “Hem donat un títol a un boig o a un geni, el temps ho dirà”.
Després d’enganxar l’última imatge a la cartolina amb l’arbre, la canalla i els seus pares es desplacen al singular edifici de les Escoles, on ells mateixos munten un arbre i hi enganxen alguns dels detalls que han pogut veure durant la visita. “Al final de l’activitat sempre els donem un detall perquè se’n recordin”, diu Maite Martínez, coordinadora de les activitats educatives. “La Sagrada Família no te l’acabes amb un dia i començar amb la infància amb petits detalls és una bona opció per conèixer el temple”.
En qualsevol cas, Martínez subratlla que l’objectiu “no és explicar la Sagrada Família, sinó que la descobreixin”. “No és una visita expositiva sinó interpretativa, que els permetrà comprendre per què és tan important la natura per a Gaudí”. Alhora, els pares “en molts casos no redescobreixen el temple, sinó que el descobreixen perquè no hi havien estat mai”. La Sagrada Família sempre amaga històries sorprenents.
