AINHOA BOIX

Educar en els primers auxilis

Què cal fer davant una emergència encara és una assignatura pendent a les aules. Saber reaccionar davant l'incident també s'aprèn

El Gerard no ho va dubtar ni un segon. En veure la seva mare a terra i amb sang al cap, va portar la seva germana Laura a una altra habitació i va trucar al 112. Sabia, perquè així l'hi havien explicat a l'escola, que aquest era el número d'emergències i que marcant-lo i facilitant la seva adreça enviarien professionals per atendre la seva mare. I això va ser exactament el que va passar: 10 minuts després que aquest nen d'11 anys es posés en contacte amb el 112, una ambulància arribava a la seva residència i es feia càrrec de la situació.

Avui, mesos després que es produís l'incident i del ressò als mitjans de comunicació, l'ensurt ha quedat en anècdota però la importància que els nens estiguin formats en primers auxilis no. Són molts els menors que, per falta d'informació, no sabrien què fer en un cas semblant. I, encara pitjor, són molts els adults que, en aquesta mateixa situació, ni tan sols sabrien a quin telèfon trucar. Segons l' Enquesta de coneixements de primers auxilis en accidents de trànsit elaborada pel RACC i la Creu Roja el març del passat any, 1 de cada 3 conductors catalans no té clar quins són els números d'emergència bàsics i 6 de cada 10 no han rebut mai formació en primers auxilis. Unes xifres molt allunyades de les que ofereixen altres països de la Unió Europea i que diuen que només 1 de cada 3 conductors no disposa de coneixements en aquestes matèries.

Per aquest motiu aquestes dues institucions han fet una crida comuna: que els primers auxilis siguin, com ja ho són en altres països, una assignatura obligatòria a secundària i que, gràcies a la seva inclusió a les aules, es redueixin les morts que es produeixen la primera hora després d'un accident. I d'aquí també que, des de l'Ajuntament d'Alcorcón (Madrid), s'hagi engegat una iniciativa pionera en aquest sentit, Educació Escolar en Emergències. Es tracta d'un projecte que introdueix per primera vegada els primers auxilis, la seguretat viària, l'autoprotecció i les emergències a les classes de 6è de primària de tots els centres educatius d'aquest municipi i que, si la proposició no de llei presentada pel PP s'accepta al Senat, aspira a fer-los extensibles als diferents nivells de l'ensenyament obligatori i a tot el territori espanyol.

Pas a pas

Perquè això -que els primers auxilis i la protecció en emergències siguin part d'una assignatura i que s'adquireixin de manera gradual a l'edat del nen- és justament el que persegueix aquesta campanya i un dels seus principals promotors, Carlos Novillo. Pel cap del Servei de Bombers i Protecció Civil de l'Ajuntament d'Alcorcón, i president de l'Associació Professional de Tècnics de Bombers, aquestes matèries no tenen edat. "Als més petits se'ls pot ensenyar a detectar una situació d'emergència i a saber alertar un adult: com trucar al 112, com evitar riscos o què és el que han de fer a casa… A partir d'aquí anem augmentant la complexitat fins que, en l'últim cicle d'educació, els alumnes siguin capaços de realitzar una reanimació pulmonar toràcica, utilitzar un extintor o conèixer els riscos del seu entorn", comenta aquest professional, que recorda que, de les 170 morts per incendi que es registren de mitjana al nostre país, més de la meitat podrien evitar-se amb unes nocions mínimes en prevenció i protecció quan hi ha emergències.

Des de petits

Els que també creuen en la formació com a base per reduir conductes de risc en la població i, per tant, limitar el nombre d'accidents que se'n desprenen són els membres de Protecció Civil de la Generalitat de Catalunya. Tant és així que aquesta institució, una de les més actives de la comunitat, organitza tallers i simulacres que busquen sensibilitzar els nens sobre el bon ús dels petards durant les festes, els perills a les platges o les alertes per risc químic. Perquè, segons explica el director general d'aquesta entitat, Jordi Aurich, els nens no només són receptors d'aquesta informació, sinó també prescriptors. "Sovint els agrada comentar amb els pares o els germans grans, per exemple, que amb el semàfor vermell no es pot travessar el carrer o que cal cordar-se el cinturó dins del cotxe. Aquesta actitud pot aplicar-se a les conductes de risc i a qüestions bàsiques com l'ús del telèfon d'emergències o consells davant els riscos naturals i tecnològics", afirma Aurich.

Una altra organització que aposta per l'educació en primers auxilis i autoprotecció des de la infància és Ambulàncies Catalunya, una entitat que, des de l'agost del 2012, aprofita esdeveniments com la festa major de Sants de Barcelona per formar els nens en aquest sentit. I és que per ells, com per Novillo i Aurich, tots els menors sense distincions haurien d'adquirir aquest tipus de coneixements. "Segons el Pla Pilot de Formació en Suport Vital i RCP a les escoles, els més petits haurien de tenir capacitat per reconèixer que estan en una situació de perill, comprovar l'estat de consciència de la persona i conèixer el telèfon 112. A partir dels 8 anys, a més d'aquests coneixements, haurien de tenir la capacitat de valorar si la persona respira i posar-la en posició lateral de seguretat", comenta el president d'Ambulàncies Catalunya, David López.

I els adults?

Però aquesta no és l'única cosa a la qual fa referència aquest professional. A més de parlar de la necessitat que els menors aprenguin primers auxilis i ho facin a l'escola, el representant d'Ambulàncies Catalunya creu que hauria de ser obligatori que els adults s'instruïssin en aquesta disciplina. "No només els més petits han de tenir coneixements sobre aquest tema, sinó tothom! Nens i adults, davant una emergència, solem tenir un cert bloqueig que pot durar més o menys i ens impedeix actuar amb celeritat. L'objectiu principal que ha de tenir la formació en primers auxilis és donar confiança per actuar i evitar aquest bloqueig", indica López, que en la llista de coneixements imprescindibles n'inclou tres: la conducta PAS (protegir, alertar i socórrer), la reanimació cardiopulmonar bàsica i la maniobra de Heimlich, un mètode de compressió abdominal per a casos d'ennuegament.

En la mateixa línia que López s'expressa Ramsés Martí, infermer de professió i creador, juntament amb el periodista i dissenyador web Marcos Gil, d'una de les poques associacions de Barcelona que té els primers auxilis en bebès i nens com a eix del seu programa, First Aid Kids. Per a aquest professional, els primers minuts després d'un accident són vitals per garantir la vida de l'accidentat i, per això, és absolutament necessari que la població en general i els adults en particular disposin de coneixements en primers auxilis. "Si un nen té un ennuegament, jo, com a professional, puc trigar cinc minuts a arribar-hi. I, si en aquest temps ningú no ha fet res, és molt difícil recuperar i posar en marxa aquest nen", explica Martí, que, en la seva argumentació, no s'oblida de la importància que els nens es formin en primers auxilis des dels seus primers anys de vida.

"Que per què és important que s'aprenguin primers auxilis a les escoles? -pregunta-. Per dues raons fonamentals i molt importants: perquè gairebé el 100% de la població jove està escolaritzada i perquè, a partir dels 12 anys, els nens ja disposen de la maduresa mental i física per fer maniobres de reanimació".

Farmaciola bàsica

Marcos Gil i Ramsés Martí són, com dèiem, els artífexs de First Aid Kids, una associació barcelonina que des de fa més d'un any ofereix tallers de primers auxilis a aquells progenitors que, com li va passar al mateix Marcos en el seu moment, volen saber com reaccionar davant una situació d'emergència amb els seus fills. Avui, a més de parlar-nos de la importància que els pares coneguin el procediment a seguir davant una cremada, un ennuegament o una intoxicació, ens expliquen què hauria de tenir la farmaciola familiar per fer front a una situació d'aquest tipus.

El Martí, infermer i membre del Servei d'Emergències Mèdiques, és qui ens ofereix aquesta informació: "Primer de tot, hauria d'haver-hi desinfectant -preferiblement aigua oxigenada o clorhexidina-, benes, gases estèrils, sèrum fisiològic o sabó neutre per netejar les ferides abans de desinfectar-les, crema cicatritzant, tovalloletes d'alcohol per desinfectar les nostres mans, guants de làtex, pinces, tisores de puntes rodones, esparadrap de paper i tiretes".

Uns bàsics de primers auxilis als quals afegeix els imprescindibles que hi hauria d'haver disponibles en qualsevol casa: termòmetre digital amb diverses piles de recanvi, sèrum en sobres per rehidratar el nen en cas de vòmits freqüents i, per descomptat, paracetamol i ibuprofèn.