01/08/2015

Deures d’estiu, sí

2 min

Sempre estem fent deures, perquè els homes som animals d’hàbits i fent coses és com ens fem a nosaltres mateixos. Fan deures els nens que es passen l’estiu davant el televisor i els que van de vacances a Nova York; els abduïts pel mòbil i els immersos en un llibre; els que senten 2.200 paraules per hora i els que amb prou feines en senten 500. L’estiu és el temps de la impregnació familiar i, a la família, espontàniament es reforcen les diferències culturals... especialment si no hi ha ningú que es preocupi per compensar-les.

Hi ha hàbits familiars que intel·lectualment sumen i hàbits familiars que intel·lectualment resten. Els nens de l’escola de Barbiana ho deien amb claredat: els nens rics sempre estan repetint el que fan a l’escola, mentre que els pobres es limiten a repetir curs. Per això mateix és tan admirable la tasca que està fent la Fundació Pere Tarrés d’una manera callada i constant, oferint l’oportunitat de fer colònies d’estiu a molts nens sense recursos mentre els pedagogs debatem si deures sí o deures no. A les colònies, els nens poden somiar en la possibilitat de portar Huckleberry Finn a la seva vida, en lloc de plantar la seva vida davant la televisió.

Quan es parla de deures, es critiquen fonamentalment els quaderns de vacances. Alguns els desprestigien pel fet que siguin un negoci editorial. A mi em sembla molt bé que ho siguin. També ho són els ordinadors, el cinema o la literatura infantil. No veig que dedicar una hora diària a fer exercicis sigui condemnar un nen a galeres. Ni que sigui incondicionalment bo donar vacances al nostre intel·lecte ignorant per complet els reptes que ens plantegen les matemàtiques, la llengua, les ciències, etc. Jo faig deures amb el meu nét i no ens avorrim. Res impedeix tampoc que dediquem la resta del dia a udolar a la lluna que sobre el mar llambreja, a abraçar els arbres i a compondre sonets als núvols.

Hi ha quaderns millors i pitjors. Em comenten a la llibreria del meu poble que fins fa poc eren les escoles les que aconsellaven quin comprar. Ara no gosen posar deures d’estiu per por a donar una imatge poc innovadora, així que són els pares els que, gairebé clandestinament, demanen a la llibreria consell sobre el més adequat. Fer bons deures és bo. Sempre ho han tingut clar els pares que, a més de preocupar-se de les experiències new age dels seus fills, posen fill i agulla a la seva trajectòria.

stats