AINHOA BOIX

Criticar o acompanyar?

Les noves tecnologies augmenten la bretxa generacional que separa adults d'adolescents

Rebels, egoistes, irresponsables, irreverents, immadurs, materialistes… Són molts els qualificatius que s'utilitzen avui per definir els adolescents i, lamentablement, la majoria són negatius. Res de nou, en realitat. Molt abans que el pensador Jean-Jacques Rousseau utilitzés per primera vegada el terme adolescència per definir aquella etapa de la vida que separava la infantesa de l'edat adulta, i que el psicòleg nord-americà Stanley Hall el fes popular el 1904 amb el seu estudi Adolescence: its psychology and its relations to physiology, anthropology, sociology, sex, crime, religion and education, aquesta percepció dels adolescents ja existia. Només cal revisar els pensaments de filòsofs com Sòcrates, Plató o Aristòtil per adonar-se'n. "I en totes les coses pequen per excés i per la violència, ja que tot ho fan en excés: estimen massa i odien massa, i tota la resta de manera semblant. I cometen les injustícies per insolència, no per maldat", opinava el tercer dels pensadors sobre la joventut.

Una cita que constata la preocupació amb què els adults veien ja en l'Edat Antiga els joves, però que també evidencia que ha variat molt poc la percepció que té la població adulta dels seus adolescents. Al carrer, al mercat o a l'oficina és freqüent sentir veïns i companys de treball parlar de la rebel·lia dels seus fills, de com són de consumistes o de la quantitat d'hores que passen davant de la pantalla de l'ordinador o del mòbil sense fer cas de res ni de ningú. I és llavors quan sorgeix el dubte. Per què, després de tants anys, els adolescents continuen sent objecte de crítica? Per què aquesta aura d'incomprensió?

Per la doctora en sociologia i professora titular a la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés de la Universitat Ramon Llull (URL) Anna Berga, la resposta no cal buscar-la tant en els adolescents com en els mateixos adults. "L'adolescència, com a tal, no existia abans. És un concepte nou, de la societat moderna. El que sí que ha existit sempre i s'ha documentat és la mirada de preocupació dels adults cap als adolescents. I aquesta preocupació depèn dels valors que tenim en aquest moment, del que nosaltres fèiem quan érem joves", comenta aquesta docent catalana, que recorda com els estudiants del Maig del 68 eren titllats de "rebels" i "contestataris" i avui, gairebé 50 anys més tard i amb una realitat completament diferent, són un paradigma.

De manera similar pensa la psicòloga especialitzada en adolescència i sexologia Aina Lliteres, però ella, a diferència de Berga, sí que rescata el concepte adolescència i ho fa justament per indicar que, des de la seva introducció en la memòria col·lectiva, aquest terme no ha variat. El que sí que ha variat són els adults, els seus valors i la seva manera de pensar, la realitat que els envolta i que fa que assumeixin aquesta etapa de la vida de manera diferent.

Empatitzar

"Tot i haver passat inevitablement per l'adolescència, som incapaços de ser-hi empàtics. Sobretot perquè tots vivim el present i el futur, com ha de ser, i especialment perquè ja no som una bomba d'hormones amb potes. Aquesta diferència, que, al capdavall, és fisiològica, ens distancia mentalment dels adolescents", explica Lliteres des del seu gabinet de Palma. I és que no podem oblidar que l'adolescència és un període ple de canvis físics, fisiològics i psicològics en què la visceralitat, l'espontaneïtat, la immediatesa i la recerca de la identitat a partir de la confrontació amb els adults -actituds, segons Lliteres, tan difícils d'acceptar i d'acompanyar en la societat actual- són característiques comunes.

Qui també parla de la mirada adultocràtica amb la qual es jutja els adolescents és la sociòloga i professora de sociologia de la Facultat de Ciències Socials de la Universitat de València (UV) Alícia Villar. Ho fa per donar una explicació a l'escenari d'incomprensió que històricament ha separat els adults dels joves, però també per advertir -de la mateixa manera que ho fa Berga- d'una societat pensada pels grans i farcida de referents contradictoris per als adolescents.

"Als joves se'ls està contínuament demanant esforç, implicació, participació i seriositat per valorar el que tenen, mentre que als mitjans de comunicació de masses i a les xarxes socials digitals estan veient models contraris: personatges d'èxit sense esforç, mediocritat intel·lectual i múltiples casos de corrupció política", comenta aquesta especialista, que, amb la mirada fixa en aquesta societat contradictòria, introdueix dos conceptes nous al seu discurs: el consum i les noves tecnologies. I és que, segons explica Villar, malgrat que als adolescents se'ls critica perquè són materialistes i perquè estan connectats a internet, és a ells a qui es dirigeixen les campanyes publicitàries i és a ells, també, a qui es recorre i valora pel seu domini d'aplicacions informàtiques i xarxes socials.

"Hi ha educadors i pares que estan molt immersos en les noves tecnologies, però també n'hi ha que es queden enrere, que s'espanten i diuen «És que els adolescents ja no parlen, és que estan tot el dia enviant-se missatges»", indica aquesta docent, que no només creu que les xarxes socials i internet han augmentat la bretxa generacional existent entre adults i adolescents, sinó que considera que una bona manera de reduir distàncies és que els grans s'aproximin a aquesta nova realitat.

Acompanyar

Però Villar no és l'única que pensa que la població adulta hauria de deixar de demonitzar les noves tecnologies per començar a acostar-s'hi. El director del Centre de Joves Taleia de València, Rafa Soriano, també parla de la necessitat que pares i professors valorin eines com internet o les xarxes socials i les tinguin en compte en els processos educatius dels menors per prevenir, d'aquesta manera, problemes d'autoestima, addiccions o assetjament online. "És una realitat nova, moltes vegades desconeguda per als que venim d'una altra època i que ens hi hem hagut d'acostumar. Però els adolescents han crescut amb aquesta realitat i l'assumeixen com a pròpia. I els pares hem d'acompanyar-los perquè el bon o mal ús de les xarxes socials i internet pot portar a certes problemàtiques", comenta aquest professional en contacte continu amb joves en risc d'exclusió social. Una posició que el fa coneixedor de la realitat que viuen els adolescents d'avui i, també, ser especialment crític amb un sistema educatiu que, segons ell, no té en compte les peculiaritats dels joves i amb una societat que "no acompanya l'adolescent".

"La societat transmet uns valors que condueixen al moment ramat. Cada vegada ens tallen més les ales, les possibilitats de participació disminueixen i l'adolescent viu i s'educa en aquesta realitat. Com volem que sigui? Doncs un reflex d'això", conclou Soriano.