Compactem o ens torrem?
El més normal és que en un institut a l'hivern et congelis i a l'estiu et torris viu. Tant és si treballes en edificis nous com vells, ho tinc comprovat. Els mesos de maig i juny l'aula és una sauna i un suplici per a adolescents molt adolescents que fan cinc hores de classe al matí i dues més a la tarda. Com que no hi ha diners per a aires condicionats, cada any tots preguem perquè les vacances arribin de seguida. Almenys a primària apliquen la jornada intensiva des de la segona setmana de juny, però a secundària no. Sempre hi ha petites trampes. Intentem passar els últims dies fent el famós crèdit de síntesi perquè a les tardes només calgui venir si el grup de treball vol avançar feina o preparar recuperacions. Si alguna cosa bona té fer classes a adolescents reescalfats és que al juliol et donen la condicional i tots tan amics, almenys fins al setembre.
Ara sembla que això canviarà i que quedarà com un record que ens farà molta gràcia. Potser com un caramelet que eviti que els dimecres ens posem la samarreta groga reivindicativa, de cara al curs vinent Ensenyament ha proposat que si el centre ho demana i els pares hi estan d'acord es pugui fer horari compactat tot l'any.
Més val tard que mai
Horari compactat. Això vol dir totes les classes en una única jornada de matí, passades les dues del migdia, amb les tardes lliures per fer extraescolars. Això només per als alumnes, que als professors ens tocarà quedar-nos a fer les reunions. Una mesura que sobretot estalvia la despesa familiar en transport i menjadors. Tot i que en alguns centres s'havien fet excepcions per la seva situació geogràfica, la resta feia anys que ho demanaven sense èxit. Però més val tard...
Com a tutor d'un grup de l'ESO he repartit fa pocs dies unes instàncies perquè els pares estiguessin informats. A més els hem consultat si ho veuen amb bons ulls i s'apunten a tirar-ho endavant. Majoritàriament ha sortit que sí, que prefereixen l'horari compactat, tot i que els horaris laborals vagin per un altre camí. Però la proposta no ha agradat a tothom. Entre les grans raons que m'han donat hi ha motius de pes, com que acabant tan tard es perdrien els Simpson o que si feien campana se saltarien un dia sencer de classes en comptes d'alternar matí o tarda fumant tranquils a la placeta. Què hi farem, tot no es pot arreglar.
