Criatures 01/09/2012

Classes de reforç: com i quan?

A. Boix
3 min
Classes de reforç: com i quan?

El centre d'estudis Albanta no ha abaixat les persianes en tot l'agost. No resulta estrany. Al seu interior, desenes d'adolescents s'esforcen a interioritzar aquelles assignatures de les quals s'hauran d'examinar al setembre. Però això és ara. Abans de l'estiu, nois com aquests compartien aules i professors amb nens de 7 a 12 anys que anaven a aquesta acadèmia per raons ben diferents. Alguns necessitaven un professional que els ajudés a comprendre aquelles matèries que no arribaven a assimilar al col·legi i uns altres, simplement, un adult capacitat que els orientés i supervisés en la realització dels deures mentre els seus pares finalitzaven la jornada laboral. I, per aconseguir aquests objectius, els docents d'Albanta no recorren a la metodologia escolar ni prenen com a única referència el seu temari. Juan José Iranzo, co-director d'aquest centre d'estudis valencià i professor de professió, comenta que això seria un error, una repetició del que ha impedit que el nen vagi bé a l'escola: "Has de fer les classes com tu creguis que s'han d'impartir al col·legi. L'alumne ha de manipular, ha de conèixer i, en el cas de matèries com l'anglès o les matemàtiques, ha d'anar més enllà d'aspectes com la gramàtica, les sumes o les restes. Hem de posar-los en situació perquè aprenguin a resoldre problemes per ells mateixos".

Tants tipus com nens

Però ni tots els pares aproven aquesta filosofia de treball ni totes les acadèmies la comparteixen, ni tots els nens recorren a aquests centres per reforçar coneixements. Com indica Iranzo, i confirmen altres professors particulars, alguns pares busquen en les classes de reforç una prolongació de la rutina escolar i un resultat concret: aprovar el curs. I com explica Lydia Pajarón, professora de primària del CEIP Jaime Balmes de València, alguns escolars reben classes de suport al mateix col·legi on estudien i uns altres, sense necessitats educatives especials, disposen del temps i de l'ajuda dels seus propis pares. Aquest és el cas de la Patricia, una estudiant de vuit anys que, des del curs passat, rep classes compensatòries a l'escola. O el de la Laura, una nena de 12 anys que amb la seva germana de 14 resol dubtes i deures a casa seva i al costat dels seus progenitors.

La mare de la Patricia, Amparo Pastor, comenta que està contenta amb l'evolució de la seva filla i que l'any que ve, seguint els consells de tutors i professors, tornarà a assistir a aquestes classes. La mare de la Laura, Toñi Membrilla, confessa que, fins que els seus coneixements o la feina l'hi impedeixi, continuarà adoptant el rol de professora particular de les seves filles. "Fa uns anys sí que vaig buscar una docent per a la meva filla gran i va suspendre quatre assignatures. Però el resultat no depèn tant de la professora com de les ganes que posi el nen per aprendre".

I a l'altre extrem hi trobem l'Álvaro, un nuler de 8 anys que, malgrat que treu excel·lents notes al col·legi, va assistir a classes de repàs durant els mesos de juliol i agost. La seva mare, Maite Ripollés, veu en aquesta activitat una manera de mantenir la rutina d'estudi del seu fill i d'omplir les hores mortes de l'estiu. "A l'hivern, tinc un horari més flexible i les tardes de la setmana lliures. Però a l'estiu treballo i no puc estar amb ell", comenta.

El paper dels pares

Tot i que les motivacions paternes són diferents, els dubtes són els mateixos: quan és el millor moment per recórrer a classes de reforç? Per a Juan José Iranzo, la resposta, encara que contrària als beneficis de l'empresa, és clara: "Si l'alumne ha aprofitat bé el temps i ha respost a les expectatives inicials, hauríem d'esperar al primer trimestre escolar per valorar la seva assistència a classes de reforç. Si no és així, recomanaria reprendre les classes, però a partir de l'octubre i un parell d'hores a la setmana".

Per la seva banda, Sara Porter, psicòloga i fundadora del Gabinet Psicopedagògic Sara Porter del Villar (València), no pensa igual que el responsable d'Albanta: "Apuntar i desapuntar un nen en un centre d'estudis l'única cosa que fa és alentir el seu aprenentatge. És millor apuntar-l'hi des del principi i continuar el seguiment fins que s'hagi consolidat l'aprenentatge".

Finalment, Lydia Pajarón pren com a referència l'escola pública i els recursos que aquests centres ofereixen als alumnes per oferir la seva opinió: "No podem saturar els nens. No podem treure'ls d'un centre on han passat vuit hores per ficar-los en un altre amb l'objectiu que continuïn estudiant. Els col·legis tenen recursos per ajudar-los", recorda.

En qualsevol cas, professors i psicòlegs coincideixen que la figura dels pares és fonamental per al desenvolupament dels fills. Amb una feina complementària a la de l'escola: "Un col·legi o un centre d'estudis no pot substituir la tasca educativa dels pares. Ells han de compartir, rendibilitzar l'aprenentatge... La família ha de ser un referent per incentivar el nen", manté Iranzo.

stats