28/04/2012

Carmen Laforet

2 min
Carmen Laforet

El pare de Carmen Laforet era fill d'andalús i nét de francès -d'aquí aquest cognom, que pel camí va perdre l'accent circumflex a la o - i s'havia criat a Barcelona. En una visita a Toledo es va enamorar d'una jove estudiant de magisteri. Es van casar molt joves -ella divuit anys, ell vint- i van tenir tres fills: la Carmen, l'Eduardo i el Juan.

Quan la Carmen tenia dos anys el matrimoni va marxar a viure a les Canàries perquè ell, arquitecte, havia trobat plaça com a professor de l'Escola de Peritatge Industrial de les illes. Carmen Laforet va viure a Las Palmas de Gran Canaria fins que va marxar a Barcelona, abans de fer els divuit anys, per estudiar a la universitat. Carmen es recorda com una nena feliç, que va créixer en contacte amb la naturalesa salvatge de les illes i totalment seduïda pel mar.

El seu pare era un gran esportista que els va educar en l'esforç i la seva mare era una dona intel·ligent, de caràcter i amb una gran espiritualitat. Carmen era una nena fantasiosa que sovint tornava de l'escola explicant històries fabuloses. Un dia va assegurar que, com que totes les nenes tret d'ella i la seva amiga havien fet malament un examen, les monges les havien castigat amb grans orelles de burro. Segons la Carmen, mentre les seves companyes ploraven agenollades a classe, les monges els havien ensenyat a elles dues un museu d'animals secret que hi havia a l'escola, on havia vist una cigonya dissecada. La seva mare, farta de la fantasia de la Carmen, la va agafar de la mà i li va dir que anaven a l'escola a agrair a les monges aquest tracte de privilegi. La Carmen va caminar amb la seva mare aterrida fins que va gosar confessar la veritat. La seva mare li va fer notar que dir mentides no era adequat i ella, la futura escriptora, li va dir que allò no era una mentida, que era un conte.

La infància feliç de Carmen Laforet es va truncar bruscament quan ella tenia nou anys i la seva mare -que en tenia trenta-tres- va morir. Al cap de poc el seu pare es va tornar a casar i, en paraules de la Carmen, aquella dona, amb el seu comportament, li va fer creure en la veracitat de les madrastres dels contes. Les amigues de la Carmen recorden com va esdevenir, en aquella època, una nena trista, i com va suportar en silenci i sense autocompadir-se la falta de la seva mare i el mal ambient que es vivia aleshores a casa seva.

La Carmen va ser una adolescent original, diuen, tant per la seva bellesa exòtica com per la seva brillant intel·ligència. Li agradaven molt la poesia i el teatre i només faltava a classe quan sentia la necessitat d'escapar-se de l'institut per anar banyar-se al mar. Una professora de literatura -en plena Guerra Civil- va fer-li veure clar que tenia vocació literària. Abans d'això, la Carmen havia volgut ser pintora o dedicar-se a la música, però ella mateixa reconeixia que, probablement, s'havia sentit influenciada pels gustos del seu pare. Abans de fer els divuit anys, i fugint de l'ambient familiar, la Carmen va marxar a Barcelona, a casa dels seus avis paterns, per estudiar a la universitat. L'experiència inspiraria Nada , la novel·la que la va descobrir al món.

stats